La crisi fa volar els àngels
Les restriccions en l'accés a crèdit atorguen més pes als inversors privats com a trampolí per a noves iniciatives empresarials. El sector reivindica el seu paper clau per sortir de la crisi i reclama un tractament fiscal més atractiu seguint l'exemple del Regne Unit o França
La crisi no ha apagat l'activitat dels inversors privats o business angels, sinó més aviat al contrari. El passat 2010 va ser un exercici molt positiu per a les xarxes que operen a Catalunya i la sensació general és que aquest 2011 encara es podran marcar volums més grans d'inversió. Tal com explica el director de la xarxa BANC, Albert Colomer, “l'últim any les inversions han augmentat entre un 25% i un 30%”. En concret, en els darrers 15 mesos les xarxes d'inversors privats adscrites a ACC1Ó han tancat 28 operacions en empreses de nova creació amb una injecció global de 4,7 milions d'euros. Unes xifres que posen de manifest que, a pesar de la crisi, l'acció d'aquests inversors particulars que es juguen els seus diners a impulsar noves empreses està en auge. Així d'una operació tancada el 2003, quan es va començar el programa d'impuls de xarxes d'inversió privada per part d'ACC1Ó, es va passar a les 25 del 2010.
L'activitat de les set xarxes —IESE, ESADE, BANC (Cecot), Barcelona Business Angels, Eix Technova (La Salle), Keiretsu Forum i SeedRocket— manté un ritme creixent en part perquè com explica el director d'ESADE BAN, Fernando Zallo, “ara ens arriben més projectes que mai sobretot d'emprenedors que es troben amb una manca de finançament bancari”. A més, tal com destaca el president de Keiretsu Forum a Espanya, Xavier Casares, el context actual també fa créixer el número d'emprenedors. “El 80% d'empresaris que creen ho fan per necessitat. Moltes empreses triomfadores neixen en època de crisi, perquè quan el mercat de treball no tira, emprendre és una alternativa”, explica. Un altre factor que anima aquesta activitat és la crisi del sector immobiliari, ja que molt del patrimoni que abans es concentrava al totxo avui busca alternatives d'inversió més atractives.
Amb tot, i a pesar que Catalunya lidera la inversió privada a Espanya —al conjunt de l'Estat es van tancar 41 operacions el 2010—, el volum d'inversió és encara baix en comparació amb altres països del nostre entorn, en part perquè els business angels són una figura molt nova aquí, però també perquè a diferència del que passa a França o el Regne Unit, a Espanya encara no existeix un marc fiscal favorable per a aquest tipus d'inversions.
NOU IMPULS.
En aquest punt, les xarxes d'inversors privats recorden que el seu paper és clau en el foment de l'emprenedoria en sectors innovadors, en empreses que tenen una alta capacitat de creixement i que per tant poden generar nova ocupació a curt termini. “Amb estímuls fiscals semblants als que s'han aprovat a França, s'ajudaria a crear interès per atreure inversió que ara es concentra a borsa i en renda fixa”, destaca el director de Lleida Business Angels, Joan Carles Piñol.
La batalla ve de lluny i ja fa anys que el sector intenta fer entendre al Govern que ajudar els inversors privats pot ser una mesura estratègica de país. “Al Regne Unit ho tenen clar i saben que per cada lliura que inverteixen en aquest sector en recuperen 35 a través de la generació de nova riquesa”, explica Albert Colomer.
Per això des de l'Associació Espanyola de Business Angels (Aeban), s'ha preparat un document de proposta d'incentius fiscals que es vol negociar amb l'executiu i que ja s'ha presentat al Partit Popular i Convergència i Unió, dues formacions més sensibles d'entrada a aquest tipus de mesures. Amb tot, el president de l'Aeban i alhora president de la xarxa d'inversors privats de l'IESE, Juan Roure, reconeix que en l'actual context de dèficit públic és molt complicat plantejar qualsevol tipus de rebaixa fiscal. “El Govern, però, hauria de tenir en compte que el cost fiscal seria mínim i en canvi el retorn podria ser elevat, ja que es creen noves empreses que generen nous ingressos via impostos”, explica.
La proposta de l'Aeban pretén incentivar aquelles operacions fetes per inversors particulars o fons que tinguin una durada mínima de dos anys en empreses innovadores que ja hagin rebut fons públics i amb un màxim anual d'un milió d'euros. D'aquesta manera no només s'aconseguiria impulsar aquestes inversions sinó que com explica Roure també serviria per registrar els business angels actius. “Així és com funciona als EUA, on hi ha una mena de matrícula per distingir aquests inversors qualificats”, comenta Roure. Això serviria també per avançar en la professionalització d'aquesta activitat, ja que encara avui la majoria d'aquestes operacions es fa a un nivell molt informal.
CAP A LA COINVERSIÓ.
Aquí el paper de les xarxes resulta vital, ja que a través dels fòrums d'inversió i les sessions de formació posen a l'abast dels inversors associats espais comuns perquè es coneguin i puguin després tancar negocis plegats. “Ara fins i tot tenim l'exemple de l'empresa Visualnet, que vam presentar en fòrums a Barcelona i Madrid i que ha aconseguit donar entrada a un inversor a cada ciutat i un tercer de València”, explica el responsable d'ESADE BAN, Fernando Zallo.
Un pas més enllà, però, és plantejar operacions transfrontereres, una opció que precisament s'ha tractat al congrés europeu de business angels celebrat aquesta setmana a Varsòvia. “La idea és que, un cop s'hagi tancat una primera ronda de finançament amb un inversor local, l'empresa pugui captar nous socis internacionals, i no deixa de ser una manera d'internacionalització”, explica Colomer.
Una altra opció és la coinversió público-privada. El Ministeri d'Indústria, a través d'ENISA té una línia de cofinançament per a aquelles empreses que prèviament hagin tancat l'entrada d'algun inversor a través d'algunes de les xarxes adscrites a l'Aeban. A Catalunya l'anterior govern de la Generalitat va plantejar la posada en marxa d'una línia de 3 milions d'euros per a coinversions amb business angels a través del programa IFEM de l'Institut Català de Finances, però el director de BANC denuncia que “al final no es va fer res”. Colomer confia que el nou executiu donarà un nou impuls a aquesta línia, però reconeix que el moment és difícil, perquè “s'ha de saber explicar molt bé que es destinen diners per a aquestes inversions al mateix temps que s'estan anunciant retallades en la sanitat”, afegeix.
Unes inversions que es mouen amb el pont aeri
El mapa de xarxes associades a l'Aeban és prou definitori. Els business angels són un fenomen bàsicament de pont aeri. Catalunya, i més concretament Barcelona, se situa al capdavant amb 9 xarxes actives, seguida de Madrid amb 5, mentre que a la resta de l'Estat la presència és quasi anecdòtica i amb un perfil molt més marcat per la iniciativa pública que no pas la privada.
A Catalunya les escoles de negocis han estat un escenari privilegiat per a la creació de xarxes d'inversors i, el que és més important, per a la formació i professionalització dels seus socis. Tant l'IESE com ESADE han estat capdavanters a canalitzar aquest tipus d'inversions no només a projectes creats pels seus exalumnes sinó també per emprenedors de fora. I tot i que amb un volum més petit, La Salle acaba de redefinir la seva xarxa amb una aposta molt centrada en projectes d'alt contingut tecnològic. A Barcelona també va desembarcar per primer cop a Espanya la xarxa més gran de business angels del món, Keiretsu Forum, el 2007. Ara Keiretsu també és a Madrid, però el seu president, Xavier Casares, explica que “el 80% de la nostra activitat continua centrant-se a Barcelona”.
Com Keiretsu, l'IESE i ESADE BAN han obert delegacions a Madrid, on organitzen part dels seus fòrums d'inversió. El salt és lògic, explica Zallo, ja que bona part dels inversors i els projectes que els arribaven tenien seu a Madrid. ESADE també ha posat un peu a València i no descarta fer el salt internacional a través de les 15 delegacions d'Alumni que té al món. Però no qualsevol lloc és susceptible de ser interessant per obrir delegació per a aquestes xarxes. Com explica Xavier Casares, en el cas de Keiretsu es va estudiar la possibilitat d'obrir delegació a Sevilla, però finalment la van descartar, “perquè no hi havia suficient massa crítica”.
AL TERRITORI.
Buscant també aquest efecte, ara fa tres anys Joan Carles Piñol posava en marxa la Lleida Business Angel, que avui compta amb 30 socis locals i que preveu per enguany un volum d'inversió de 300.000 euros.
Molt més que diners per als emprenedors
Els business angels es diferencien del capital de risc en el fet que els primers inverteixen a més llarg termini i en fases molt inicials, però també en què es juguen els seus propis diners i que més enllà d'injectar diners també ofereixen la seva experiència professional als emprenedors. Per això s'acostuma a parlar d'inversors amb ànima. No es tracta de convertir-se en una ONG, però tampoc de fer inversions purament especulatives. De fet, la implicació pot arribar a ser tan estreta que el business angel s'acaba convertint sovint en un membre més de l'equip emprenedor. Ho sap bé Joan Albà, soci de la xarxa ESADE BAN, que té participacions en sectors tan diferents com el de videojocs (The Crows) o la joieria (Technojoy). “Acostumo a dir que estic al mig, tinc una mica d'inversor, però també d'emprenedor”, explica. Mostra d'això és que quan Albà explica els propers llançaments del videojoc The Crows per a noves plataformes com l'Iphone d'Apple o el nou videojoc Faithfan ho fa amb la mateixa il·lusió que ho faria l'emprenedor, i en el cas de Technojoy la seva implicació és tan evident que fins i tot actuarà com a director executiu de l'empresa.
Com molts altres business angels, Joan Albà es va formar primer com a directiu en diferents companyies i, després d'un temps dedicat al negoci familiar (al sector immobiliari), ara es dedica de manera professional a acompanyar empreses en fases inicials. “No busco tant un sector concret com un projecte que m'atregui i sobretot un equip d'emprenedors que em doni confiança”, diu. Ara ja té tres projectes més en fase d'estudi i la propera inversió el podria portar a posar un peu en la moto elèctrica.
