Mitigar les tensions de tresoreria ajornant impostos i cotitzacions socials
Hisenda i Seguretat Social concedeixen a les empreses uns retards en els pagaments equivalents a més del 2% del PIB
El govern català va acordar amb l'espanyol retardar el pagament de les retencions de l'IRPF dels treballadors públics del novembre i, en lloc de pagar-los aquest mes, en farà efectiu el pagament el 20 de gener amb les de desembre. Es tracta d'una manera de mitigar les tensions de tresoreria d'última hora que, segons la conselleria d'Economia i Coneixement, s'han generat per l'impagament de l'Estat espanyol dels 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Per aquest mateix motiu, ja es negocia amb la Seguretat Social l'ajornament del pagament de les cotitzacions socials dels treballadors públics de l'octubre, que hauria de fer efectiu el 31 de desembre.
Tot i que el conseller Mas-Colell parli d'aquestes ajornaments com d'un “tancament de caixes”, com si fos insubmissió fiscal, només s'ha aplicat un sistema, habitual, per ajudar a salvar situacions de manca de liquiditat que les administracions apliquen a les empreses que, a causa de la rigidesa per a l'accés del crèdit, els pot ser més fàcil aconseguir una moratòria en el pagament d'impostos i cotitzacions. L'única diferència és que en aquest cas Hisenda no els cobrarà interessos de demora.
Entre gener i novembre d'aquest any, 1,5 milions d'empreses van demanar a l'Agència Tributària postergar el pagament de 14.485 milions d'euros, i s'estima que a final d'any les peticions d'ajornament arribaran als 15.000 milions, un 7,8% més que el 2010. D'altra banda, fins a agost, la Seguretat Social havia concedit a 69.000 empreses la possibilitat d'endarrerir el pagament de 1.200 milions d'euros, i s'estima que es tancarà l'any amb un volum de 6.000 milions.
Aquests 21.000 milions d'euros que les empreses pagaran fora de termini de manera pactada representen més del 2% del PIB que no entraran a les caixes d'una administració amb dèficit, però que, a canvi, ja ho recuperarà bo i cobrant un 5% d'interès de retard.
Totes les empreses poden demanar ajornaments, que es concedeixen sempre que es demostri que la companyia té capacitat econòmica. Per això, en la sol·licitud, s'ha de demostrar la necessitat de l'ajornament i aportar tota la documentació que pugui convèncer la Seguretat Social o Hisenda que la companyia disposa de recursos per tornar els diners.
Es poden demanar retards en el pagament de tots els impostos. Hisenda, fins i tot, en alguns casos –com en aquest acord amb la Generalitat- accepta ajornar el pagament de les retencions dels treballadors que paguen les empreses. En el cas de la Seguretat Social, no es poden ajornar les quotes per accidents de treball i malalties professionals ni les aportacions dels assalariats.
La sol·licitud es pot fer des que comença el període per al pagament d'un impost o quota social fins a la data de venciment. Fins i tot en el període executiu -que comença el dia després d'esgotar el termini per pagar-, una empresa pot reclamar un ajornament; la possibilitat només es tanca quan es notifica a l'empresa deutora que ha començat a fer l'embargament. D'altra banda, quan una empresa reclama postergar deute amb l'Administració, aquesta no pot emetre cap ordre d'embargament fins que no resolgui si concedeix o rebutja la sol licitud.
aVALS.
Si la sol·licitud es fa sense aval, l'administració aplica el tipus d'interès de retard, que és del 5%, i en canvi, si s'ofereixen garanties només s'haurà de retornar els diners amb el tipus d'interès legal, que és del 4%.
En el cas que s'hagi acabat el termini de l'ajornament i no s'hagi pagat el deute, si s'han presentat avals o garanties seran executades per l'administració. Si no hi ha garanties, s'iniciarà el procediment de constrenyiment, que implica que tant la Seguretat Social o Hisenda faran gestions per cobrar, amb la possibilitat de fer embargaments. A més, sobre el deute s'aplicarà un recàrrec que pot ser del 20% al 35%.
En el cas que no es tinguin els diners, és preferible demanar un ajornament que no pas deixar passar els terminis i pagar més tard. Per ingressar a fora de termini, es paguen recàrrecs del 5, el 10 i el 15% respectivament, si la demora és de 3, 6 o 12 mesos, i si es triga més de 12 mesos, el recàrrec és del 20%. A més, si el pagament no es fa per iniciativa del contribuent sinó com a conseqüència que l'administració ha detectat l'incompliment, s'hauran de pagar interessos de retard i un recàrrec fins al 20%.
Reclamació de deutes públics amb interessos
Si l'administració cobra interessos a qui no ingressa quan toca, també n'ha de satisfer per pagar tard els proveïdors. La llei 15/2010 de lluita contra la morositat en les operacions comercials fixa que enguany les administracions han de pagar abans de 50 dies; el 2012, abans de 40; i el 2013, abans de 30. Si els terminis no es compleixen, el creditor pot reclamar interessos de retard, que aquest any són del 8,25% a més de la indemnització pels costos de cobrament.
Passat el termini, el creditor ha de reclamar a l'administració el deute per escrit i, si s'escau, els interessos de demora. Si al cap d'un mes l'administració no contesta, es pot presentar un recurs contenciós administratiu i es pot sol·licitar, com a mesura cautelar, el pagament immediat del deute. La llei diu: “L'òrgan judicial adoptarà la mesura cautelar, tret que l'administració acrediti que no concorren les circumstàncies que justifiquen el pagament o que la quantia reclamada no correspon a la que és exigible, en aquest cas la mesura cautelar es limitarà a aquesta última. La sentència condemnarà en costes a l'administració demandada en el cas d'estimació total de la pretensió de cobrament.”