Corrupció, estafa, blanqueig de capitals, immigració il·legal i atacs informàtics, per posar alguns exemples, són delictes que des del desembre passat poden suposar penes per a l'empresa que van des de multes fins a la dissolució, a causa de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 5/2010 que modifica el Codi Penal que s'adapta a l'ordenament jurídic comunitari i que corregeix mancances del text del 1995.

Nombrosos instruments internacionals demanaven una resposta penal clara per a les persones jurídiques. Per això, a partir d'ara, la responsabilitat de les empreses com a autores d'un delicte podrà declarar-se en una sèrie de supòsits legals sempre que aquests delictes s'hagin comès en el seu nom, pel seu compte i profit, o per part dels seus representants legals i administradors –com per empleats sotmesos a la seva autoritat- sobre els quals no s'hagi exercit el degut control. Això últim suposa una de les grans novetats d'aquesta regulació, ja que la possibilitat que una empresa sigui imputada en un procediment penal per l'actuació d'un empleat al seu càrrec sobre el qual no s'ha exercit control farà reflexionar els directius a fi d'establir les mesures adequades per evitar-la.

La responsabilitat penal per a l'empresa podrà declarar-se amb independència que es pugui individualitzar en la persona física que ha comès el delicte; això és, si concorren circumstàncies tant atenuants com agreujants en les persones que han executat els fets materialment o les que no han exercit el degut control sobre elles, no exclourà ni modificarà la responsabilitat penal de la pròpia empresa.

Les penes van des de la multa fins a la dissolució de la mateixa empresa, passant per la suspensió d'activitats (màxim de cinc anys), la clausura de locals i establiments fins a cinc anys o la prohibició de realitzar activitats que hagin afavorit o encobert el delicte. I l'empresa podrà ser inhabilitada per a l'obtenció de subvencions o ajudes públiques o per gaudir de beneficis i incentius fiscals i serà intervinguda judicialment, com a màxim durant cinc anys, si això fos necessari per salvaguardar els drets dels treballadors o dels creditors.

La pena més comuna serà la de multa, amb una extensió mínima de deu dies i màxima de cinc anys, i amb una quota diària d'un mínim de 30 euros i fins a 5.000 euros. La norma té en compte la possibilitat de fraccionar el pagament si la imposició de la multa pot suposar un perill per a la supervivència de l'empresa i afecta l'estabilitat dels llocs de treball. Si s'estableix una multa proporcional al benefici obtingut o facilitat amb el delicte, al perjudici causat o a la quantitat defraudada o indegudament aconseguida, el jutge podrà substituir-la per multes d'entre sis mesos a cinc anys si no és possible fer el càlcul amb precisió.

Però les empreses podran atenuar les conseqüències de la seva responsabilitat si confessen la infracció a les autoritats, col·laboren en la investigació aportant proves, o si reparen el dany i estableixen mesures eficaces per prevenir i descobrir els delictes que en el futur puguin cometre's amb els mitjans o sota la cobertura de la persona jurídica.

I encara que entre els delictes que recull la norma s'incloguin el suborn o la corrupció urbanística, queda exclosa la responsabilitat penal a l'Estat, administracions públiques territorials i institucionals, organismes reguladors, agències i entitats públiques empresarials, partits polítics i sindicats, organitzacions internacionals de dret públic, i també a les que exerceixen potestats públiques de sobirania, administratives i societats mercantils estatals que executin polítiques públiques. Aquesta exclusió sembla massa àmplia, sobretot tenint en compte algunes de les organitzacions excloses, així com alguns dels escàndols que han adquirit notorietat en els últims temps i en els quals s'han vist implicades diverses administracions territorials.