Els dirigents de la zona euro han posat en marxa un doble rescat aquesta setmana. D'una banda, han arribat a un acord sobre els termes que regiran el segon rescat a Grècia -amb ampliació de terminis i rebaixa dels tipus dels préstecs- i la participació voluntària dels inversors privats. De l'altra, han donat un baló d'oxigen a uns mercats borsaris que feia setmanes que estaven ofegats amb la incapacitat dels polítics de trobar una solució a la crisi de deute sobirà de Grècia i que amenaçava amb propagar-se a altres països perifèrics com Itàlia i Espanya.

En conjunt, tot això ha donat com a resultat que els principals parquets borsaris hagin deixat enrere els números vermells que arrossegaven des de feia algunes setmanes, quan va empitjorar la situació grega i els atacs en contra del deute dels països amb risc de contagi van agreujar-se. Aquest acord, a part de fer pujar les borses, ha desinflat les primes de risc dels països perifèrics -que en les darreres setmanes s'havien enfilat cap a nivells perillosos- i ha rebaixat la rendibilitat dels bons. Així, el bo espanyol a deu anys, que començava la setmana en el 6,32%, va recular a mesura que s'anava concretant el pla d'ajut a Grècia i es va situar divendres en els voltants del 5,6%. Aquesta reducció de la rendibilitat del bo en els mercats va fer caure la prima de risc dels 370 punts de dilluns als gairebé 260 punts de divendres, cent punts de diferència en cinc jornades, esvaint la desconfiança envers el deute espanyol. Això ha tingut un reflex en les subhastes que el Tresor ha dut a terme en les darreres sessions, en les quals de nou ha tornat a tenir el suport dels inversors tot i veure's obligat a incrementar el tipus d'interès per col·locar els diferents productes emesos (lletres a 12 i 18 mesos i obligacions a deu i quinze anys).

Aquest còctel -acord a Grècia, reducció de la rendibilitat del bo i baixada en picat de la prima de risc, i col·locació de deute del Tresor- ha permès a la borsa espanyola trencar amb dues setmanes de retrocessos abundosos: la setmana precedent havia tancat amb unes pèrdues del 4,57% i l'anterior, del 5,28%.

El selectiu indicador del mercat, l'Íbex-35, ha tornat a reconquerir el nivell de 10.000 punts malgrat que durant la setmana ha tocat els mínims de l'exercici -9.332 punts- i fins i tot alguns analistes veien l'índex per sota els 9.000 punts. Amb aquest salt fins els 10.059,30 punts, l'Íbex-35 torna a exhibir el color verd en el balanç anual, amb una plusvàlua del 2,03% després que en la setmana s'hagi revalorat un 6,06%, malgrat no treure's de sobre el signe negatiu d'ençà que començà el juliol (-2,82%). Si bé durant les setmanes precedents el sector bancari ha estat un llast per a la borsa espanyola, ja que els seus valors van ser especialment castigats per la incertesa sobre els resultats que podien oferir les proves de solvència fetes públiques divendres 15 de juliol, en les darreres sessions la sort d'aquest sector ha canviat.

Les accions de Banco Sabadell, Santander, BBVA, Bankinter o Banco Popular s'han apuntat significatius ascensos aquesta setmana, que en alguns casos són superiors al 10%, ajudant a l'Íbex-35 a escalar per sobre els 10.000 punts.

Tot i l'optimisme que es respira en els parquets, amb el cap de setmana pel mig i en plena època estival, els inversors van optar divendres per passar per caixa i les alces superiors a l'1% que mantenia l'Íbex-35 durant gairebé tota la sessió va patir una mica al final, colpejat per l'obertura a la baixa de Wall Street i per l'explosió al centre d'Oslo, que en els primers minuts va atribuir-se a un atemptat terrorista.