Professionals sanitaris que també gestionen
A Catalunya hi ha un model de gestió de centres de salut dirigit per metges i infermeres amb bons resultats però poca incidència
Entre els diferents models de gestió dels serveis de salut públic que hi ha actualment, n'hi ha un de particular, poc conegut popularment, que només es fa servir a Catalunya i que disposa d'un dels millors índex de satisfacció de professionals i d'usuaris. Es tracta de les Entitats de Base Associativa (EBA), que són la màxima expressió d'autonomia dels professionals sanitaris.
El model no és més que un grup de metges o infermeres -majoritàriament- d'un centre d'atenció primària o un altre servei de salut, s'agrupen, constitueixen una societat i opten al concurs públic de gestió de servei. Si el guanyen, fan el pas de professionals sanitaris de la gestió pública estatutaris de la Seguretat Social o funcionaris, a la gestió privada, amb una relació laboral i com a copropietaris de l'entitat.
Actualment a Catalunya hi ha 9 centres d'atenció primària (CAP) que estan gestionats per aquestes entitats de base associativa, que representen a penes el 3% del total de CAP existents. A més, hi ha un altre model similar a l'equip de pediatria dels Pirineus, una societat cooperativa que ofereix servei d'atenció primària i d'hospital a la comarca de l'Alt Urgell i en un centre de rehabilitació de salut mental.
Les societats professionals tenen l'obligació de comptar amb un mínim del 75% de les seves participacions en mans dels sanitaris.
El model no és nou, fa disset anys que es va estrenar a Vic amb un grup de l'equip de l'atenció primària i seguint l'estel d'un sistema similar existent a Gran Bretanya. La majoria de les EBA existents es van crear entre el 1996 i el 2003. Però des d'aleshores ja no n'han sorgit més. I sorprèn tenint en compte els bons resultats econòmics, de salut i de satisfacció d'aquests centres. De fet, com explica Albert Ledesma, metge i promotor del model EBA a Catalunya, en un article que ha publicat a Referent, la revista de la Fundació Unió, les EBA en conjunt tenen un cost mitjà per habitant i any d'un 30% inferior respecte als centres catalans. “Si l'any 2010 el cost mitjà per habitant i any de les EBA s'hagués traslladat a tots els centres d'atenció primària catalans, l'estalvi global per al sistema català de salut hauria estat de 900 milions d'euros, 300 més de l'ajustament pressupostari en salut de l'any 2011”, diu Ledesma.
Entre eLS MILLORS.
I a aquesta bateria de bons resultats, Joan Maria Arenalde, el president d'ACEBA, una associació on hi són les EBA catalanes, afegeix que en temps de bonança els professionals tenen una retribució de fins a un 25% més que a la resta de centres. Arenalde recorda que, tot i tractar-se de societats mercantils, no reparteixen dividends i els beneficis es reinverteixen a millorar els serveis i incentivar les plantilles.
La pregunta que se'ns planteja és per què, malgrat tots els avantatges, aquest model no s'ha estès més? Ledesma és molt clar en la seva exposició i considera que al darrere d'aquesta minsa presència hi ha hagut una manca de voluntat política. “El fet de ser entitats mercantils amb ànim de lucre ha dificultat l'acceptació del model per part d'altres professionals, dels sindicats i dels partits polítics d'esquerra”, diu. De fet en les dues legislatures del tripartit, que van fer una aposta per la gestió pública, no se'n va crear cap. Ara bé, a més d'incentius de l'administració a l'expansió del model també, i potser principalment, cal la iniciativa dels professionals sanitaris que vulguin fer el pas i autogestionar-se. Helena Ris explica que inicialment hi va haver una certa reticència per part dels treballadors que havien de renunciar a les seves places. “Estic convençuda que actualment el nombre de professionals interessants ha augmentat d'una manera exponencial”, avança Ris. Fins al moment, cap dels professionals que s'han sumat a les entitats de base associativa no ha renunciat a ser soci.
En un moment tan crític com l'actual, amb les reiterades retallades, la baixada de sous dels professionals i el desencís de molts sanitaris, els experts consideren que és el moment d'afavorir la major implicació dels professionals en la gestió dels centres sanitaris.
MÉS AUTOGESTIÓ.
El CAP Muralles de Tarragona, el següent que s'hi suma
Després de deu anys de sequera, s'espera que en breu una Entitat de Base Associativa (EBA) acabi gestionant el CAP Muralles de Tarragona.
El passat mes d'agost es va constituir la societat limitada professional Muralles Salut en la qual són accionistes la quasi totalitat dels empleats sanitaris que treballen en aquest centre.
Actualment la gestió d'aquest CAP va a càrrec de l'empresa pública Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS), creada l'any 1992 i adscrita al Servei Català de la Salut.
La Generalitat va obrir a finals de l'any passat un concurs per adjudicar la gestió d'aquest CAP i els únics que van presentar una oferta van ser els mateixos treballadors del centre, agrupats sota una societat limitada.