L'atur atrau el diner
L'estabilització del mercat laboral als EUA s'alia amb la promesa de liquiditat del BCE per retornar els guanys. L'Íbex 35 tanca la segona setmana consecutiva amb alces.
Malgrat que ja són dues les setmanes en què la borsa espanyola s'ha mantingut allunyada dels números vermells en el balanç setmanal, aquests mercats continuen no sent aptes per a inversors amb el cor dèbil, atesos els daltabaixos continus que dibuixen els principals índexs borsaris cada dia.
L'enèsim capítol de la crisi de deute sobirà a Grècia i el contagi a la resta de països perifèrics van tornar a planar en els mercats dilluns, ja que el país va reconèixer que no compliria l'objectiu de dèficit, per la qual cosa es complica la recepció del tram d'ajuda pendent per fer front a les necessitats més immediates. I, amb el rescat que no arriba, el fantasma de la suspensió de pagaments va servir d'excusa als inversors per fugir de la borsa mentre el panorama grec es mantingui així de fosc. El resultat d'aquestes pors, més descensos en la pràctica totalitat de borses internacionals en les primeres dues jornades de la setmana, en les quals l'Íbex es va apuntar una retallada d'un 3,76%, i va començar amb mal peu el mes d'octubre.
Però, a meitat de setmana, els inversors van topar amb una notícia que els va aixecar els ànims. La cancellera alemanya, Angela Merkel, es mostrava partidària de recapitalitzar els bancs europeus, i no només això, també exigia celeritat en la presa de decisions, una cosa que els mercats han trobat a faltar i han criticat molt durant els últims mesos.
La falta d'unitat i el desacord constant entre els estats membres de la Unió Europea (UE) per trobar una solució a la crisi de deute europeu han limitat l'evolució de les borses últimament, i ara veure que és possible que hi hagi acords entre els dirigents europeus ha calmat els nervis dels inversors. A part d'això, la petició feta pel Fons Monetari Internacional (FMI) al Banc Central Europeu (BCE), per demanar una rebaixa dels tipus d'interès a la zona euro, va fer pensar als mercats que aquesta possibilitat podria arribar dijous. I, entre la recapitalització bancària i l'expectativa d'un abaratiment del preu del diner, els números negres es van instal·lar als parquets. La borsa espanyola, que va ser de les que menys va pujar, es va apuntar un 3,06% d'increment i el mercat alemany, que va ser el que més es va revalorar en la jornada, va cloure amb una alça d'un 4,91%.
Tanmateix, l'última reunió del BCE amb Jean-Claude Trichet al capdavant de l'entitat va decebre els inversors. Trichet no es va voler acomiadar amb una rebaixa dels tipus d'interès, i va mantenir les taxes en un 1,5% malgrat les pressions rebudes durant els últims dies.
DECEPCIÓ FINAL.
En l'última sessió setmanal, les pujades moderades es van mantenir mentre els inversors controlaven els nervis en espera de la dada macroeconòmica de la jornada: la taxa d'atur als EUA. Pocs moviments fins a dos quarts de tres, quan es va saber que el mercat laboral nord-americà es mantenia estable, amb una taxa d'atur d'un 9,1%, en línia amb les previsions dels experts, fet que va permetre allunyar el fantasma de la doble recessió.
L'Íbex 35, que mantenia una alça d'un 0,15%, va experimentar una pujada en vertical i va saltar per sobre dels 8.800 punts quan es va saber la dada d'atur, i es va revalorar més d'un 1,2%. Això ha permès al selectiu índex acomiadar-se divendres, altre cop, en terreny positiu, per segona setmana seguida, sumant una alça d'un 2,95% i situant-se en els 8.798,40 punts. Amb aquest tancament, les pèrdues anuals de l'índex es redueixen fins al 10,76%.
Malgrat que la publicació de la dada d'atur semblava que monopolitzaria l'atenció dels inversors, aquests van quedar bocabadats amb la notícia sorpresa de la jornada: l'operació corporativa que apuntava al Banco Popular i el Banco Pastor. Les dues entitats estan estudiant fusionar-se, per la qual cosa la CNMV va suspendre la seva cotització divendres al migdia, perquè no quedés alterat el comportament de l'acció de totes dues entitats per la notícia.