“Lideratge també és fer somriure quan cal rebaixar la tensió”
José Daniel Barquero és director general i professor de l'escola de negocis ESERP i un autor de llibres sobre el màrqueting, les relacions públiques i el lideratge, en els quals sempre posa l'èmfasi en la importància de la comunicació en el món dels negocis.
Saber escoltar és una actitud de lideratge, perquè tot escoltant els altres és com s'aconsegueix molta més informació útil. I hi ha gent a qui li agrada parlar i ho fa sense deixar que hi intervingui un altre.
Potser algú pot pensar que dominant la paraula s'és més líder, però res més lluny de la realitat. Sovint els bocamolls s'acaben ficant ells mateixos en carrerons sense sortida. Més intel·ligent em sembla l'actitud del que escolta i espera al final per dir el que pensa, perquè té molt de guanyat. Pot recollir les idees més interessants dels altres i combinar-les amb les seves i atrevir-se a llançar conclusions, que al final d'una reunió o una conversa és el que la gent acaba recordant.
El que sap escoltar té molta informació i per això ha de saber quan callar. Sobretot quan guarda informació confidencial. Un bon líder no explica mai secrets. La imatge d'una persona és la suma de mil accions, i si expliques una confidència, i al cap de quatre dies una altra... la imatge que tindran els altres de tu és la d'una persona que no se sap controlar. Per tant, és molt important tenir aquesta informació i utilitzar-la en favor de la teva organització o companyia. Ull amb compartir segons quines informacions. Saber callar estalvia molts problemes.
En situacions en les quals hi ha molta tensió, trencar el clímax amb una sortida humorística pot ajudar a fer que tot es tranquil·litzi. Tampoc no es tracta de fer una sessió d'acudits, però sí que una nota d'humor quan els nervis estan a flor de pell en una reunió o en un acte té poders miraculosos i aconsegueix que ràpidament la gent perdi l'agressivitat i torni una altra vegada a la calma. Un somriure pot fer que tot torni a la normalitat.
No hi ha altra que entrenar-les. Com més responsabilitat té una persona en l'empresa, més obligació té de complir aquests requisits, i si no, els ha d'entrenar, no té cap més remei. Però cal ser positiu, al final la constància i l'entrenament fa que un que parla pels colzes acabi aprenent a escoltar.
No és que la defensi, és que el protocol, el saber guardar les formes, continua sent molt important en la nostra societat, sobretot en determinats actes socials rellevants. Fins i tot jo diria que, en dinars de negocis, determinades normes socials continuen tenint una importància extrema. La manera com et comportes en un determinat cercle pot fer que t'obris o et tanquis portes i cal tenir-ho sempre present i en segons quins nuclis socials encara més. Però novament són coses que es poden entrenar.