Fa unes setmanes s'inaugurava el centre comercial Arenas, a la plaça Espanya de Barcelona. L'èxit d'assistència en els primers dies va quedar entelat pel barroer lloc web amb què es va presentar als seus clients. La versió catalana estava plena de faltes d'ortografia, que posaven en relleu que s'havia passat un traductor sense que ningú es preocupés de polir el resultat. D'aquesta manera el metro apareixia com a metre i els lavabos com a condícies, per posar només alguns exemples dels errors. “La impressió és que algú els havia advertit que havien de tenir el web en català i ho van resoldre ràpidament per cobrir l'expedient”, reflexiona en veu alta Laia Rúbies, gerent de l'empresa Òmicron!, que ofereix serveis lingüístics a les empreses.

Rúbies es va assabentar per la premsa de la ficada de pota i es va posar en contacte amb la promotora Metrovacesa davant l'evidència que necessitaven assessorament, gest que la constructora va agrair però va refusar. Paradoxalment, a tothom li fa vergonya que li diguin que fa faltes.

Malauradament, no és un cas excepcional. Precisament, Òmicron! va néixer després de constatar que les faltes d'ortografia en català són força freqüents en les comunicacions de les empreses amb els clients: webs, anuncis publicitaris, tríptics informatius, etc. Laia Rúbies, llicenciada en filologia clàssica i catalana, va pensar que allò que la feia aixecar de la cadira d'indignació podria ser una oportunitat de negoci. Ara creu que no hi ha una pressió excessiva a la societat sobre la importància d'escriure amb propietat la llengua i que el món econòmic n'és un reflex: “Les empreses encara no es creuen que tenir cura de la llengua sigui un bon argument per vendre més”, assegura.

A falta d'una tensió social respecte a aquest problema, les denúncies ciutadanes sobre les incorreccions lingüístiques semblen relegades a grups reduïts de lletraferits militants que intenten alçar la veu sobre aquesta xacra. Són ben visibles a internet: hi ha portals, blocs i grups a les xarxes socials que intenten alertar sobre la degradació del llenguatge escrit. A Facebook, per exemple, s'han creat molts grups integrats per persones sensibles a les faltes. Ara bé, les xarxes socials i les noves tecnologies de la comunicació també s'apunten com a part del problema de la degradació del llenguatge. L'anomenada economia del llenguatge, que ha sorgit com a resposta als suports que limiten el nombre de caràcters, no s'ha traduït en una millora del llenguatge per la via de la síntesi, sinó, al contrari, ha anat per la via de la supressió de lletres, un nou codi que en alguns casos s'ha traslladat a altres formes de comunicació més formals. Un problema que no és exclusiu del català.

Jordi Tovar, soci director d'Ior Consulting, explica que ha arribat a rebre currículums de candidats escrits en el llenguatge que s'utilitza per enviar missatges SMS. Aquesta consultora de recursos humans i selecció de personal ha estat testimoni de l'empitjorament del llenguatge escrit i reconeix que la nova generació digital, en línies generals, és menys sensible que les precedents al fet de fer faltes d'ortografia.

“Presentar un currículum amb errors ortogràfics ens posa en alerta i resta molt mèrit al candidat; entenem que un bon coneixement de la puntuació, la sintaxi i l'ortografia és inqüestionable”, afirma Jordi Tovar, qui afegeix que l'escriptura diu molt de la persona. A diferència del que es podria pensar, l'experiència d'aquesta firma és que les faltes no són menys freqüents en professionals de lletres que de ciències, ni en aquells que tenen el llenguatge com a eina de treball respecte a aquells que no l'utilitzen gairebé mai. El problema és força general.

Ior Consulting, que està en contacte amb moltes empreses, detecta que el llenguatge genera una certa inquietud operativa en el dia a dia, que en alguns casos es resol amb controls de qualitat interns més o menys estructurats. “En qualsevol cas, no notem que aquest neguit arribi fins al punt de concretar-se en el reciclatge dels professionals”, diu Tovar.

Aquest extrem el confirma Nati Torres, responsable del centre de formació Deliteratura, que té una de les escasses ofertes de cursos d'ortografia del mercat. Assegura que són comptades les persones interessades a polir la seva escriptura, fins al punt que no ha aconseguit formar cap grup i tot s'ha limitat a classes particulars. Torres insisteix en la idea que hi ha una falta d'interès entre les empreses, els professionals i la societat en general: “Som molt tolerants amb les faltes”, es lamenta.