Durant els últims temps hem vist anades i vingudes, estira-i-arronses dels nostres polítics intentant captar recursos per finançar el nostre deute i aconseguir inversions per capitalitzar les caixes d'estalvis. No és cap sorpresa que els polítics mostrin certa imprudència, quan es tracta de donar bones notícies i millorar la seva posició en el rànquing de l'opinió pública. Des del món dels negocis amb alguna experiència a la Xina es va estendre l'alarma en el moment que es va fer públic l'acord.

Quant al gran país asiàtic, els occidentals solen fer suposicions poc realistes sobre el compliment d'intencions i acords als quals s'arriben en primeres instàncies, encara que hi intervinguin pactes signats i de bona voluntat entre les dues parts.

Els xinesos gestionen el temps de forma diferent que els occidentals, per això les negociacions no acaben mai, per moltes promeses, contractes signats i encaixades que intervinguin entre les parts. Nosaltres veiem el contracte com una entitat externa independent de les dues parts; ells, com un registre d'un acord de voluntats en un determinat moment i lloc, en virtut d'unes circumstàncies específiques.

Així mateix els occidentals considerem la veritat com una constant, mentre que ells creuen que aquest punt de vista és una bogeria, ja que tot canvia, el món sempre està en moviment. El Yin i el Yang, dalt i baix. Com a clau de la vida per trobar el tao, el camí. Aquests valors morals procedeixen de Lao Tse i Confuci i a la Xina es manifesten en l'estil de negociació, que es preocupa més pel procés que per l'objectiu, pels mitjans que per la meta.

Els compromisos finals solament arribaran després d'un llarg i meditat procés negociador amb moments alts i baixos, com si d'una muntanya russa es tractés. Els xinesos veuen les relacions com una coreografia planificada molt cuidada i delicada. Les consideren intrínseques al procés de negociació amb accions sistemàtiques i intencionades.

Aquí no es tracta de diplomàcia, economia o política, que són capes de la ceba que cobreixen el nucli de la qüestió que són els negocis. La primera condició per tenir èxit és disposar de temps, que és justament el que li falta a l'economia espanyola.

Protocols a part, hi ha unes actituds que caldria obviar si no volem fracassar: la urgència, la necessitat, la impaciència i la impetuositat.

Tot això ens du a deduir que la part xinesa ha estat seguint dia a dia i en detall les gestions dels nostres polítics, no per la premsa, sinó amb interlocutors financers nord-americans, de Singapur, del golf Pèrsic entre d'altres. Hi ha moltes possibilitats que al final la Xina doni suport a l'economia del nostre país, però no sense demores ni sofriment. El que no sabem ni sabrem mai és quin és el cost econòmic, polític i social d'aquesta ajuda. Ho pagarem amb contraprestacions molt dures i inconfessables. Això sí, tot es produirà en un nivell d'amistat i cordialitat com només passa entre amics.

No seria sobrer que els nostres polítics fessin un cop d'ull a les 36 estratègies xineses de Gal Yuan, en les quals es posa en relleu que els adversaris que ja tenen problemes són més fàcils de vèncer. Cal aprofitar totalment les desgràcies de l'enemic i fins i tot augmentar-les per restar-li força. O L'art de la guerra de Sun Tzu, nascut cinc segles abans de Crist, on parla de l'engany en la guerra.

Quan s'és capaç d'atacar, s'ha d'aparentar incapacitat; quan les tropes es mouen, aparentar inactivitat. Si estàs prop de l'enemic, has de fer-li creure que estàs lluny; si està allunyat, aparentar que s'està prop.

Suggereixo llegir-los amb detall abans de pensar que un acord està tancat i fer públics els èxits fins i tot no aconseguits.