Ara com ara sabem molt poc sobre la responsabilitat social corporativa (RSC) en l'àmbit de l'empresa. Hi ha la intuïció, sembla que ben fonamentada, que portar a la pràctica polítiques d'RSC enfocades tant a l'interior de l'empresa com a l'exterior millora la imatge de les companyies i les fa més competitives. Ara bé, no hi ha cap eina que pugui ajudar a mesurar fins a quin punt el que s'intueix és cert o és una idea preconcebuda. Estant així les coses és com la Unió Europea decideix engegar el juliol de 2010 un projecte de dos anys de durada anomenat Responsible MED, que implica nou entitats de sis països de l'arc mediterrani. L'objectiu: avaluar l'estat actual de les pràctiques d'RSC en els àmbits respectius i cercar una o diverses eines que ajudin les empreses a saber fins a quin punt el seu compromís social i/o ambiental reverteix en benefici propi. En tot l'Estat només hi ha dues entitats que participin en el projecte, i totes dues són catalanes: la Cambra de Comerç de Terrassa i la càtedra Cambra de l'Empresa Familiar de la Universitat de Girona.

Tant la Universitat com la Cambra de Comerç van començar a fer trobades amb empreses l'any passat per compartir les respectives experiències en l'àmbit de la responsabilitat social corporativa. Per dimarts vinent, la UdG ha convocat una nova reunió, ara ja per demanar als empresaris quines són les característiques que hauria de tenir al seu parer aquesta eina que ha de sorgir al final del projecte, que ja avancen que estarà molt lligada a la tecnologia 2.0.Posteriorment, els dies 14 i 15 d'abril els representants dels països que participen al projecte -Catalunya, Portugal, França, Itàlia, Grècia i Xipre- es reuniran a Xipre per posar en comú els avenços que s'hagin produït.

Marta Torrents, secretària general de la Cambra de Comerç de Terrassa, explica que el Responsible MED és especialment útil en temps de crisi: “L'objectiu que compartim és trobar algun sistema que ens permeti mesurar si l'aplicació de polítiques de responsabilitat social corporativa fa més competitives les empreses i les ajuda a sortir de la crisi”. Pilar Marquès, directora del projecte Responsible Med a la UdG, especifica que l'àmbit d'actuació prioritari és el de “les petites i mitjanes empreses”.

Tant Torrents com Marquès coincideixen a destacar que moltes companyies no saben que estan portant a terme polítiques de responsabilitat social corporativa d'una manera natural, sense ni haver-s'ho plantejat com un instrument de millora. La secretaria general de la Cambra ho manifesta dient que, “com que el concepte d'RSC és molt ampli, hi ha empreses que no són conscients que estan portant a terme polítiques actives en aquest sentit, per això no en documenten la pràctica, ni saben transmetre-ho ni internament ni externament”.

Pilar Marquès considera que “és difícil demostrar l'impacte en el compte de resultats d'una política socialment o mediambientalment compromesa”. Destaca, però, que els empresaris consideren una bona pràctica aplicar polítiques d'aquesta mena quan “afecten clients o proveïdors, perquè tot plegat està més lligat a la gestió de la qualitat”. Així com fa quaranta anys molts empresaris no donaven importància a les polítiques de qualitat i ara en canvi són fonamentals, les d'RSC també ho seran en un futur immediat, assenyalen des de la UdG.

La Cambra de Terrassa reconeix que hi ha empreses que implementen determinades polítiques com una eina de màrqueting per millorar la seva imatge, sense creure en l'esperit real de l'RSC, però matisa que moltes altres tenen interioritzats els valors i “creuen realment en els beneficis que els reporta tenir, per exemple, contents els seus treballadors”. Torrents afirma que les firmes que han tastat l'aplicació d'aquestes polítiques “ja no s'aturen i les incorporen a la seva estratègia empresarial”. A Terrassa han constatat que això és especialment com descriuen en aquelles empreses on “s'ha designat una persona per implementar aquestes polítiques”.

Les dues participants en aquest programa internacional remarquen que tant o més important és una bona política de compromís intern com extern. La directiva de la UdG afirma que està demostrat que una millora del clima laboral incentiva la productivitat, rebaixa els costos i fa augmentar la satisfacció dels clients. Així com una bona política ambiental converteix les empreses en més eficients, més innovadores i els permet ser més competitives en mercats on els “productes de línia verda” són considerats de valor afegit.

Un cop recollides totes les experiències, arribarà el moment de trobar aquesta eina en línia que permeti avaluar l'efectivitat d'aquestes polítiques i generar una base de dades que acumuli el coneixement. També es pretén obtenir conclusions que puguin ser útils per aplicar-les en l'àmbit de les institucions públiques. A Girona expliquen que ja s'han testat alguns instruments que hi ha al mercat i que fan diverses tasques, com ara mesurar coneixements, fer estudis de funcions i comparar-les amb les necessitats de les companyies.