Sempre m'han fet gràcia els polítics que afirmen “això ho dic a títol individual i no com a càrrec públic”. Quan obres la boca no et pots dividir. De la mateixa manera, a Twitter una persona hauria de mostrar coherència amb el que diu fora de la xarxa. I els problemes que com aquest cas de Madrid s'estan generant són com a conseqüència de que la gent no entén això i no fa una bona gestió de la seva comunicació: ja sigui de la pública i de la privada, o de la professional i de la personal, es barreja tot.

El món dels mitjans socials és molt recent i encara l'associem a la tecnologia, però en realitat, estem tractant amb persones, amb tota la seva complexitat. Per tant, hem d'aplicar sentit comú, tenir clar quins són els nostres objectius i administrar correctament la dimensió de la privacitat. Assessoro moltes empreses a gestionar la seva identitat digital, i sempre recomano que qualsevol comunicació escrita que s'enviï -ja sigui un correu electrònic, una piulada o un missatge de Facebook privats- suporti bé la publicació. Allò que no es pot fer públic no ho enviïs ni en privat, perquè el privat està a un clic del públic.

Això és un clàssic, sobretot ara que estem encara en l'època d'eclosió d'aquest món digital. Tothom té ganes d'entrar, encara no saben ben bé perquè, i s'obre canals de manera injustificada i sense saber com lligar el canal en línia amb la realitat fora de línia. Estic segur que la gent d'Aena ha fet una bona feina a Twitter, que és un mitjà immediat, però des de fora sembla que no han coordinat bé la informació de protocols interns.

Crec que els partits tenen ganes de fer molt bona feina, de lluir-se amb el seu públic digital. Als partits els interessa captar el vot d'aquestes persones que són més sensibles en la seva dimensió digital. Quan observes amb ulls crítics tornes a notar que falta sentit comú; no hi ha sentit comú a la xarxa. No es té consciència que tot allò que publiquem, perdura i genera notícia perquè els mitjans de comunicació estan a sobre. Fa cosa d'un mes, un partit va demanar als seus militants que cedissin els seus perfils perquè el partit pogués publicar missatges electorals a través dels seus comptes. No sé ni com es poden plantejar aquestes coses.

Faig el mateix que faria davant un auditori, m'adapto a la llengua en què em poden entendre.

Sí, a internet la teva identitat és global i s'hi pot accedir des de qualsevol part del món. Evidentment si no t'entenen no hi ha comunicació. Per això, el sistema que faig servir és: com que parlo més de feina i de temes d'identitat digital i reputació en línia, ho faig sovint en castellà perquè en l'àmbit hispà, sobretot a l'Amèrica del Sud, hi ha molta activitat. Twittejo en català amb els amics i per temes personals. Representen entre un 15% i un 20% del total i intento donar aquesta proporcionalitat a les piulades en català.