Catalunya canta “que tinguem sort”
La despesa que fan els catalans en rifa de Nadal tendeix a l'alça per primer cop des de l'esclat de la crisi. Les loteries espanyoles guanyen la partida als sistemes d'atzar desenvolupats per la Generalitat
A primers de març del 2007 la popular loteria nord-americana del Megamillion va entregar un premi de 390 milions de dòlars (uns 294 milions d'euros) i va marcar un rècord en la història dels jocs d'atzar. Acostumats com estan a fer-ho tot gros, els Estats Units tampoc tenen rival a l'hora de repartir el que ells en diuen jackpot, perquè a Europa el premi més sucós donat mai per una loteria són els 180 milions d'euros repartits per un sorteig de l'Euromilió l'any 2006.
Segurament la majoria dels qui acumulen loteria del sorteig de la grossa de Nadal del proper dia 22 no persegueixen aconseguir cap d'aquestes borratxeres de diners sinó que es conformarien amb un pessic que servís per tapar algun forat. Perquè el que és indubtable és que, amb crisi o sense, el català se la juga.
De fet, si s'atén a les previsions presentades per Loterías y Apuestas del Estado (LAE), quan van mal dades el català es distancia més que mai d'aquell tòpic que el relaciona amb un personatge de puny tancat en el qual no entra ni la pols. I això és així perquè la despesa en loteria és, enguany, la més alta des que s'ha entrat en l'espiral destructiva i decadent de la crisi econòmica. Concretament, cada català gasta 70,13 euros per comprar dècims i participacions de la rifa de Nadal.
NADAL DE REMUNTADA.
Però Catalunya no només tempta la sort per Nadal. Un exhaustiu informe encarregat pel Departament d'Interior de la Generalitat (encara en temps del tripartit) i que analitzava el panorama dels jocs d'atzar a Catalunya en el tram 2007-2010 és actualment l'eina més acurada per entendre la dinàmica i les tendències del sector al país.
Així, en aquest informe s'hi fa constar que, segons dades de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) de la Generalitat i del Ministeri de l'Interior espanyol, Catalunya destina al joc cada any 5.328 milions d'euros, cosa que suposa el 16% del total de la despesa en joc que es fa a l'Estat espanyol. La xifra surt de sumar la quantitat destinada a comprar loteria, la que s'aposta en casinos i bingos i, molt important, la que els catalans es juguen a les màquines escurabutxaques. Perquè és precisament aquesta modalitat de joc la que acumula la major part del dispendi. Fins a 2.252 milions d'euros (un 42% de la despesa total) donen corda a la seva repetitiva cantarella i engreixen les lluminoses fruites que ballen incansablement sobre la pantalla.
LA MAMELLA S'EIXUGA.
Però des del sector alerten que corren mals temps per a les sales de jocs i apunten que aquest any el sector del bingo ja ha notat un descens de la recaptació de més del 20%. La creixent oferta d'apostes per internet (molt més atractives per al públic jove i sense tantes traves normatives gràcies al fet que tenen les seus domiciliades en països estrangers de normatives més laxes) i els efectes de la crisi econòmica semblen haver espantat la clientela dels bingos i, sobretot, el que ha acabat de reblar el clau ha estat la consolidació de la norma que hi impedeix fumar. La patronal del sector té calculat que al voltant d'un 70% dels jugadors de bingo són fumadors i, sense poder xuclar nicotina mentre marquen números, el joc perd atractiu.
Això, més enllà del greuge que suposa per als empresaris de les sales de joc, es tradueix en una pèrdua d'ingressos per a l'administració. La Generalitat (que té la segona tributació més alta de l'Estat, rere les Balears) rep un 25% de cada cartró venut (normalment a dos euros cada un). L'any passat les sales de bingo catalanes van tributar per valor de 83 milions d'euros, lluny dels 114,7 milions que van pagar a la Generalitat l'any 2009 (més lluny encara dels 130 milions pagats el 2005) però que de ben segur firmarien a cegues i de bon grat haver de pagar aquest any. I és que preveuen que la quantitat a abonar serà molt menor perquè la recaptació els baixarà de l'ordre d'un 25%.
Malgrat que li flaquegi la recaptació que percep de les sales de bingo, la Generalitat té altres vies on anar a gratar diners. Segons l'estudi del Departament d'Interior, dels 290 milions d'euros que l'administració catalana va rebre fa dos anys en concepte de taxes sobre el joc, el gruix (de fet, més de la meitat) provenia de les màquines escurabutxaques. Alhora, també cobra uns 25 milions d'euros anuals dels casinos que hi ha a Tarragona, Lloret de Mar, Peralada i el Port Olímpic de Barcelona.
LA LOTERIA CATALANA NO AGRADA.
El sorteig preferit pel públic català és el de l'ONCE, que, amb un 38% de jugadors, representa un fenomen invers al que passava amb els casinos, és a dir, hi juga molta gent però destinant-hi pocs diners (6,9 euros de despesa mitjana mensual).
Immediatament rere el cupó dels cecs, el que més ganxo té és el sorteig (dos per setmana) de la Loteria Primitiva. Hi participen un 36% dels catalans que s'encomanen a algun tipus de loteria i rep una inversió mitjana mensual d'11,2 euros.
Els sortejos que cada setmana fa la Lotería Nacional (dijous i dissabte a raó de 6 euros al dècim i un cop al mes un d'extraordinari de 12 euros) continuen essent atractius per als jugadors malgrat que el gremi de venedors de loteria apunta que d'un temps ençà les vendes d'aquesta modalitat han baixat considerablement. L'estadística de la direcció general del Joc i d'Espectacles apunta que el 26% dels jugadors de loteria catalans compren dècims setmanals de la Lotería Nacional i que s'hi gasten, de mitjana, dotze euros cada mes.
En una societat tan futbolitzada com l'actual pot sorprendre que les travesses ocupin un lloc tan endarrerit en el rànquing de preferències. Amb un 18% de jugadors (a raó de 9,10 euros de despesa) l'1X2 queda fins i tot per darrere de la rifa europea de l'Euromilió, que amb els seus sucosos premis aconsegueix enllaminir fins a un 22% dels catalans que es deixen algun cèntim en els jocs de loteria. Llavors, ja per sota la ratlla del 10%, vénen modalitats d'apostes com els rasques de l'ONCE o la Bonoloto.
D'entre les loteries catalanes, la que més èxit té (amb un 7% de jugadors i una despesa mensual de 7,40 euros) és la Loto 6/49, a força distància de la loteria instantània Loto Ràpid (3% de jugadors i 2,7 euros de despesa).
La Generalitat apunta que els ingressos que li genera la loteria catalana i tot el que deriva de l'EAJA van destinats al finançament d'iniciatives i inversions de caire social, com ara “programes i actuacions d'atenció a la vellesa, a les persones discapacitades i al funcionament de centres d'atenció a la infància”. Bona sort.
La grossa està més plena que mai
La grossa del proper dia 22 s'ha anunciat com “la més grossa de la història” perquè ha augmentat la quantitat dels premis que repartirà.
Loterías passarà a premiar amb 400.000 euros el dècim afortunat amb el primer premi (fins ara eren 300.000 euros) però no és un augment gratuït sinó que deriva del fet que aquest any s'afegeixen 15.000 boles als bombos. Fins aquest any el número més alt que entrava al sorteig era el 85.000, però Loterías y Apuestas ha argumentat que hi havia molts jugadors del sorteig setmanal de la Lotería Nacional abonats a números alts i que, en canvi, per la grossa es veien frustrats. Ara més que mai, no jugar no serà excusa.