De més a menys
L'any 2011 acaba com el 2010, amb el sac anual ple de pèrdues i les mateixes preocupacions al cap dels inversors. Només una desena de valors de l'Íbex 35 s'acomiada en positiu.
Els pocs inversors que queden en els parquets han ensopegat amb més números vermells. El poc volum de negoci que s'ha registrat en les darreres dues setmanes, atès que molts inversors ja havien donat l'exercici per tancat abans de les dates nadalenques, ha condicionat l'esdevenir dels índexs, ja que amb poc diner els moviments han estat bruscos. Més dubtes al voltant de la crisi de deute sobirà europeu, amb Itàlia encara pagant interessos molt elevats pel seu deute, i més incerteses tant econòmiques com geopolítiques -l'Iran amenaça de tancar l'estret d'Ormuz i tensa el preu del cru- han acabat per allunyar definitivament els inversors dels parquets. Així, l'Íbex 35 ha tancat la penúltima jornada del 2011 -moment de tancar aquesta edició- situat en els 8.350 punts, nivell que suposa un retrocés setmanal del 2,8% i que apuja fins al 15,20% la davallada anual del selectiu índex espanyol, encadenant així dos exercicis sumant pèrdues (en el 2010 l'Íbex 35 va caure un 17,43%).
Ara que el 2011 és gairebé història, és un bon moment per recordar què ha passat durant els darrers dotze mesos. L'exercici borsari que acabem de tancar va començar amb bon peu. L'optimisme es va escampar pels parquets i les compres van inundar els índexs durant les primeres setmanes de l'any, fet que va portar l'Íbex 35 per sobre dels 10.800 punts. Només al gener el selectiu índex espanyol va revalorar-se un 9,60%. Hi ha la creença en els parquets que indica que el primer mes de l'any és un reflex del que succeirà en el conjunt de l'exercici. Així que si el gener és alcista, l'any també ho serà -res més lluny de la realitat en aquest cas.
Però els dubtes al voltant dels països perifèrics de la zona euro, ampliats per les contínues amenaces i rebaixes de qualificació dutes a terme per les agències de ràting, van generar ferotges atacs especulatius en contra d'alguns països de l'eurozona, com Portugal, Itàlia i Espanya. Això va ensorrar les borses i va disparar les primes de risc d'aquests països -que mesuren el sobrecost que ha de pagar un país per emetre el seu deute en comparació al que paga Alemanya, considerat el país més solvent, pel seu bund -. Finalment, Portugal va veure's abocada a demanar ajuda a la Unió Europea al principi d'abril i els especuladors van fixar la diana en els altres dos països amb dificultats, que a hores d'ara encara continuen amb les primes de risc disparades tot i posar en marxa mesures d'estalvi.
Recaiguda.
Ni les dues rebaixes consecutives de tipus d'interès aplicades pel nou president del BCE, Mario Draghi, que van tornar a situar el preu del diner al nivell en el que va iniciar l'any (l'1%) van retornar la confiança en la renda variable.
Tot i girar full amb el nou exercici no s'ha d'oblidar que les incerteses que han condicionat el comportament dels parquets encara persisteixen. El fantasma de la recessió a Espanya pren cos -el Banc d'Espanya ha confirmat un deteriorament de l'economia en els darrers mesos-, el cost de finançament de països com ara Itàlia i Espanya encara és molt elevat, les tensions geopolítiques al món àrab s'han revifat i es poden traduir en un encariment del petroli i en un altre obstacle per a la recuperació econòmica mundial... Tot això omplirà les pàgines de l'agenda del nou 2012, que s'estrena dilluns.