Hem parlat en diverses ocasions de la importància de liderar la innovació. Però al darrere d'un líder hi ha, sobretot, creences. Una creença és un petit conjunt de suposicions que determinen o conformen una determinada visió de la realitat. Les creences poden ser limitants o, d'altra banda, impulsores. Una creença limitant és, per exemple, pensar que un no és creatiu. Una creença impulsora és, per contra, pensar que un pot ser-ho raonablement, fins i tot que un pot ser el més creatiu dels mortals. De fet, molts líders són altament creatius perquè tenen un concepte molt poderós de si mateixos (que exclou la supèrbia o la prepotència). Pensen que poden transformar la realitat (Yes we can) i que no hi ha cap obstacle que pugui impedir-ho. I si hi és, el superen.

La innovació necessita líders forts que creguin sense fissures en la innovació. Darrerament he pogut llegir un dels llibres de Richard Branson, i m'han impressionat les seves creences i els seus valors relacionats amb la innovació. Per exemple, Branson creu en el valor de divertir-se, de passar-s'ho bé. També pensa que és necessari pensar més enllà dels límits i de veure coses que ningú no és capaç de veure. Entre altres coses, aquestes creences han permès a Branson liderar un dels grups empresarials de més èxit i disruptius de les darreres dècades.

Penso també en les creences basades en la solidaritat social que han generat el naixement i l'eclosió del fenomen del Teaming. L'holandès establert a Catalunya Jil van Eyle ho té clar i ha muntat una de les xarxes col·laboratives d'ajut als més necessitats més potents del panorama actual: tots els integrants d'una empresa que ho desitgin poden donar un euro del seu sou cada mes per a un projecte de solidaritat que ells mateixos decideixen de forma assembleària (veure www.teaming.info).

Crec que si no ens creiem la innovació no hi ha res a fer. I trobo a faltar creences fortes a l'empresa catalana. Algunes vegades es pensa en la innovació com una possible sortida a la crisi però no s'hi creu de debò. I la innovació no és només una tècnica ni un procediment. Innovar no és R+D. Innovar és una filosofia de canvi que requereix persones convençudes, implicades, apassionades i capaces de desafiar els convencionalismes i pensar de maneres radicalment diferents de les habituals.

Parlant l'altre dia amb Manuel Lucas, de la productora de TV Minoria Absoluta, em deia que un dels pilars de la seva filosofia és canviar les coses que fins i tot van bé, abans que els clients de programes com Polònia o Crackòvia s'avorreixin amb fórmules reiteratives. Vivim en un món tan ràpid i competitiu que quan una cosa funciona hem de començar ja a pensar a canviar-la. Sense aquesta manera de pensar és difícil organitzar la innovació i convertir-la en una autèntica filosofia de canvi i de millora. Quina és la forma més potent d'impulsar la innovació a l'empresa i de canviar creences limitants per creences positives i engrescadores? No ho dubteu: un excel·lent pla de formació...