barcelona - 24 setembre 2011 2.00 h

Els videojocs guanyen la partida a la crisi

Tot i que ha hagut de jugar contra la recessió econòmica i la pirateria, la indústria de l'entreteniment multimèdia creix a un ritme del 10,4% cada any i a Catalunya factura més d'11 milions d'euros i dóna feina a més de 370 persones en 51 empreses

L'estudi Digital Legends, amb seu a Barcelona, és un dels que més fama donen al segell català de l'entreteniment multimèdia Oriol Duran.
Els videojocs a Catalunya, en xifres.

marc rovira - barcelona

Definitivament, no és un joc de nens. El creixement que ha experimentat el negoci dels videojocs des d'aquells temps llunyans en què triomfaven el Pacman i les naus que fulminaven marcians ha pres una magnitud que va molt més enllà de la que pugui somiar qualsevol altra indústria de l'oci i l'entreteniment. Des dels anys vuitanta cap aquí, el negoci s'ha solidificat i ha anat agafant pes a la mateixa velocitat a la qual han evolucionat els traços, els dissenys, els gràfics, els sons i les funcions d'uns videojocs que en els seus inicis necessitaven un entramat de cables penjats d'un televisor i que ara caben en qualsevol telèfon mòbil.

Els números ho deixen clar quan revelen que el mercat mundial del videojoc va fer girar l'any passat 58.168 milions de dòlars. I la cosa no s'atura aquí, sinó que entre els anys 2010 i 2014 el sector creixerà a un ritme constant d'un 10,4% cada any, escalada només superada per les previsions que es fan respecte de la publicitat en línia (11,6% anual). A escala europea, els videojocs ja generen més guanys que el cinema i la música, i a l'Estat espanyol (sisè mercat mundial i quart europeu en consum de videojocs) l'activitat relacionada amb els jocs multimèdia va representar el 2010 uns ingressos per valor de 1.245 milions d'euros. Fins i tot tenint en compte la sotragada que ha provocat la crisi (agreujada en aquest camp pels efectes de la pirateria), en el tram 2006-2010, el sector del videojoc a l'Estat espanyol ha crescut per damunt del 20%. Catalunya juga un paper protagonista en aquesta partida, ja que fins a 51 empreses catalanes es dediquen a crear o desenvolupar projectes relacionats amb el món del videojoc.

RADIOGRAFIANT EL SECTOR.

Amb motiu de la celebració a Barcelona, aquest estiu passat, del Gamelab 2011, la fira internacional del videojoc i l'oci interactiu, l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), del Departament de Cultura de la Generalitat, es va encarregar de fer una radiografia de la realitat del sector i va encomanar un estudi de la indústria del videojoc i la multimèdia amb segell català. L'ICIC fa constar que va topar amb la falta de col·laboració d'un grapat d'empreses a l'hora d'obtenir dades (hi van participar 33 de les 51) i admet que es fa complicat treure conclusions comunes en un sector tan atomitzat (on conviuen pesos pesants de l'entreteniment amb petits estudis de creació). Però amb els resultats a la mà, el seu treball de camp sí que ha permès destil·lar algunes pautes afins. Així les coses, les empreses radiografiades representen el 36% del total de la indústria del videojoc a l'Estat i sumen una facturació anual superior als 11 milions d'euros. Amb una ocupació de 374 persones, entre personal laboral i col·laboradors externs, la seva producció cada vegada se centra més en el casual game (passatemps senzill, tant de disseny com per la poca habilitat que exigeix a l'hora de jugar-hi) i la tendència de futur és apostar per la modalitat freemium (aquell tipus d'aplicacions que són gratuïtes en un format bàsic que permet una primera presa de contacte però que cal pagar si es vol avançar en el joc o optar a funcions extres o nivells superiors).

En un intent de buscar el perfil de consumidor mitjà, l'estudi ha descobert que un 22,7% del total de la població catalana (això ve a ser gairebé un de cada quatre) s'ha distret amb videojocs en els darrers tres mesos. Filant més prim, l'estudi detalla que el jugador tipus és un home, d'entre 14 i 34 anys, amb estudis de secundària, que usa com a llengua habitual el castellà i que té predilecció pels jocs de futbol.

Segons l'estudi fet pel Gabinet tècnic del departament de Cultura la producció anual de videojocs de factura catalana supera els 130 títols l'any i la majoria (un 40%) s'han desenvolupat per a telèfon mòbil i per jugar en línia (30%). Cada vegada és més residual, doncs, la pràctica de desenvolupar jocs per a PC (18%) i per a consola (12%).

TREBALLAR JUGANT.

Simón Lee és el director de continguts de Digital Legends, una de les firmes catalanes més actives i la fama de la qual es va multiplicar el 2008 en aparèixer el seu joc Kroll a la keynote (software de presentació) d'Apple per a l'Iphone 3G.

A Simón Lee no el sorprèn la tendència que prioritza els jocs per a telèfons i dispositius mòbils, ja que els costos de desenvolupament poden ser ajustats i, en canvi, les possibilitats de guany es multipliquen. Explica que “amb la distribució digital s'han agilitzat tots els passos. Accedeixes a un mercat molt global sense necessitat de fer una despesa gaire elevada”. Es refereix al fet que un estudi, per petit que sigui, pot desenvolupar un joc i pagar la llicència d'Apple -“que deu rondar els 100 dòlars”- i penjar-lo a la xarxa (Apple Store en aquest cas però també és possible desenvolupar-lo per a sistema Android i d'altres plataformes) perquè tots els usuaris d'aquell sistema se'l puguin descarregar gratis o a un cost bastant ajustat. Els clients potencials són, doncs, milions i milions de persones d'arreu del món. La distribució digital suposa un canvi molt notable respecte de les tradicionals editores (publishers, en llenguatge del sector), que en videojocs físics es dediquen a fer d'intermediari (amb els costos que això genera) entre estudi de creació i client final.

A més, explica el creatiu de Digital Legends, Catalunya i l'Estat tenen un dèficit de distribuïdores i cal anar a buscar-les fora, i això fa que “en la majoria de casos els drets de la propietat intel·lectual també volen cap a fora”.

De tota manera, Simón Lee no s'aventura a donar una resposta al dilema d'on hi ha el negoci, si en els jocs per a mòbil o en els videojocs per a consoles i PC. “Aquesta és la pregunta del milió. Segurament el negoci és a fer-ho bé”, assegura.

UN PIONER ESCÈPTIC.

Des de BCN Multimedia, Toni Matas fa anys que prova de fer les coses bé. L'empresa té una llarga trajectòria en el món de l'oci interactiu però s'aparta del model que segueixen altres empreses catalanes com ara la mateixa Digital Legends i l'estudi Novarama (que ha triomfat amb el seu multivendes Invizimals). Toni Matas va ser uns dels que es van negar a participar en l'estudi de l'ICIC, i si bé hi veu potencial, manté un discurs bastant escèptic sobre els èxits de la indústria catalana del videojoc. Relata que “no hi ha una indústria catalana del videojoc. Ni és gran ni és la millor del món. Qui s'ho cregui és com anar al MNAC i creure's que és com el Metropolitan de Nova York”. Matas justifica el seu discurs en la gran diferència que hi ha entre els projectes que es fan a Catalunya i en el poc pes, diu ell, que tots plegats tenen dins la indústria: “Aquí tots fem videojocs, però ens assemblem com un ou a una castanya.”

Matas explica que “BCN Multimedia s'ha dedicat al joc infantil” i precisa: “No fem jocs educatius, fem jocs que tenen unes connotacions culturals, i això no ho fa ningú més.” Es refereix al fet que busquen la proximitat amb la mainada a través de jocs que tenen elements propis del territori, com ara triar Ot el Bruixot de protagonista o buscar ambientacions on aparegui l'obra de Gaudí o de Salvador Dalí.

BCN Multimedia ha tocat tots els formats, des del CD-ROM fins a versions per internet i aplicacions per al telèfon, i per això té una visió comercial força panoràmica: “Apple Store o Android Market han solucionat el problema de la distribució. Tu abans et tornaves boig per distribuir el teu joc i nosaltres ara ja hem aconseguit 750.000 descàrregues de la Bíblia per a nens.”