La justícia castiga la competitivitat
L'increment del nombre de conflictes arran de la crisi agreuja el col·lapse als jutjats i soscava la supervivència de les empreses. El mal funcionament dels tribunals és un factor silenciós d'erosió de l'economia
Les conseqüències econòmiques del mal estat de la justícia han quedat relegades
Ara estan caient les empreses més petites que segurament han pogut aguantar
El nombre d'expedients de concursos de creditors ha crescut un 285% en tres anys
La llei concursal, concebuda per reflotar empreses, ara és per enterrar-les
Reforma del mercat laboral, reducció del dèficit públic, reconversió del sistema financer, millora de la productivitat... La recepta per afrontar la crisi vingui d'on vingui no dedica ni un minut a l'administració de justícia, malgrat el col·lapse als jutjats, agreujat com a conseqüència de l'increment de la conflictivitat en el marc de relacions econòmiques, castiga encara més la competitivitat de la nostra economia. El país arriba a la crisi amb la reforma de la justícia pendent i la capacitat administrativa d'un dels principals pilars del sistema irresponsablement sotmesa a molta tensió; sense prou mitjans per fer front a l'allau de feina les conseqüències són dramàtiques.
El 25 de maig el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, compareixia a la comissió de Justícia del Parlament. En la seva intervenció va posar l'èmfasi en l'increment de l'activitat vinculada a la crisi. Només algunes dades per ser conscients de la dimensió del problema: els concursos de creditors han passat de 394 expedients el 2007 a 1.518 el 2010; els acomiadaments, de 13.104 el 2007, a 20.873, l'any passat; les reclamacions de quantitat, de 13.587 demanades a 22.400, respectivament; i les execucions hipotecàries, de 4.538, a 18.152. Gimeno, prudent, va assegurar que “els jutges i tribunals de Catalunya estan oferint una resposta molt superior a la preestablerta”.
Mentre que a altres països el mal funcionament de la justícia i les seves repercussions per a l'empresa han estat motiu d'anàlisi i intent de correcció, a casa nostra sorprèn que se'n parli poc. Fernando Gómez Pomar, catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra, creu que el fet que el debat sobre la justícia hagi estat centrat en les querelles internes o en la composició del TC ha provocat que “les conseqüències econòmiques del mal estat de la justícia, en general, hagin quedat del tot relegades”. De fet, no se sap quin és el cost per a les empreses i la societat del pèssim funcionament dels tribunals. Gómez Pomar explica que quan la justícia no és eficient afecta directament les decisions de les empreses: “El fet que no puguis exercitar els drets que resulten d'un contracte pel retard judicial i administratiu condiciona”.
IMPAGAMENTS.
El fet és que amb la crisi s'ha deteriorat la confiança entre les empreses i tothom acudeix als tribunals per qüestions en què abans de la crisis, generalment, s'optava per vies extrajudicials. En el cas dels impagaments, el més habitual era pactar la devolució del deute mitjançant un acord de pagaments a terminis. Ara, però, com explica la directora de dret processal de BDO Abogados a Barcelona Mónica García, cap client es vol esperar a cercar acords: “Ens demanen que iniciem immediatament la demanda de reclamació de quantitat perquè temen que el deutor desaparegui”.
Amb aquesta allau de casos els jutjats s'han saturat i els retards en les resolucions s'han anat allargant progressivament. Mónica García assegura que el que abans era un procediment de dos o tres mesos ara es triga fins a un any només per admetre la demanda. “Els terminis s'han triplicat”, lamenta García.
El més greu és que en els casos dels impagaments el temps és un factor essencial, ja que per a les empreses amb problemes de liquiditat quedar-se sense cobrar acaba convertint-se en una qüestió de vida o mort. “És habitual que acabin desapareixent sense que la justícia hagi arribat a temps”, diu. I així mateix succeeix amb el deutor, que amb l'endarreriment en el procés judicial, quan arriba la notificació al domicili, sovint ja no existeix l'empresa. “El mal funcionament acaba afavorint els morosos”, diu.
Malgrat tot, Garcia matisa que Barcelona és de totes les ciutats de l'Estat espanyol on millor funcionen els jutjats, a Madrid estan més saturats i els d'Andalusia i València tenen més càrrega encara pels nombrosos problemes urbanístics.
PROCEDIMENTS CONCURSALS.
El magistrat del jutjat mercantil número 3 de Barcelona José Manuel Fernández reconeix que l'ajustament entre els ritmes de la justícia i els de l'economia sovint són difícils de sincronitzar. “Triguem entre 4 i 5 mesos a fer un informe, i potser en aquest temps l'empresa ja és insalvable”, diu. L'agilitat es converteix en un element crític ja que, a mesura que passa el temps, els actius de les empreses en liquidació perden valor i la capacitat per abonar els deutes dels creditors s'empetiteix. Un cas ben conegut és el de Cacaolat; mentre els propietaris es resisteixen que es vengui l'empresa els actius van degradant-se i els treballadors veuen com passen els dies sense que se'ls ingressin les nòmines pendents.
I no només això, la reforma de la llei concursal que va entrar en vigor l'any 2004, havia de servir per ajudar a salvar les empreses viables i no per liquidar-les. Però l'objectiu ha quedat en un no res ja que, ara com ara, només una de cada deu firmes que entren en concurs aconsegueix no fer fallida.
L'advocat i administrador concursal, Jordi Gras, creu que la llei concursal està pensada per a temps de bonança econòmica i no per afrontar una crisi. En les actuals circumstàncies no poques empreses arriben a la presentació del concurs de creditors amb la tresoreria a les últimes: “Una llei concebuda per reflotar empreses s'han convertit en una norma per enterrar-les”, assegura. “Falten mitjans i falta flexibilitat”, abunda Gras.
Novament l'abús de la justícia es presenta com un dels problemes afegits. Es dóna la circumstància que molts jutges mercantils han de resoldre concursos de persones físiques. Només en el primer trimestre d'aquest any, dels 411 concursos presentats a Catalunya, 80 corresponen a “fallides” de persones i no de societats. És un recurs que ha anat a més amb la crisi agreujant el col·lapse.
BUFETS.
LABORAL.
Els efectes de la crisi s'han sumat a altres mals que no es van saber solucionar durant els anys de bonança. Tots els informes que el Council of Europe for The Efficiency of Justice (CEPEJ) va fer abans del 2007 assenyalaven que la justícia espanyola presentava problemes molt greus d'eficiència i eficàcia. Gómez Pomar lamenta que, malgrat les advertències, “el desinterès polític, social i mediàtic, i fins i tot la manca d'atenció entre els juristes i els jutges, sobre la relació entre l'economia i les institucions jurídiques han estat una crua realitat”, afirma.
Aquesta indiferència contrasta amb l'activitat de veïns més propers. Per exemple, a França, van crear grups de treball dins l'administració pública sobre els fonaments econòmics i empresarials del disseny institucional de la justícia francesa. “Mentre una economia està creixent al 3% o el 4% a l'any, les pèrdues econòmiques generades per una justícia ineficient no es fan evidents. Però un cop la crisi arriba, el creixement es redueix, els problemes econòmics generats pel sistema de justícia adquireixen importància”, diu.
A Catalunya a més hi ha una constant que encara complica més el panorama, i és que es manté una taxa d'interinitat de jutges pròxima al 20%, una de les més altes de l'Estat. Així mateix el cos de funcionaris al servei de l'administració de justícia té també una situació molt preocupant a causa de l'alt percentatge d'interinitat, que en moltes ocasions suposa un nivell de formació deficitari per desenvolupar la feina processal.
Tot plegat ha acabat provocant una desconfiança generalitzada. Carrera creu que tot i que no ha variat en el criteri judicial sí que s'ha fet visible l'extrema lentitud dels processos. Per la seva banda, Vicenç González, director del departament jurídic de la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimec), considera que la tutela judicial està quedant en dubte. “La crisi, el retard i el desgast que comporten els procediments fa que moltes vegades les empreses no creguin en la justícia”.
Així que a l'hora de buscar una sortida a aquest cul-de-sac, Gómez Pomar fa una proposta més general i és que no s'hauria de pensar en l'administració de justícia només com el que fan els jutges, sinó que s'ha de tenir present que aquesta té un efecte que va més enllà. “Si la legislació és bona però els jutjats estan saturats no tindrà un bon resultat i el mateix al revés”.
Pel soci director de l'oficina de Sagardoy Abogados en el cas dels conflictes laborals hi ha un fet clau que incentiva la litigació, que és que sigui pràcticament gratuïta. Carrera considera que una mesura per dissuadir i reduir la judicialització seria incrementar-ne els preus. “Tot i que amb la reforma laboral s'ha agilitzat el procediment es continua optant per anar a judici a provar sort”, diu. Amb més presència d'arbitratge o mediació ajudaria també a reduir la judicialització dels conflictes.
Els jutjats del mercantil i la càrrega inherent
L'any 2007, els magistrats dels sis jutjats del mercantil de Barcelona van pegar un cop a sobre la taula i van exigir un augment de recursos. L'acció conjunta va tenir el seu efecte. Al cap de poc es van crear quatre jutjats més i dos de suport. L'increment de la planta judicial no va estar però suficient per donar resposta a l'allau de procediments concursals que havien d'arribar. Les perspectives per als propers anys continuen sent dolentes. Els primers mesos del 2011 s'ha registrat un augment d'aquests procediments del 18%. “La situació encara és pitjor del que ens esperàvem”, diu José Manuel Fernández, magistrat del jutjat mercantil número 3 de Barcelona. Per si no fos suficient, les retallades en la despesa pública els estan condicionant perquè ni es cobreixen baixes, ni jubilacions. José Manuel Fernández explica que des de l'any passat hi ha un 25% menys de plantilla, amb tots els inconvenients que això comporta a una planta judicial saturada.
Aquests jutjats, a més, tenen uns problemes estructurals, que denuncien des de la seva creació, i és que mentre que als jutges se'ls exigeix especialització no ocorre el mateix per a la resta de col·laboradors. A més el pes del personal interí és molt elevat, per la qual cosa és habitual que amb una feina amb tanta pressió i sense incentius a la mínima oportunitat canvien de jutjat, la qual cosa empitjora els endarreriments.
