Adéu, 10.000
El degoteig baixista s'allarga i l'Íbex 35 perd el suport dels 10.000 punts. Els motius, els mateixos: Grècia i les condicions del nou rescat i la recuperació econòmica. Per Marisa Nuez
del diner a la zona euro, però llança senyals que apunten un pròxim encariment dels tipus
Els inversors no veuen motius de pes per entrar en la renda variable i els rebots que s'han produït en alguna sessió han durat ben poc. Aquesta setmana la desconfiança ha anat guanyant posicions i no hi ha hagut cap jornada en què els inversors hagin celebrat alguna notícia amb una festa, més o menys alegre. En la borsa espanyola la sessió més positiva en la setmana va donar com a resultat un alça del 0,39% (dijous) seguida del +0,10% que va sumar l'Íbex35 dimarts. En les tres jornades restants el signe negatiu ha acabat per imposar-se amb contundència i la borsa espanyola ha continuat perdent posicions.
Durant bona part de la setmana l'Íbex 35 ha estat jugant amb el suport psicològic dels 10.000 punts, al qual finalment va dir adéu divendres. Malgrat que aquest suport va servir a l'índex per rebotar en més d'una ocasió, el pessimisme dels inversors va acabar per arrossegar l'Íbex 35 per sota d'aquest nivell en la darrera sessió setmanal, en la qual es va acomiadar en els 9.950,80 punts, tancament que suposa un retrocés setmanal del 3,26% i que retorna l'índex als nivells que tenia l'11 de gener passat, ara fa cinc mesos. Després d'aquest descens, la borsa espanyola ha reduït de manera significativa les plusvàlues anuals, que ara se situen en 0,93% després que l'índex hagi reculat un 5,01% d'ençà que va començar el juny.
Els motius que estan llastrant l'evolució de la pràctica totalitat de borses internacionals són els mateixos que caldegen des de fa mesos. Per una banda, hi ha la crisi del deute grec, la solució del qual sembla que no arribarà mai. A final de setmana el Parlament alemany va aprovar el nou ajut per al país en dificultats, però la solució definitiva no arribarà fins a final de mes, segons va afirmar el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy.
A més a més, els alemanys són partidaris que els inversors privats també facin la seva aportació al problema grec, aspecte que no agrada gens als mercats. Aquesta falta de consens, a més de colpejar els índexs borsaris, està empenyent a l'alça la prima de risc dels països perifèrics (l'espanyola vorejava a final de setmana els 250 punts bàsics, quan la setmana precedent s'havia relaxat als voltants dels 235).
Els bancs centrals.
Ben Bernanke, president de la FED, va admetre que la desacceleració en l'economia nord-americana és un fet, però que no pensa en cap altre paquet d'estímul econòmic com el que hi ha en marxa actualment (i que acaba aquest juny). Això no obstant, Bernanke va calmar els parquets en assegurar que els senyals de feblesa no haurien de durar gaire i que el creixement econòmic agafaria empenta en la segona part de l'exercici, allunyant així una recaiguda en recessió de l'economia dels EUA. Els inversors, però, no van trobar consol en aquestes paraules i els índexs van aprofundir en terreny negatiu després de la compareixença de Bernanke.
Descomptar nou escenari.
Per la seva banda, el banc emissor de l'eurozona no va aportar sorpreses en cap sentit. El BCE va mantenir sense canvis en l'1,25% els tipus d'interès dels països de l'euro, que era el que esperaven els experts i va deixar la porta oberta a un altre encariment en la propera reunió de l'entitat. Tot plegat segons la previsió.
A part de les compareixences previstes a l'agenda tant de la FED com del BCE, a final de setmana el banc central de la Xina va prendre protagonisme en els mercats. Els experts han començat a alertar d'una possible pujada de tipus d'interès al gegant asiàtic després de saber-se que les seves importacions van créixer més del previst.
Cal tenir en compte que en les darreres alces del preu del diner aplicat a la Xina per tal de refredar la seva economia les borses han reaccionat amb significatius descensos.