Port de Barcelona crea una marca de qualitat per apujar la tensió competitiva
L'APB donarà suport a les empreses de la comunitat que han obtingut un nou segell. S'han lliurat 35 certificats i 43 més estan en procés
“La missió de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) no és captar més o menys mercaderia, sinó millorar la competitivitat de les empreses en el conjunt de la cadena logística”, assegura Emma Cobos, directora del departament de desenvolupament de negoci del Port. Amb aquest objectiu, l'APB acaba d'activar una marca de qualitat amb el nom d'Efficiency Network, que distingeix aquelles firmes que han volgut i han pogut comprometre's en tres aspectes bàsics de servei: l'agilitat, la transparència i l'eficiència. El compromís és superar uns estàndards de qualitat i treballar per millorar-los cada dia.
De moment s'han expedit 35 certificats, però Ramon Rull, responsable de desenvolupament de la marca, assegura que, per volum d'activitat, les empreses acreditades suposen el 60% de tots els contenidors d'importació i exportació que passen per la instal·lació. A part, 43 ja han iniciat el procés de certificació que duen a terme directament tècnics de l'APB.
Rull entén que, un cop en marxa la marca, el repte ara és comunicar a l'exterior què és i què distingeix l'Efficiency Network del Port de Barcelona. S'espera que les empreses importadores i exportadores es decantin per contractar companyies de servei que aporten un plus de garantia. A més, com a part dels compromisos de comunicació, l'APB incorpora el grup d'empreses pioneres en les seves accions de promoció exterior.
La lògica conseqüència d'aquesta dinàmica és que tard o d'hora totes les empreses vinculades al moviment de contenidors al Port acabaran demanant la certificació.
Al final de tot aquest procés, el segell de qualitat s'haurà convertit en l'instrument amb què l'APB, propietària de la marca i autoritat certificadora, haurà aconseguit la complicitat de tot el teixit empresarial en favor d'un objectiu compartit: la millora constant. “Només si som excel·lents podrem ser competitius”, diu Cobos. Mentre pronuncia aquestes paraules, la responsable de desenvolupament de negoci té al cap que avui dia el 75% de les mercaderies que arriben d'Àsia passen de llarg per la Mediterrània en direcció als ports del nord d'Europa. Cobos manté que l'única manera d'esgarrapar part d'aquest tràfic és orientant-se clarament cap al client.
EL DESCOBRIMENT.
Les conclusions van ser molt contundents, però no van ser cap sorpresa per a ningú, i tampoc per a l'APB, que en aquells moments tenia un gran desconeixement sobre els processos interns del Port. El fet és que l'estudi va servir de base per a l'aprovació de la carta de qualitat, que va esdevenir el primer compromís clar de la comunitat per millorar aquells aspectes negatius detectats.
Llavors es va fundar el servei d'atenció al client i es va impulsar un programa de garanties, que van ser la base per a les millores que hi ha hagut però també per obtenir informació molt valuosa sobre el port.
Una altra fita important en aquesta línia de millora encetada es va produir el 1997. El conegut pacte del Majestic entre CiU i el PP va situar al capdavant de l'APB un president nomenat per la Generalitat, que va impulsar el descobriment de la transcendència econòmica del Port per al país. També es van detectar els resultats positius que la nova orientació cap a la millora tenia en la percepció dels clients.
Així és com es va arribar al pla de qualitat del 2007, que va fer un pas més i sofisticar tot el procés. El nou pla de qualitat deixa de parlar de garanties pels compromisos: si el que està promès no es compleix, es compensa el client.
“Hem aconseguit que el cent per cent dels processos tinguin estàndards de fiabilitat i agilitat”, subratlla el cap de desenvolupament de la marca de qualitat, Ramon Rull.
Transparència, seguretat i agilitat
Una de les novetats que aporta la nova marca de qualitat és que implica les empreses de la comunitat portuària però també les que porten el nom de Barcelona més enllà. A més d'estibadors, consignataris, transitaris, duaners i transportistes, també hi són terminals com la de Saragossa o la de Lió, que formen part de la cadena logística.
Els més de seixanta indicadors que els tècnics de l'APB estudien es classifiquen bàsicament en tres grans famílies: la fiabilitat de les operacions, el compromís d'informació i la integritat de la mercaderia. Quan un contenidor entra al Port segueix dos processos paral·lels: un de físic i un altre d'administratiu. La intenció és que cap dels dos bloquegi l'altre. El client ha de poder saber en tot moment on és la mercaderia i tenir garanties d'expedició.