La setmana s'iniciava amb grans expectatives en els principals parquets internacionals. De bon matí es va saber que els EUA havien liquidat el seu enemic número 1, Ben Laden. Els inversors esperaven ansiosos l'obertura dels mercats per veure com aquests reaccionaven en conèixer la mort del líder d'Al-Qaida. Però tot i un inici positiu, aquesta notícia no va tenir un gran pes en la presa de decisions dels inversors, i la majoria dels índexs a una i altra banda de l'Atlàntic van tancar la primera sessió setmanal plans o amb caigudes molt moderades, tement ara les possibles represàlies de la banda terrorista després de ser eliminat el seu cervell. Amb aquest capítol tancat, els inversors van tornar a mirar cap a allò que més incideix en la marxa de les borses, com ara els nous rum-rums en la crisi del deute perifèric, la reunió del Banc Central Europeu (BCE) i la publicació de dades macroeconòmiques importants.

Els rumors de la possible reestructuració del deute grec no cessen en els parquets però malgrat això la prima de risc del bo espanyol enfront de l'alemany ha anat escurçant distàncies en les darreres jornades, caient per sota dels 200 punts bàsics. Això no obstant, els mercats no han donat treva al Tresor espanyol i en la darrera col·locació, tot i tenir una forta demanda, s'ha vist obligat a apujar la rendibilitat dels bons, fet que ha contribuït en una setmana amb un to pessimista a aprofundir una mica més en el terreny negatiu.

D'altra banda, els inversors han estat molt pendents de les paraules del mandatari del BCE, Jean-Claude Trichet, ja que es donava més que per suposat que els tipus d'interès a la zona euro no patirien cap modificació després de l'alça aplicada a l'abril, tal com finalment ha succeït. Els mercats havien començat a especular amb un nou increment del preu del diner en la reunió de principis de juny, però la interpretació que s'ha fet del discurs de Trichet allunya aquesta alça més enllà del proper mes. El principal perjudicat, l'euro, la cotització del qual ha anat aquesta setmana de més a menys. Si bé dimecres la divisa europea marcava un màxim anual enfront del bitllet verd en els 1,49 dòlars, a finals de setmana va caure fins als 1,4530 dòlars. No només ha baixat la moneda única europea, sinó que aquesta setmana també s'han allunyat de màxims el preu del petroli i el dels metalls preciosos.

I a aquests dubtes renovats que han frenat la gana compradora que hi havia en el mercat en les darreres setmanes s'han sumat també algunes dades macroeconòmiques que no han estat del grat dels inversors. Les darreres dades difoses als EUA envien senyals ambigus, que desorienten els mercats encara més del que ja ho estan. Així, mentre que dimarts es va saber que les demandes a fàbrica havien crescut l'augment també de les demandes setmanals del subsidi d'atur va refredar l'ànim i es va donar pas a una clara recollida de beneficis que ha predominat durant tota la setmana. La confusió generada per unes dades macro que van en totes dues direccions (una, que mostra una forta recuperació de l'economia, i l'altra, que evidencia feblesa en la expansió econòmica) ha donat pas a una certa millora de l'ànim dels inversors a finals de setmana, gràcies al bon estat de salut del mercat laboral que va dibuixar divendres la taxa d'atur nord-americà de l'abril. L'economia dels EUA ha estat capaç de generar 244.000 llocs de treball i ha batut així les previsions que situaven la xifra en 186.000 previstos, sorpresa agradable per als mercats, que van celebrar la notícia esborrant part de les pèrdues que arrossegaven en el conjunt de la setmana.