Romania ha estat un mercat al qual l'empresa catalana ha girat l'esquena. Tot i la seva entrada a la UE l'any 2007, la presència de firmes catalanes continua sent més aviat reduïda i l'intercanvi comercial està en la mateixa línia. Segons les darreres dades de l'ICEX del mes de febrer, les vendes a Romania a penes representen el 0,43% del total d'exportacions catalanes.

El seu punt fort que cal tenir en compte és que malgrat que encara té molt camí per recórrer com a mercat intern, el país té una ubicació geogràfica excel·lent per accedir a l'Europa de l'est. José Miguel Viñals, director general de Via Rumania, una companyia d'origen català que es dedica a ajudar les empreses a invertir allà, explica que la xarxa d'infraestructures viàries interna encara està per desenvolupar, però existeixen localitzacions properes a la frontera amb Hongria on fa temps que hi ha instal·lades nombroses empreses alemanyes i italianes, que fan servir el país de punt de sortida per al conjunt del mercat de l'est. La destinació no és gens menyspreable si es té en compte que el territori que comprèn des de Finlàndia a Turquia té una població de 250 milions de persones.

A Timisoara (situat a l'oest del país), per exemple, existeix un dels centres industrials més importants del país, on hi ha la major part de les inversions estrangeres, i que és a poc més d'una hora d'Hongria i de Sèrbia.

Romania ja va patir l'any 2000 una recessió que va superar per les exportacions als països de la UE.

Viñals explica que les principals oportunitats de negoci que ofereix Romania estan concentrades en sectors industrials que fabriquen productes de grans dimensions. I especialment per a sectors que necessiten molta mà d'obra i que volen fer servir aquest mercat com el pont d'accés a tota l'Europa de l'est.

Segons explica Viñals, actualment el cost laboral a Romania en recursos humans no especialitzats és quatre cops inferior que a l'Estat espanyol, i amb aquesta diferència, l'empresa catalana té difícil competir en preus en aquell mercat.

Via Rumania ha assessorat i acompanyat empreses industrials catalanes que s'han implantat a Romania, amb centres d'acoblament per distribuir el producte acabat a d'altres mercats de l'est. La firma badalonina de mobiliari de luxe Casadevall Export n'és un exemple, d'aquest model d'internacionalització. “Des de la planta de Timisoara abasteixen les botigues de luxe de l'est, cosa que des d'aquí resulta més complexa i poc competitiva”, diu Viñals.

El sector industrial representa encara avui el 35% del PIB del país. Les principals activitats econòmiques són el tèxtil, el siderúrgic, la producció de maquinària i vehicles, d'armament i el processament de la producció agropecuària.

Ara bé, a més de l'apartat industrial, Viñals explica que Romania ofereix moltes oportunitats de negoci per al sector agrari. De fet, ara com ara, és un dels principals productors i exportadors de productes agrícoles d'Europa. Aquest sector representa el 10% del producte interior brut (PIB). Els cultius ocupen el 40% de la superfície del país.

Segons Viñals, el preu del terreny agrícola és una tercera part del que costa a Catalunya i, a més, el sector agroindustrial català es pot beneficiar també de la seva localització per entrar a mercats més propers que des d'aquí resultaria més complex.

Via Rumania, de fet, estan fent una aposta per ajudar l'empresa del sector agroindustrial català a fer el salt a aquell mercat.

A més a més, han arribat a un acord amb Pimec per organitzar reunions informatives sobre el mercat i les recomanacions per entrar-hi.

Alexandra de la Varga, la directora general d'Adminex, una firma d'assessorament a la internacionalització de l'empresa, explica que hi ha quatre principis que s'han de tenir en compte abans d'endinsar-se en aquell mercat. Tot i que poden semblar obvis, sovint es descuiden i acaben condicionant l'èxit de les operacions. El primer punt és estudiar a fons les particularitats del mercat romanès. De la Varga considera recomanable que es compti amb especialistes locals i que s'acompanyin d'un partner de negoci. I també considera imprescindible que es desterri la presumpció de superioritat que porten alguns empresaris quan entren a mercats nous.

José Miguel Viñals afegeix a les recomanacions que l'empresa tingui molt definits els projectes d'implantació quan es plantegi començar l'aventura internacional i coincideix amb De la Varga que les empreses es deixin assessorar per experts sobre el terreny. “Nosaltres hem trigat anys a conèixer el mercat i tenim personal d'allà; no es pot pretendre aprendre-ho en dos dies”, diu.