El pessimisme s'ha instal·lat als parquets per quedar-s'hi una temporada. Un any després del rescat a Grècia pels seus problemes de finançament, la crisi grega torna a sacsejar les borses europees i especialment l'espanyola, que ha tornat al centre de la diana dels països amb dificultats financeres. En els darrers mesos l'Estat espanyol havia anat fent els deures en matèria de reformes fiscals, i els mercats han incrementat la seva confiança en la solvència financera del país progressivament, excloent-lo del grup format pels països perifèrics rescatats (Grècia, Irlanda i Portugal). Això va permetre a la borsa espanyola treure's de sobre el fantasma del rescat i anar recuperant posicions que l'havien situat entre les places financeres amb més bon comportament d'ençà que va començar l'exercici del 2011. Però Grècia torna a posar nerviosos els parquets per l'aparició de rumors sobre la necessitat de reestructurar el seu deute i les quitances que podrien aplicar-se als inversors.

A causa de les notícies i els rum-rums sense confirmar procedents de Grècia, i en una setmana en què els inversors no han disposat de grans dades macroeconòmiques, ni cites de rellevàncies ni resultats que hagin sorprès positivament els mercats, els números vermells han acabat imposant-se. Ni tan sols els baixos preus de moltes accions amb bons fonamentals han atret el diner dels inversors, temorencs que el rebrot de la crisi grega acabi enduent-se per endavant també la credibilitat i la solvència de l'Estat espanyol.

Després de sis jornades consecutives sumant caiguda rere caiguda, dimarts es va invertir aquesta tendència negativa i l'Íbex-35 va ser capaç de sumar un parell de sessions de guanys, tot i que moderats (un 0,75% dimarts i un 0,55% dimecres). Però aquest comportament no ha pogut mantenir-se i, en les darreres dues jornades de la setmana, la borsa espanyola ha continuat registrant números vermells. Si bé divendres els inversors van començar la sessió animats pel creixement, modest però al cap i a la fi positiu, del producte interior brut (PIB) espanyol -que va ser del 0,3% en el trimestre, una dècima més del previst- i esperonats per la caça de gangues al parquet, l'optimisme va durar poc i l'Íbex va tornar en terreny negatiu, acomiadant-se del nivell dels 10.400 punts. Així, el selectiu espanyol va tancar la setmana en els 10.356,50 punts, un 2,39% per sota del divendres anterior. Després de les caigudes de les darreres setmanes, el balanç anual positiu comença a reduir-se de manera alarmant, i l'Íbex-35 només guanya un 5,05% contra el 10,34% de guany anual que tenia quan va acabar l'abril, és a dir, que en la primera quinzena del maig aquest índex borsari ha retallat un 4,80%.

L'aversió al risc dels inversors també s'ha anat incrementant a mesura que les notícies que arriben sobre el cas grec no aporten gens de llum a un panorama econòmic fosc. El Fons Monetari Internacional (FMI) es desmarca dels mercats, que ja han començat a descomptar una reestructuració del deute grec, i assegura que és innecessària en aquests moments. D'altra banda, el Banc Central Europeu (BCE) adverteix de les conseqüències negatives que podria tenir un impagament de Grècia, a més d'urgir a prendre mesures per evitar un altre col·lapse financer. Resultat de tot plegat, més confusió per a uns inversors que prefereixen veure-les venir des de fora dels parquets.