La presentació del projecte d'eix ferroviari mediterrani va convertir-se en un ball de xifres a la Llotja de Mar de Barcelona i en un acte on les quatre comunitats que surten directament beneficiades per l'obra van justificar, amb arguments similars, per què l'Estat destina 51.300 milions d'euros a unir l'arc mediterrani amb Europa. Catalunya hi presentava el seu president, igual com feia Múrcia. Andalusia i el País Valencià; en canvi, deixaven la representació en mans de consellers. Tant és perquè en els seus discursos tots van repetir una mateixa dada: totes quatre regions que travessa l'artèria ferroviària concentren el 48% del PIB de l'Estat espanyol.

El ministre de Foment, José Blanco, va assegurar que el corredor estarà plenament operatiu el 2020 (Mas va desafiar-lo etzibant-li que guardaran sota pany el projecte i que en controlaran l'execució i els terminis) i que és un projecte molt important per a “quatre comunitats autònomes que aglutinen pràcticament la meitat de la població espanyola”.

L'homogeneïtzació i la continuïtat de les línies des de Figueres fins a Algesires, i la connexió a través d'elles dels ports que generen més activitat de la Península, es preveu com una aposta estratègica tant per al transport de viatgers com per al trànsit de mercaderies.

Blanco va voler fer una demostració de vigor destacant que els 51.300 milions que pensen destinar a l'obra “és una inversió superior al pla d'infraestructures per a tot Estats Units que ha impulsat l'administració Obama”.

En el mateix discurs, el ministre va referir que Catalunya surt especialment beneficiada del projecte ja que el 2012 estarà llesta la connexió Barcelona-Girona-França per alta velocitat (més de 4.000 milions d'euros de cost, va dir) i l'any 2013 serà possible viatjar de València a Castelló amb alta velocitat.