L'Íbex-35 s'immunitza
L'optimisme s'escampa i la borsa festeja la primavera ignorant el complicat escenari que l'envolta, amb Portugal a la vora del precipici, la crisi nuclear al Japó i el conflicte libi.
La primavera ha arribat a la pràctica totalitat de borses internacionals i el sol llueix amb força en els parquets, allunyant els núvols negres que poden enterbolir la mirada inversora. El nou i complex context internacional que s'ha gestat en les darreres setmanes –ple d'incerteses i crisis polítiques, financeres, bèl·liques i nuclears– no convida pas a prendre posicions en la renda variable, però està passant just el contrari i la majoria de grans mercats borsaris semblen immunes a l'allau de preocupacions existent. Els índexs han estat pujant jornada rere jornada i la borsa espanyola no ha estat, aquesta vegada tampoc, cap excepció. Així, l'Íbex-35 ha finalitzat la setmana en els 10.710,40 punts, després d'escalar un 3,70% en cinc jornades i reduir fins a l'1,29% les pèrdues que arrossega l'índex al març. Amb aquest tancament setmanal, l'Íbex-35 suma d'ençà que va començar el 2011 una plusvàlua del 8,63%.
L'entrada de diner a la borsa espanyola s'ha anat intensificant durant les darreres sessions –va començar ja la setmana anterior– malgrat l'actual còctel d'incerteses. L'Íbex-35 s'ha beneficiat del canvi de percepció que es té ara de l'Estat espanyol en els mercats internacionals, els quals estan aplaudint les reformes que l'executiu espanyol ha posat en marxa i ja no posen en dubte la solvència financera del país... malgrat les retallades de Moody's, que aquesta mateixa setmana ha rebaixat el ràting a una trentena de bancs i caixes espanyols.
Això s'ha anat traduint en augments de la demanda en les diverses col·locacions de deute que ha anat realitzant el Tresor en els darrers mesos, i que aquesta setmana l'han portat a reduir de forma significativa la rendibilitat de les lletres a curt termini.
Aquesta última subhasta, amb una demanda desfermada, ha acabat per distanciar l'Estat espanyol de països en risc com ara Portugal. Fins i tot Rússia, que havia vetat la compra de deute espanyol pel risc de fallida, ara torna a incloure aquests actius a la seva cistella.
No passa el mateix amb Portugal, de qui es dóna per fet que tard o d'hora haurà de demanar ajuda al fons de rescat, ja que cada cop li és més complicat finançar-se en el mercat. El mateix divendres la rendibilitat del bo portuguès va escalar per sobre del 8%, fet que va situar la prima de risc a un pas dels 490 punts bàsics, mentre la del deute espanyol està per sota dels 190 punts. Per a molts experts aquest nivell és ja insostenible, però des de Portugal i des de la Unió Europea (UE) insisteixen a refredar els rumors sobre l'imminent rescat a aquest país.
Qui no ha intentat calmar els mercats són les agències de qualificació creditícia, que han aplicat la tisora al deute sobirà portuguès arran de la complicada crisi política que viu el país, amb la dimissió del seu primer ministre, José Sócrates, en ser refusat el seu pla d'ajust econòmic pel Parlament. Primer Fitch i després Standard & Poor's han rebaixat la solvència portuguesa aquesta setmana i avisen que la retallada podria anar a més.
MENYS INCÒGNITES.
També sembla que els mercats s'han immunitzat contra les notícies que arriben des del Japó sobre la gestió i els nuls resultats en la seva crisi nuclear i des de Líbia, que manté la pugna bèl·lica iniciada a principi de mes i que ha fet disparar el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars per barril.
D'altra banda, els mercats havien començat a pensar que el Banc Central Europeu (BCE) ajornaria un increment dels tipus d'interès a la zona euro per les conseqüències econòmiques del terratrèmol al Japó, però el president de l'entitat, Jean-Claude Trichet, s'ha encarregat de treure del cap aquesta idea als inversors. Trichet ha insistit que una pujada de tipus a la zona euro “és possible” a l'abril, mentre que altres membres del consell de govern del BCE han anat fent declaracions en la mateixa línia. Per contra, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha desaconsellat el canvi a la zona euro cap a una política monetària més restrictiva pels efectes negatius que aquesta pot tenir en la recuperació econòmica enfront dels avantatges.