Tiurana, a la Noguera, era a final de 2008 el municipi català amb el deute financer per habitant més alt de tot Catalunya: 335.000 euros, una mitjana de 4.295 euros per cadascun dels seus 78 habitants, segons el Ministeri d'Economia i Hisenda. Qui aleshores era alcalde, Antoni Armengol, explicava que això passava perquè aquell any el pantà de Rialb no havia pagat el 80% dels impostos d'IBI i IAE que aporten a les arques municipals 180.000 euros anuals, mentre que s'havia demanat un crèdit de 360.000 euros per a la construcció de les piscines municipals un cop es va acabar el nou poble, oficialment inaugurat l'any 2007 i que van començar a construir alguns dels veïns de l'antic, que havia arribat a tenir 500 habitants i va ser abandonat definitivament el 1999 quan va començar la retenció de l'aigua del Segre que el va negar.

A final de 2009, Tiurana tornava a encapçalar el rànquing: 3.941 euros de deute per cadascun dels 85 empadronats. El crèdit per a les piscines continuava sent la causa, però Àngel Villarte, l'alcalde actual, explica que no representa cap problema: “Vam demanar el crèdit per poder pagar les obres mentre no arribaven les subvencions, i un cop cobrades van decidir no cancel·lar-lo perquè l'interès era molt baix, de l'1%, i el destinarem a obres per cobrir les piscines i que es puguin fer servir tot l'any”. Villarte assegura que l'IBI que es cobra del pantà permet tirar endavant tranquil·lament amb un pressupost anual de 370.000 euros i que els proveïdors cobren puntualment, a final de cada mes.

Les piscines són a tocar del santuari de Solers, a uns tres quilòmetres de l'antic poble i al voltant del qual es va començar a construir el nou nucli. Formen part del projecte de construcció d'un poble que ara està en terres de secà i no pot viure de l'agricultura com el de regadiu que ha substituït i refia el seu futur al turisme rural. Tiurana ja té dues cases rurals i un restaurant, té previst la construcció de tres embarcadors per poder navegar al pantà de Rialb, té un avantprojecte per a la construcció d'un camp de golf de 18 forats i els caps de setmana es duen a terme visites guiades gratuïtes. ”Treballem per portar vida a aquest nou poble”, diu l'alcalde, per evitar que només sigui de segona residència, ja que actualment només en tres o quatre cases s'hi viu tot l'any. Una és la d'aquest agricultor de 44 anys, l'única que no va quedar negada amb la construcció de la presa.

El desallotjament de l'antic poble es va començar a fer l'any 1995, després que l'oposició dels veïns de Tiurana i del nucli agregat de Miralpeix va retardar l'execució del pantà, i les primeres cases del nou es van començar a construir el 2003.El projecte final preveu un centenar de cases, que eren les que conformaven l'antic poble. Mentrestant, l'Ajuntament en fa prou amb una plantilla formada per la secretària, la guia turística del cap de setmana i un treballador de manteniment dos dies a la setmana.