“El directiu de casa nostra no té un contracte blindat sinó que fa la travessia del desert contra la crisi”, afirmava Ramon Adell, vicepresident de la CEDE (Confederació Espanyola de Directius i Executius) el novembre del 2010 en una trobada de directius a Girona. Doncs ho tenen magre si els despatxen, perquè els directius integrats en els òrgans d'administració de les empreses poden ser destituïts sense indemnització si no es diu el contrari en el contracte mercantil, ja que en passar a ser consellers delegats o administradors únics l'anterior relació laboral no queda suspesa sinó extingida. Així ho assenyala la sala social del Tribunal Suprem (TS) en una sentència d'unificació de doctrina que crea jurisprudència.

Aquesta sentència (recurs 1427/2010), de maig passat, es refereix al cas d'un enginyer que l'any 1982 va començar a treballar en una empresa de Madrid com a director general amb contracte laboral comú, relació que l'any 1987 va passar a ser especial d'alta direcció i el 2000, de caràcter mercantil en ser nomenat administrador únic mentre simultàniament firmava un contracte d'alta direcció que fixava indemnització per acomiadament improcedent en cas de desistiment, amb un salari de referència de 25 milions de pessetes (150.253 euros).

El 2008, l'empresa el va fer cessar com a administrador únic per pèrdua de confiança, l'enginyer va demanar la incorporació com a personal laboral comú i se li va contestar que no hi havia cap relació laboral comuna prèvia. Presentada demanda per acomiadament, el jutjat social 5 de Madrid va donar la raó a l'empresa, afirmant que quan l'empleat va passar a exercir feines d'alta direcció la seva relació laboral comuna no va quedar suspesa, sinó extingida; de la mateixa manera, la relació d'alta direcció quedava extingida en ser nomenat administrador únic. El Tribunal Superior de Madrid considerava, en canvi, que “quan s'accedeix a l'òrgan societari de representació per promoció laboral -des d'una relació laboral prèvia- s'ha d'entendre que se suspèn la relació laboral i no s'extingeix, llevat pacte exprés en contra”. Llavors l'empresa va interposar recurs de cassació per a unificació de doctrina i va aportar com a sentència de contrast una del Tribunal Superior de Catalunya de 13 de juliol del 2001 (recurs 2797/01).

La sentència de contrast del Tribunal Superior de Catalunya establia que quan l'empleat va ser designat administrador únic va perdre la seva condició de treballador per compte d'altres, suposant la seva promoció “extinció i no simple suspensió de la relació” laboral, per la qual cosa la jurisdicció laboral no és competent sobre la reclamació per acomiadament.

El Suprem estima el recurs de l'empresa i afirma, a més, que l'enginyer madrileny no té dret a la indemnització per acomiadament encara que a més del contracte mercantil en tingués un d'alta direcció, recordant una sentència de desembre del 2009 (recurs 1156/09) segons la qual només es pot considerar que un membre del consell d'administració conserva simultàniament la relació laboral si aquesta és en règim de dependència, en feines comunes i no d'alta direcció.