Nervis, nervis i més nervis. Ni el nou govern de coalició a Grècia, ni el canvi de primer ministre a Itàlia –on Mario Monti ha agafat el relleu de Silvio Berlusconi–, ni les eleccions a Espanya... Els mercats no cedeixen i la pressió sobre el deute de la zona euro no minva. En els darrers dies la crisi que assota els països europeus ha pujat un altre esglaó i ha encès tots els llums d'alarma, ja que també ha contagiat els països més forts com ara França, Bèlgica, Finlàndia i Àustria, mentre que el diferencial entre el deute d'aquests països i l'alemany no fa més que pujar a nivells rècord. És a dir, que el contagi de la crisi grega està esquitxant no només els països perifèrics, sinó que també comença a colpejar els països teòricament més solvents de la zona euro arran de la creixent preocupació sobre la capacitat d'Europa per solucionar els seus problemes. No obstant això, els diferencials que més han pujat durant la setmana han estat els del deute italià (al qual els mercats no han donat cap treva malgrat el canvi en el govern) i els de l'espanyol, en contraposició al bund alemany -considerat el més segur a Europa–, primes de risc que han saltat per sobre dels 500 punts bàsics. Superar aquest nivell suposa entrar en zona de rescat, vistos els casos dels tres països europeus ajudats per la UE fins ara.

Els inversors ja es van despertar dilluns amb el malson del deute al cos, amb les primes de risc del bo italià i espanyol escalant a nivells històrics i provocant un fort retrocés en els mercats borsaris. Però els nervis per les primes de risc en màxims no van fer més que començar, atès que a mesura que ha avançat la setmana els inversors s'han anat retirant del deute europeu -a excepció de l'alemany-. Tant és així que les emissions de deute celebrades a l'Estat espanyol els darrers dies s'han saldat amb un pèssim resultat. Per una banda, l'ens emissor es va veure obligat a apujar per sobre del 5% l'interès de les lletres a 12 i 18 mesos, nivell màxim des del 1997, malgrat que la demanda va ser molt elevada -l'únic aspecte positiu de la col·locació és que va tenir el suport del mercat–. Per contra, els inversors tenen dubtes de la solvència de l'Estat espanyol en terminis més llargs i la subhasta de bons a deu anys va rebre escàs suport del mercat, malgrat obtenir com a compensació un rendiment de gairebé el 7%.

La preocupació per la crisi del deute a Europa està generant molta tensió en els parquets borsaris i cada esglaó que supera la prima de risc dels països candidats a ser rescatats (és a dir, Itàlia i Espanya) les borses fan el moviment invers i es deprecien. No obstant això, i tal com ve sent habitual en els últims mesos, la intervenció del Banc Central Europeu (BCE) comprant deute italià i espanyol ha refredat la tensió en el mercat de deute, fet del qual s'han aprofitat els mercats de renda variable per frenar la sangria de començament de setmana.

També han contribuït a tranquil·litzar els inversors els rumors de finals de setmana que revelaven que el banc presidit per Mario Draghi estava mantenint converses amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per tal de vehicular mecanismes d'ajuda als països europeus amb dificultats.

Les actuacions d'aquestes institucions han estat ben acollides pels mercats, orfes d'una solució definitiva a la crisi europea que no fa sinó empitjorar setmana rere setmana. Malgrat la tempesta que està caient, els experts destaquen el relatiu bon comportament de la borsa espanyola en les últimes jornades. El seu principal índex, l'Íbex 35, ha aguantat l'envit de la crisi de deute i només ha reculat un 2,88% en cinc jornades, fins a tancar divendres en els 8.310,10 punts, després que la prima de risc del país hagi abandonat nivells crítics. Tanmateix, amb aquesta ja són tres les setmanes consecutives que el selectiu índex s'acomiada amb signe negatiu: s'ha elevat fins al 7,20% la pèrdua al novembre i fins al 15,71% la minusvàlua registrada d'ençà que va començar el 2011.

L'agenda dels inversors ja pot estar plena de referències macroeconòmiques que els mercats només tenen ulls per veure com evoluciona la crisi a la zona euro. En condicions normals els inversors tindrien molt en compte la pròxima publicació del producte interior brut (PIB) a Alemanya per avaluar el creixement de la locomotora europea o les estimacions dels empresaris alemanys sobre la situació econòmica actual que recull l'Índex IFO. També es fixarien en l'evolució del PIB dels EUA o llegirien entre línies les actes de l'última reunió de la Reserva Federal (Fed) que es publicaran dimecres. Però ara només el deute acapara l'atenció i condiciona el comportament de les borses, que els pròxims dies reaccionaran al canvi de president a l'Estat espanyol i a un nou episodi del serial de la crisi europea. Paciència!