Borsa

Doble estrès

Les agències creditícies tornen a agitar les borses mentre els inversors deixen de banda els valors bancaris preocupats pels nous tests d'estrès. L'Íbex perd un 5,25% setmanal. Per Marisa Nuez

El BCE apuja els tipus d'interès fins a l'1,50% alhora que constata un alentiment de l'economia de la zona euro en el segon trimestre de l'any

Si bé en altres ocasions han plogut les crítiques a sobre de Moody's, Standard&Poor's i Fitch per les seves actuacions, la professionalitat d'aquestes empreses que posen nota al deute de països i empreses privades torna a estar en dubte. En els darrers dies una nova rebaixa del ràting de Portugal, situant en la categoria de bo escombraria el deute i assenyalant que necessitarà d'un segon rescat, ha tornat a convulsar els mercats que la setmana passada havien iniciat una lleu millora en termes de confiança i tranquil·litat.

Als inversors la treva pel desbloqueig al tram d'ajuda per a Grècia i la tramitació del segon rescat al país els ha durat ben poc. Un altre cop, la revisió de la qualificació d'un país europeu, en aquest cas Portugal, ha estès la incertesa en els parquets i ha disparat la desconfiança envers tot el que tingui a veure amb els perifèrics de la zona euro, sacsejant també la pràctica totalitat d'índexs europeus.

Davant la sortida a escena de les agències de ràting, els principals organismes europeus no s'han quedat callats i han acusat aquestes empreses d'oportunistes i de fomentar l'especulació en els mercats borsaris. Fins i tot el Banc Central Europeu (BCE) ha ignorat les notes de ràting i ha anunciat que acceptarà deute portuguès sense les exigències mínimes de capital fixades fins ara, en un intent de generar tranquil·litat entre els inversors.

Però el mal ja estava fet i la desconfiança ha tenyit de vermell els índexs, i l'espanyol n'ha rebut la pitjor part. En les darreres cinc sessions l'Íbex 35 ha reculat un 5,28% en tancar divendres en els 9.938,20 punts. Aquest nivell suposa que d'ençà que s'ha iniciat el segon semestre l'índex arrossegui unes pèrdues del 3,99% i retalli fins al 0,80% la plusvàlua en el conjunt de l'exercici.

La borsa espanyola no només s'ha vist sacsejada en les darreres sessions pels dubtes al voltant del deute portuguès per la revisió de Moody's, sinó que també ha anat perdent posicions per les advertències de Standard & Poor's. Aquesta agència considera un impagament indirecte de Grècia el nou pla proposat per posar en marxa el segon rescat -en el qual els inversors privats són partícips- i situa aquest país amb el risc més gran de fallida del món. I si no fossin suficients per refredar l'ànim dels inversors les tisorades de ràting de les agències, els mercats comencen a témer els resultats dels tests d'estrès efectuats a la banca europea i que veuran la llum el proper 15 de juliol. Són recurrents els rumors que apunten que moltes entitats suspendran els exàmens, i davant aquests insistents rum-rums, els inversors no han dubtat ni un moment en treure de la cartera els valors bancaris, colpejant els malmesos índexs europeus.

En la darrera sessió setmanal, i quan falta menys d'una hora per tancar la jornada, el sector bancari espanyol encapçalava la llista dels valors amb més pèrdues (els descensos anaven del 3,5% de Bankinter al 5,6% del BBVA) i arrossegava l´índex a mínims setmanals (per sota dels 10.000 punts), malgrat que José Manuel González Páramo, membre del Consell Executiu del BCE, assegurava que els tests d'estrès seran positius per a la banca espanyola perquè permetran veure la veritable situació del conjunt del sistema financer.

frenada.

Tampoc no van ajudar a generar optimisme les dades macroeconòmiques. Fa setmanes que els mercats dubten de la capacitat de l'economia dels EUA per sortir de la crisi, i la darrera dada d'atur publicada (augmenta la taxa fins al 9,2%) ha confirmat el refredament de la locomotora econòmica. Aquest alentiment econòmic als EUA se suma també al que ha patit l'economia de la zona euro, que segons el BCE s'ha desaccelerat en el segon trimestre de l'exercici. Malgrat la frenada del Producte Interior Brut (PIB) constatada pel banc emissor i el descens que ha registrat el petroli, Jean-Claude Trichet, president de l'entitat europea, ha apujat en un quart de punt el preu del diner a la zona euro, fins l'1,50%, per mantenir l'estabilitat dels preus, tal i com va avisar que faria al juny.

Aquest encariment dels tipus d'interès estava descomptat pels mercats i aquests van ignorar la mesura, satisfets del resultat de la subhasta del Tresor espanyol després de l'atac de les agències de ràting els dies previs a aquesta col·locació. Els inversors van respondre bé a la darrera emissió de deute espanyol celebrada dijous, i el Tresor va col·locar sense problemes gairebé els 3.000 milions d'euros previstos (i la demanda va superar els 7.000), però va haver d'apujar els tipus d'interès per acontentar els inversors, com en les subhastes prèvies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.