En la política de compres d'una empresa, pot ser gairebé definitiu haver-la encertat en les adquisicions de matèries primeres, sempre subjectes a les muntanyes russes de la volatilitat en què viuen permanentment els seus mercats respectius, ja sigui el petroli, el blat o el coure, per posar només uns quants exemples.

Com explica Miguel Benítez, vicepresident de l'Associació Espanyola de Professionals de Compres, Contractació i Aprovisionaments (Aerce) a Catalunya i responsable de compres de Panrico, els mercats de les matèries primeres o commodities són hipersensibles, i no s'hi val a badar: “Canvis d'hàbits en el consum de països emergents, qüestions ambientals, tendències macroeconòmiques o, simplement, moviments especulatius, han donat lloc a grans fluctuacions i una forta tendència alcista subjacent en els preus de les matèries primeres en els darrers anys.”

Exploracions sobre la situació actual de les empreses, com l'efectuada per Aerce, demostren que un segment prou important de les empreses no saben com escometre la volatilitat dels mercats: concretament, un 36% tenen un total desconeixement de com les fluctuacions de les commodities afecten els seus costos, mentre que un 62% no disposen d'eines per fer front amb garanties a aquesta volatilitat, segons els resultats d'una enquesta realitzada a dos-cents responsables de compres europeus, coordinada per la consultora Kairos Commodities i realitzada a l'Estat espanyol per Aerce.

“En mercats amb una volatilitat molt alta, és essencial que es negociï en el moment adequat cada producte, tot acordant el contracte més favorable, perquè l'empresa no hagi d'assumir costos innecessaris durant períodes perllongats”, resumeix Eduard Tenas, director de compres de Damm i membre de la junta d'Aerce a Catalunya, el qual afegeix que una bona gestió de riscos en aquest àmbit “es pot traduir en millores del 50% al 70% en el compte de resultats”. Val a dir que entre els professionals de les compres des de fa anys s'adverteix que la gestió del risc en la compra de commodities ha deixat de ser un terreny vedat per als grans experts en mercats financers, i cal que sigui un capítol important en el plec de tasques de les empreses manufactureres.

Amb el benentès que davant les matèries primeres l'objectiu de les empreses “simplement és cobrir, de cap manera especular”, com diu Tenas, hi ha tot un seguit de vies perquè qualsevol empresa faci una cobertura de risc efectiva.

Una primera opció serien els contractes amb el proveïdor, en què l'empresa compradora assoleix uns preus fixos durant un temps determinat. Aquesta és una via molt estimada pels responsables de compres, i en l'estudi d'Aerce s'informa que fins a un 89% de les empreses adopten aquesta eina de seguretat per controlar els costos d'explotació.

Fins a un 66% de les empreses s'estimen més arribar a acords en preus amb el proveïdor tot tenint en compte l'evolució dels indicadors.

Una altra possibilitat, que segons l'enquesta han assajat un 24% de les empreses, és comprar grans quantitats de la matèria primera que s'escaigui per fer-ne estoc físic en el moment que els preus siguin més favorables, per manipular-la i fer-la servir més endavant.

Així mateix, també és possible arribar a alguna mena de col·laboració amb cada proveïdor per gestionar de forma conjunta riscos comuns, de manera semblant al que es fa habitualment en àrees com la qualitat i els costos.

Però també hi ha el vessant estrictament financer, és a dir, gosar ser actiu i jugar amb els alts i baixos dels mercats. Som, doncs, en l'anomenat hedging financer, que es fa a partir de les previsions de com es comportaran els mercats a curt, mitjà i llarg termini. Aquí l'eina concreta és el contracte de futurs amb entitats financeres, eina que esdevé una veritable assegurança sobre les sorpreses que puguin oferir els preus.

En un univers financer tan convuls com el que ens toca viure en aquesta època, el responsable de compres no ha de tenir només en compte quina és la deriva del preu de la commodity, sinó també en quina divisa la compra, quin és el canvi que la regeix ara i quin serà en el futur. És llavors quan és a disposar del responsable de compres el hedging estructural, en què les parts cerquen que les compres i les vendes que es fan en una divisa trobin l'equilibri desitjat. En aquest cas, cal implicar tota l'empresa, ja que, com bé reflecteix l'estudi d'Aerce, en la majoria d'empreses (69%) el departament de compres s'encarrega de dissenyar una estratègia de risc per comprar avui i demà les matèries primeres, però, tanmateix, és l'àrea de finances la que té com a competència administrar el canvi de divises. Per tant, és fonamental que totes dues àrees treballin plegades en aquest àmbit.

Abans d'optar per alguna d'aquestes vies de gestió del risc, és cabdal haver aplegat prou informació fiable sobre la matèria, i mai més ben dit. Justament, una de les conclusions potser més preocupants de l'estudi patrocinat per Aerce és que fins a un 78% de les empreses fan servir com a informació bàsica sobre la situació dels mercats de matèries primeres la que li proporcionen els mateixos proveïdors que, és clar, sempre oferiran dades amb un biaix molt predeterminat pels seus interessos d'empresa.