En teoria, la tributació dels grans patrimonis empresarials és d'un 30% de l'impost sobre societats i d'un 19%-21% addicional quan els beneficis es distribueixen, però hi ha diversos tipus de societats sotmeses a tipus molt inferiors o amb operacions exemptes. Els tipus més utilitzats són les societats d'inversió de capital variable (Sicav), institucions d'inversió col·lectiva que tributen en societats a l'%; les societats i fons de capital risc, que tenen bonificades al 99% les plusvàlues obtingudes per venda de participacions, i les entitats de tinença de valors estrangers (Etve), que estan exemptes de tributació en dividends i plusvàlues de font estrangera no procedents de paradisos fiscals si el titular no és resident. Simplement utilitzant els dos primers tipus de societats, la tributació suportada és d'un 1% en el moment d'obtenció de la renda i d'un 21% sobre el 99% restant quan es procedeix al seu repartiment.

També cal tenir en compte que no només existeixen instruments de planificació a Espanya, sinó també en altres països que incideixen en la fiscalitat espanyola dels grans patrimonis. Hi ha els règims hòlding que gaudeixen d'exempció dels dividends cobrats a Luxemburg, Holanda, Xipre, Àustria, Malta o Suïssa, territoris on amb una participació superior al 10% tampoc tributen els dividends pagats a societats hòlding d'aquests estats des d'Espanya.

Tots aquests instruments espanyols i estrangers no només beneficien les societats gestores de patrimonis, sinó també les que desenvolupen activitats empresarials. Per exemple, a Holanda els interessos tributen al 5% i si societats establertes en aquest país donen crèdits a societats espanyoles la despesa és deduïble en un 30%. I a Irlanda la prestació de serveis té una tributació molt favorable, per la qual cosa es pot crear una filial en aquest país, que es dedica a facturar a la matriu amb seu en un estat amb altra tributació. En els dos casos, els beneficis de les filials poden ser distribuïts a la societat hòlding lliures d'impostos.

Les Sicav són societats amb un mínim de 100 accionistes i capital mínim de 2.400.000 euros que han d'invertir almenys el 90% de l'actiu en els mercats de valors. El seu tractament fiscal és similar al dels fons d'inversions perquè en teoria són un grup d'inversors que s'ajunten per invertir, però a la pràctica es converteixen en l'instrument inversor d'un gran patrimoni, ja que no hi ha limitacions de participacions en el capital i res impedeix que un 99% sigui d'una persona i l'1% restant es reparteixi entre 99 comparses per complir la llei. Es produeix així un frau de llei perquè el controlador de la Sicav té avantatges fiscals que no tindria si operés com a particular en borsa: el gran avantatge d'aquestes societats i els fons d'inversió és que es difereix el pagament d'impostos i així pots anar compensant plusvàlues i minusvàlues; un particular, en canvi, no pot restar dels guanys per vendes d'accions d'un any les pèrdues de l'any anterior.

Elevar la tributació d'aquestes societats és gairebé impossible perquè els diners anirien a parar a altres llocs. És el que va passar al País Basc, on el 2010 van apujar la tributació de les Sicav de l'1% al 28%, amb el resultat que el 2009 hi havia 212 Sicav domiciliades al País Basc i ara no n'hi ha ni una.

A final del 2011, la CNMV tenia registrades 3.133 Sicav, que gestionaven patrimonis que sumaven 20.514,9 milions d'euros. La més gran és Morinvest, d'Alicia Koplowitz, amb uns actius gestionats de 473 milions d'euros, després que Amancio Ortega, propietari d'Inditex, va abandonar aquest sector l'any passat retirant 200 milions d'euros. Entre els deu majors patrimonis en Sicav hi ha els de la família Del Pino, propietària de Ferrovial, i els Gallardo Ballart, propietaris de la farmacèutica Almirall.

Amb les necessitats de tresoreria de les empreses i les convulsions als mercats de deute, algunes grans fortunes han seguit l'exemple d'Ortega, com ara Isak Andic, amo de Mango i president de l'Instituto de la Empresa Familiar, que ha tancat cinc societats d'inversió i els actius del qual en aquest sector han baixat de 582 milions a 190 milions d'euros durant l'any 2011. L'inversor indi Ram Bhavnani ha fusionat diverses societats i ha reemborsat 100 milions d'euros, per reduir deute contret en la inversió al Banc Popular. I la família Polanco, que controla Prisa, també ha realitzat reduccions de capital.