Recorde que una de les cançons més conegudes d'Atahualpa Yupanqui, Los ejes de mi carreta deia així : “Porque no engraso los ejes me llaman abandonado. Si a mí me gusta que suenen, para qué los quiero engrasados”. Doncs bé, aquest estiu la premsa escrita se n'ha fet un fart de parlar d'eixos, no el dels carruatges doncs aquest transport ja està obsolet, però si dels eixos de transport ferroviari de mercaderies que és el futur.

I és que el 21 de setembre la Comissió Europea ha de decidir quins seran els 10 eixos bàsics que s'interconnectaran a les principals ciutats europees. Aquesta comissió ha demanat als estats que facen propostes d'altres eixos de comunicació que no són transeuropeus que ajudaran a millorar la mobilitat. Sembla que, i després de tants anys, ara si que va de debó i la UE ha posat fil a l'agulla per tirar endavant aquests 10 eixos fins al 2020, que tenen com a objectiu dibuixar un mapa ferroviari per connectar les principals ciutats europees i que permeta un accés ràpid i rendible als mercats en expansió com els del nord d'Àfrica.

Per primera vegada entitats econòmiques com les Cambres de Comerç, FERRMED, Associacions d'Empresaris i els governs de les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià, Múrcia i Andalusia veieren la possibilitat que el projecte d'Eix Mediterrani, reivindicat per aquests territoris des de fa més d'una dècada (i ignorat per tots els governs estatals del PSOE i del PP), ara si que seria una realitat. Però, ves per on, aviat i impulsats pel Govern central des de Madrid posaren sobre la taula dos nous eixos, el Corredor Atlàntic i la Travessia Central Pirinenca (TCP). Aquesta darrera proposta defensada pel ministre de Foment José Blanco, amb l'objectiu que Madrid s'assegurés una eixida directa a Europa. Però aquest ministre sociata, que la seua principal estratègia és jugar a fer la puta i la Ramoneta, allò que no va dir és que el seu projecte costava 13.000 milions d'euros més que el Corredor Mediterrani. Un corredor que concentra el 40% de la població de tot l'estat, el 70% del turisme, el 60% de les exportacions, el 55% de producció industrial, el 50% de producció agrícola, el 40% del PIB. Però, malgrat totes aquestes dades inqüestionables que fan que aquest eix siga el que interessa a Europa perquè és el més eficient i rendible, la realitat és que, com a dit el president de la Cambra de Comerç Miquel Valls, “el govern espanyol defensa un eix central, que passe per Madrid, siga com siga” .

Comptat i debatut, mentre PSOE i PP tenen clar que siga com siga el projecte que s'aprove ha de passar per Madrid (recorden, de Madrid al cel), ambdós partits espanyols escenifiquen llurs papers. El PSOE, mentre per sota pressiona tot el que pot i intenta deixar la pilota sobre la teulada de Brussel·les, manifesta que està a favor de l'Eix Mediterrani i que ho contemplarà en el programa electoral de les properes eleccions. Per altra banda els barons del PP, Cospedal-Rudi-Monago-Aguirre, no van tardar gens ni mica en fer-se una foto conjunta demanant un eix que passe per les seues comunitats. Davant d'aquets pesos pesants del PP, poca cosa tenen a fer Alberto Fabra i el president de Múrcia Ramón Luís Valcárcel. Ambdós presidents també han escenificat una reunió conjunta amb l'objectiu que “s'hi veja” que fan alguna cosa, però en realitat no pinten res, el seu cap, Mariano Rajoy, ho va deixar ben clar : “ Tant el Corredor Mediterrani com l'Eix Central ferroviari són prioritaris i perfectament compatibles”.

El Corredor Mediterrani fa més de trenta anys que l'haurien d'haver fet, just els mateixos anys que els nacionalistes catalans i valencians ho venim reivindicant. Però l'autèntica veritat és que a l'estat espanyol mai els ha interessat, tot i saber que a nivell econòmic era necessari. Mai han vist amb bons ulls, ni PP ni PSOE, i encara ara, que Catalunya i el País Valencià estigueren ben comunicades. Per això ara faran tot el possible i l'impossible per pressionar la Comissió Europea que aprove una proposta mixta que passe per Madrid i que deixe fora a valencians i murcians, tallant les aspiracions econòmiques catalanes de disposar d'una via d'accés ràpid al nord d'Àfrica.

Com en la cançó de Los ejes de mi carreta que per no greixar els eixos li diuen abandonat, el projecte d'Eix Mediterrani ha estat refusat, ignorat i abandonat pel PSOE i el PP al llarg d'aquests trenta anys. El president Aznar i la llavors comissària europea de Transports, Loyola de Palacio, tots dos del PP, van impedir l'any 2003 incloure'l com a eix prioritari per a Europa, i els governs del PSOE tampoc mai han fet res per reivindicar-lo a la UE. Per tot això, tot el teatre que ara estan fent és pura hipocresia, ja que tant PP com el PSOE saben que la decisió està presa i la Comissió Europea farà el que diga el govern de Madrid, doncs només caldrà recordar que la UE és una unió d'estats i les decisions les prenen els estats, passant-se per l'entrecuix realitats econòmiques més viables.

De tota aquesta història, i una vegada més, hem d'aprendre, si més no, dues coses. Una, que en qüestions importants de model i estructura d'estat el PP i PSOE són el mateix i ens enganyen com a caragols. I dos, que si el futur de la UE és el de la unió d' estats (i sembla que tots els passos van en aquesta direcció) caldrà que fem un pensament, valent i decidit. I aquest no és altre que treballar tots plegats per aconseguir el propi estat.