Pensió que juga amb les edats
La modalitat del cicle de vida dóna més garantia de rendibilitat de cara a la jubilació
que la tendència
cap a l'aportació definida és imparable
El subscriptor d'un pla de pensions d'ocupació malda per obtenir la màxima rendibilitat de la seva inversió, en aquests temps en què els fons de pensions estan sotmesos a la indomable volatilitat dels mercats financers, i això ho pot proporcionar la modalitat del cicle de vida, en què s'adequa l'exposició al risc a l'evolució de l'edat del pensionista.
Com explica Fernando Martínez-Cué, director de l'àrea de vida i pensions de Corporate Zurich, “abans del 2007, els plans de pensions d'ocupació solien estar adherits a un únic fons de pensions, però a partir d'aquesta data es va començar a demanar, tot seguint el model de mercats com els EUA o el Regne Unit, la multiadscripció a diversos fons, i per raons d'edat.” El reial decret 1684/2007 de reforma del reglament de plans i fons de pensions acceptava l'excepció que un pla de pensions d'ocupació pogués donar lloc a subplans integrats en diversos fons de pensions.
L'operativa d'aquesta multiadscripció consisteix a dividir el pla de pensions en dos subplans, cadascun dels quals s'integra en un fons de pensions diferent, amb estratègies d'inversió diferent, un amb un grau de més risc i un altre més conservador. Quan els partícips del pla arriben a una certa edat, reassignen les aportacions d'un pla a un altre, “per tal d'esquivar la volatilitat de la renda variable”, com explica Fernando Martínez-Cué.
Però es poden presentar problemes, com ara que un partícip del pla arriba a una edat en què està estipulat fer el transvasament i això li suposa, en un entorn com l'actual, de poc creixement de la borsa, perdre diners per haver pres una posició massa moderada. Per això sorgeix la solució del cicle de vida per a l'empresa que ha de formalitzar un pla de pensions d'ocupació. Per donar seguretat als partícips, una solució, com exposa Martínez-Cué, pot ser, a banda de constituir dos subplans, establir un pla de pensions protegit per una assegurança d'interès garantit.
SABER JUGAR.
guanys aquell any, naturalment es poden fer les reassignacions a l'inrevés.”
Sortosament, el legislador ha sabut captar la inquietud que hi havia pel que fa a la pèrdua de rendibilitat en el segon cicle de vida dels plans de pensions, a l'hora de traspassar aportacions al pla conservador. Així, com informa Clara Armengol, “ara la direcció general d'Assegurances permet un pla transitori perquè els partícips tinguin temps de recuperar rendibilitat, i no hagin de fer els transvasaments en els terminis acordats inicialment”. Així doncs, cal tenir la vista posada en el llarg termini, per veure que n'esperem, del cicle de vida, però també en el curt, en el cas del partícip que ja estigui en l'edat del tall de la jubilació, i que ha de tenir ple coneixement de què passa l'any vinent, i encertar-la en la quantitat que traspassa.
NO SEMPRE VAL.
Estem en temps de canvi de cultura en els plans de pensions, com exposa Xavier Bellavista, responsable de consultoria d'inversions a Catalunya de Mercer: “Hi ha una tendència imparable des de la prestació definida, la pensió pública, a la aportació definida, el pla privat, i és previsible que el 2030 un 95% dels plans de pensions siguin d'aportació definida; va guanyant importància el fet de decidir com es fa la inversió, ser proactiu.” És en aquest context que s'inscriu l'interès que ha anat guanyant en aquesta dècada el cicle de vida. Com diu Bellavista, “si els anys vuitanta i noranta els plans de pensions d'ocupació obeïen a l'esquema tradicional, seguint els índexs borsaris, és en els 2000 que veiem l'interès per combinar la renda fixa i la variable en el cicle de vida, mentre que als anys a venir, fins al 2020, s'imposarà un sentiment més garantista, en què la inversió en plans de pensions cercarà sobretot la certesa absoluta que es cobrarà al final del procés.”
Estem parlant d'un patrimoni mundial que en aquests moments ja s'enfila fins als 4 trilions d'euros, i als EUA i el Regne Unit és clarament predominant. En altres mercats, com ara el nostre, pot haver-hi transformacions dràstiques: “Què passarà a l'Estat espanyol, on ara és tan generosa la pensió pública? Doncs que, a mesura que es vagin accentuant les retallades, creixerà la pensió privada, en forma d'aportació definida.”