Borsa

Adéu, 10.000

El degoteig baixista s'allarga i l'Íbex 35 perd el suport dels 10.000 punts. Els motius, els mateixos: Grècia i les condicions del nou rescat i la recuperació econòmica. Per Marisa Nuez

El Banc Central Europeu no modifica el preu
del diner a la zona euro, però llança senyals que apunten un pròxim encariment dels tipus

Els inver­sors no veuen motius de pes per entrar en la renda vari­a­ble i els rebots que s'han produït en alguna sessió han durat ben poc. Aquesta set­mana la des­con­fiança ha anat gua­nyant posi­ci­ons i no hi ha hagut cap jor­nada en què els inver­sors hagin cele­brat alguna notícia amb una festa, més o menys ale­gre. En la borsa espa­nyola la sessió més posi­tiva en la set­mana va donar com a resul­tat un alça del 0,39% (dijous) seguida del +0,10% que va sumar l'Íbex35 dimarts. En les tres jor­na­des res­tants el signe nega­tiu ha aca­bat per impo­sar-se amb con­tundència i la borsa espa­nyola ha con­ti­nuat per­dent posi­ci­ons.

Durant bona part de la set­mana l'Íbex 35 ha estat jugant amb el suport psi­cològic dels 10.000 punts, al qual final­ment va dir adéu diven­dres. Mal­grat que aquest suport va ser­vir a l'índex per rebo­tar en més d'una ocasió, el pes­si­misme dels inver­sors va aca­bar per arros­se­gar l'Íbex 35 per sota d'aquest nivell en la dar­rera sessió set­ma­nal, en la qual es va aco­mi­a­dar en els 9.950,80 punts, tan­ca­ment que suposa un retrocés set­ma­nal del 3,26% i que retorna l'índex als nivells que tenia l'11 de gener pas­sat, ara fa cinc mesos. Després d'aquest des­cens, la borsa espa­nyola ha reduït de manera sig­ni­fi­ca­tiva les plusvàlues anu­als, que ara se situen en 0,93% després que l'índex hagi recu­lat un 5,01% d'ençà que va començar el juny.

Els motius que estan llas­trant l'evo­lució de la pràctica tota­li­tat de bor­ses inter­na­ci­o­nals són els matei­xos que cal­de­gen des de fa mesos. Per una banda, hi ha la crisi del deute grec, la solució del qual sem­bla que no arri­barà mai. A final de set­mana el Par­la­ment ale­many va apro­var el nou ajut per al país en difi­cul­tats, però la solució defi­ni­tiva no arri­barà fins a final de mes, segons va afir­mar el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Her­man van Rom­puy.

A més a més, els ale­manys són par­ti­da­ris que els inver­sors pri­vats també facin la seva apor­tació al pro­blema grec, aspecte que no agrada gens als mer­cats. Aquesta falta de con­sens, a més de col­pe­jar els índexs bor­sa­ris, està empe­nyent a l'alça la prima de risc dels països perifèrics (l'espa­nyola vore­java a final de set­mana els 250 punts bàsics, quan la set­mana pre­ce­dent s'havia rela­xat als vol­tants dels 235).

Els bancs cen­trals.

Però no només Grècia cen­tra l'atenció dels inver­sors en aquests moments. Després de l'ensurt que va donar la feble dada de cre­ació d'ocu­pació als EUA en la set­mana ante­rior i les febles dades macro­e­conòmiques publi­ca­des recent­ment, els mer­cats tenien la mirada fixada en els bancs cen­trals, tant el nord-ame­ricà com el de la zona euro. S'espe­rava que la FED o el BCE acla­ris­sin alguna incer­tesa o apor­tes­sin una mica d'opti­misme a uns inver­sors decai­guts, però res més lluny del que s'espe­rava.

Ben Ber­nanke, pre­si­dent de la FED, va adme­tre que la desac­ce­le­ració en l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana és un fet, però que no pensa en cap altre paquet d'estímul econòmic com el que hi ha en marxa actu­al­ment (i que acaba aquest juny). Això no obs­tant, Ber­nanke va cal­mar els par­quets en asse­gu­rar que els senyals de feblesa no hau­rien de durar gaire i que el crei­xe­ment econòmic aga­fa­ria empenta en la segona part de l'exer­cici, allu­nyant així una recai­guda en recessió de l'eco­no­mia dels EUA. Els inver­sors, però, no van tro­bar con­sol en aques­tes parau­les i els índexs van apro­fun­dir en ter­reny nega­tiu després de la com­pa­rei­xença de Ber­nanke.

Des­comp­tar nou esce­nari.

Els experts cre­uen que els mer­cats estan des­comp­tant ja la fi de l'estímul econòmic a través de la com­pra de bons que va ence­tar la FED per con­tri­buir a la recu­pe­ració econòmica, i que per això la tendència bai­xista dibui­xada pels índexs es man­tindrà durant un temps.

Per la seva banda, el banc emis­sor de l'euro­zona no va apor­tar sor­pre­ses en cap sen­tit. El BCE va man­te­nir sense can­vis en l'1,25% els tipus d'interès dels països de l'euro, que era el que espe­ra­ven els experts i va dei­xar la porta oberta a un altre enca­ri­ment en la pro­pera reunió de l'enti­tat. Tot ple­gat segons la pre­visió.

A part de les com­pa­rei­xen­ces pre­vis­tes a l'agenda tant de la FED com del BCE, a final de set­mana el banc cen­tral de la Xina va pren­dre pro­ta­go­nisme en els mer­cats. Els experts han començat a aler­tar d'una pos­si­ble pujada de tipus d'interès al gegant asiàtic després de saber-se que les seves impor­ta­ci­ons van créixer més del pre­vist.

Cal tenir en compte que en les dar­re­res alces del preu del diner apli­cat a la Xina per tal de refre­dar la seva eco­no­mia les bor­ses han reac­ci­o­nat amb sig­ni­fi­ca­tius des­cen­sos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.