Ningú no dubta del paper rector que en totes les facultats mentals té el nostre cervell... Pel que fa a la creativitat –que és una activitat resultant de la nostra vida cognitiva, emocional, conscient i inconscient–, sembla evident que brolla dels milions d'associacions que el nostre cervell fa en tot moment i que, de vegades, es transformen en actes creatius de valor
Franc Ponti - Director del centre d'Innovació d'EADA
Arribats en aquest punt, ningú no dubta del paper rector que en totes les facultats mentals té el nostre cervell. Tant des del punt de vista cognitiu com emocional, el cervell regula la nostra vida psíquica, tant conscient com inconscient. Pel que fa a la creativitat, que és una activitat resultant de tot l'anterior (cognitiva, emocional, conscient i inconscient), sembla evident que brolla dels milions d'associacions que el nostre cervell fa en tot moment i que, de vegades, es transformen en actes creatius de valor.
Quines són les claus del cervell creatiu? Aquest article pretén ressaltar-ne cinc:
La investigadora de Harvard Shelley Carson els ha posat en relleu en els seus treballs. El nostre cervell connecta, raona, visualitza, absorbeix, transforma, avalua i flueix. Compartim amb Picasso o Einstein aquests mateixos estats cerebrals. La clau és com els interconnectem. I això, més enllà de la genètica, depèn fonamentalment de factors lligats a l'aprenentatge. Si som capaços d'estimular i crear connexions neuronals entre els set estats anomenats, la nostra vida creativa serà molt més potent. Per exemple, un director d'empresa innovador ha de saber absorbir i connectar (llegir les dades de l'entorn, del mercat, dels consumidors), visualitzar (construir escenaris de futur), raonar i avaluar (pensar amb lògica i sentit comú) i, finalment, transformar i fluir (crear tàctiques i estratègies operatives que permetin innovar i augmentar els resultats de l'empresa).
Els neurocientífics cada vagada tenen més clar que qui no es capbussa en els somnis tindrà més dificultats per manifestar la creativitat. Primer cal imaginar el que volem aconseguir, després treballar-hi de valent durant un temps, deixar que el cervell reorganitzi la informació (procés conegut com a incubació) i, finalment, esperar que les idees o els resultats vagin arribant, producte de tot el procés anterior. Si forcem massa les decisions racionals i immediates, estem desaprofitant tots els continguts inconscients del cervell, que alguns autors xifren en un noranta vuit per cent del contingut total d'informació.
Actuar així vol dir concebre alhora dos pensaments oposats, tot i acceptar-los. Per exemple, pensar que els hospitals són agradables i també desagradables pot portar a desenvolupar idees per fer-los més atractius o per canviar-ne l'essència decorativa, com fa l'hospital de Sant Joan de Déu en col·laboració amb la Fundación CurArte.
Ser creatiu no és tant fer coses a partir del no-res sinó combinar de maneres noves idees que ja existeixen. Cal que entrenem la nostra ment per potenciar-ne les capacitats analògiques. Per exemple: què tenen en comú un bolígraf, un got i una cadira?
Els neurocientífics saben que el cervell s'adapta constantment a les novetats i que genera models nous, llevat de si l'hem convertit (com passa sovint) en un òrgan reproductor de rutines. Tenir un cervell jànic, que passa d'un estadi mental a l'altre amb facilitat, que combina i somia possibilitats noves, és la base per ser creatiu i innovar.
