El finançament de famílies i empreses va registrar al setembre una caiguda del 2%. Mala notícia per a la banca la raó de la qual és la concessió de crèdits. L'estancament de l'economia provoca que empresaris i persones redueixin tant la inversió com el consum. El finançament pot limitar-se a possibles clients amb perspectives òptimes i finalitats objectives ja que les entitats de crèdit no volen assumir més riscos. És realment preocupant que el poc creixement es dissipi per falta de finançament.

Altres factors confluïxen al mateix temps i no ajuden a millorar el nostre sistema financer:

1. Els cinc bancs més importants (Santander, BBVA, Caixa Bank, Bankia i Popular) haurien de plantar cara al 63% del venciment de deute en el 2012, prop de 127.078 milions d'euros.

2. La morositat ha pujat al setembre al 7,16%, xifra que no es registrava des de novembre de 1994. A més, l'exposició creditícia al sector immobiliari per un import de 420.000 milions d'euros pot generar una pèrdua extrema propera als 65.000 milions, al voltant d'un 15%.

3. Exigències de recapitalizació requerides pel regulador abans del 30 de juny de 2012. Parlem de 25.000 milions, encara que en la pràctica podrien ser 15.000 milions en haver aconseguit fins a la data el diferencial mitjançant recursos generats pel propi negoci.

4. Augment de la prima de risc país, cosa que repercuteix en el cost del finançament i en la facilitat per a obtenir-la.

5. Disminució de marges i la consegüent reducció de beneficis d'un 14%, respecte al mateix període de l'any anterior. Podria optar-se per vendre part de la cartera industrial, però la mala situació actual dels mercats aconsella evitar operacions que puguin generar importants minusvalideses.

6. Exposició al deute espanyol (229.000 milions), portuguès i en menor mesura grec, aquests dos últims d'un elevat risc, i la possible venda massiva pel que fa al deute espanyol pot generar un repunt de la prima de risc país.

7. La deterioració d'aquests actius esmentats en l'anterior apartat dificulta l'obtenció de nou finançament. Les càmeres de compensació, Clearnet o Eurex Repo, on els bancs obtenen finançament després d'aportar avals en forma de bons públics estan exigint majors garanties.

8. Ajustaments comptables realitzats per les dues entitats bancàries més importants per capitalització -Santander i el BBVA- com a conseqüència del deteriorament del seu Fons de Comerç activats en anys anteriors com a resultat de les seves compres sobrevalorades i realitzades abans de la crisi actual.

Encara que han de confluir altres factors, la millora de la nostra economia implica tenir una banca forta que permeti finançar el tan esperat creixement. Per això, cal que el sector adopti, de forma urgent, un conjunt de mesures de calat, que han de deixar en segon terme l'aval que suposa la possible injecció de diners públics a través del FROB.

La reestructuració de la banca comportaria una major concentració, deixant-la tan sols en cinc entitats. Encara que aquest procés ja s'ha iniciat, queden serrells sense resoldre (Nova Caixa Galícia, Catalunya Caixa i, últimament, el Banc de València). Els avantatges són coneguts: estalvi de costos d'estructura, economies d'escala i millor gestió dels seus actius no corrents, eliminant les duplicitats i aquells que no generin valor al grup.

També les adquisicions i fusions realitzades per sota del valor en llibres (tal com succeeix en les entitats de crèdit cotitzades) implicarà, com a efecte col·lateral, un increment dels fons propis en forma d'ingressos “per combinació de negocis” (és a dir, com a conseqüència d'aflorar un fons de comerç de signe negatiu), aspecte clau per mantenir o millorar el Core Capital.

Es fa imprescindible la màxima credibilitat de la seva situació patrimonial eliminant dels seus actius aquells que difícilment poden convertir-se en diners com són els que provenen del sector de la construcció i immobiliari. Cal segregar-los i passar-los a un banc dolent públic gestionat per l'Estat. Encara que sí que és cert que la seva valoració podria comportar certa complexitat, el seu valor de venda seria inferior al comptable, i el seu impacte en els resultats gairebé nul, ja que prèviament i en aquests últims anys ja s'han dotat les corresponents provisions. El seu pagament podria realitzar-se mitjançant l'emissió de deute públic i amb venciment a llarg termini.

Aquest gestor públic s'encarregaria de dirigir-lo, vendre els actius davant una possible oportunitat o congelar-los fins que el mercat es recuperi, tal com han fet altres països europeus (per exemple, Bèlgica amb la filial de Dexia en aquest país). Les conseqüències serien immediates i els resultats es traduirien en una disminució de la incertesa i un enfocament més transparent de la situació.

El temps corre i aquest és el factor clau per remuntar la situació. El nou govern té l'oportunitat de liderar aquest canvi, prenent amb celeritat les decisions que millorin el sector bancari, tan necessari per sortir d'aquesta crisi.