Segons el Consell General del Col·legi d'Economistes, en la primera meitat d'aquest any hi va haver 3.574 concursos de creditors en tot l'Estat, un 14% més que en el mateix període del 2010. Aquesta quantitat d'empreses sobresatura uns jutjats mercantils ja per si mateixos insuficients. Aquesta lentitud és un fre perquè les empreses en concurs puguin tenir viabilitat. El resultat és que menys d'un 5% de les concursades sobreviuen, cosa que té greus conseqüències per a l'economia i l'ocupació. Era necessari actuar i s'ha fet, encara que no amb la contundència necessària; i com sol succeir, no ha plogut a gust de tothom. El Congrés ha aprovat recentment la reforma de la llei concursal de l'any 2003. La nova llei entra en vigor l'1 de gener i es tracta d'una reforma llargament esperada per nombrosos professionals del dret, associacions empresarials i entitats financeres. Aquests col·lectius han donat la benvinguda a la reforma d'una llei que ha agilitat les antigues suspensions de pagaments, però que havia quedat antiquada enfront de l'actual realitat econòmica.

Una bona llei concursal ha de propiciar la viabilitat del major nombre possible d'empreses. I la nova llei la propicia en la denominada fase preconcursal, ja que farà vinculants els acords obtinguts en aquesta fase amb les entitats financeres que representin el 75% del deute bancari; és a dir, si s'assoleix un acord d'aquest tipus, la resta de bancs estarà obligada a assumir aquest refinançament, i no podrà executar els actius de l'empresa si no disposa d'hipoteca o una altra garantia sobre els béns del concursat. Això proporcionarà a les empreses finançament per intentar mantenir l'activitat sense haver de vendre els seus actius productius. Algunes veus critiquen que aquesta mesura afavorirà la banca enfront de la resta de creditors.

Altres crítiques argumenten que la llei exigeix massa tràmits, que impediran aconseguir l'agilitat pretesa en aquesta fase preconcursal. Segurament la voluntat del legislador era escurçar terminis, però en general s'incrementaran, en concedir als creditors més oportunitats de comunicar el seu crèdit i d'impugnar el seu reconeixement, cosa que implicarà més notificacions i escrits. Crec que les novetats en aquest camp no responen tant a la voluntat de protegir el proveïdor com a la de facilitar a Hisenda el reconeixement de deutes no comunicats inicialment.

Per als professionals, una reforma d'impacte és que ara el jutge podrà decidir que l'administració judicial estigui formada per una associació professional d'economistes i advocats, enfront dels tres administradors que es nomenaven fins a la data. Això permetrà una major especialització professional dels administradors concursals, però també ha rebut crítiques pel fet d'afavorir suposadament les multinacionals d'advocats, economistes i auditors.

On creiem que realment s'ha perdut una gran oportunitat és en la regulació de la declaració de concurs de les persones físiques. Tal com està plantejada en la llei nova i en la de 2003, no aporta cap solució econòmica, però provoca costoses tramitacions judicials que no condueixen a res, ja que el concurs personal no atura l'execució hipotecària. El Senat va aprovar una reforma per desjudicialitzar els concursos de persones físiques mitjançant un procediment notarial, però va ser revocada pel Congrés.

El resum és que aquesta llei millorarà la tramitació concursal prèvia, però els seus efectes seran insuficients perquè pugui salvar-se el major nombre possible d'empreses. Potser futures modificacions podran corregir aquestes insuficiències.