Borsa

De més a menys

L'any 2011 acaba com el 2010, amb el sac anual ple de pèrdues i les mateixes preocupacions al cap dels inversors. Només una desena de valors de l'Íbex 35 s'acomiada en positiu.

Els inversors es trobaran en el nou exercici amb els mateixos riscos i incerteses que han condicionat l'evolució dels índexs el 2011

Els pocs inver­sors que que­den en els par­quets han enso­pe­gat amb més números ver­mells. El poc volum de negoci que s'ha regis­trat en les dar­re­res dues set­ma­nes, atès que molts inver­sors ja havien donat l'exer­cici per tan­cat abans de les dates nada­len­ques, ha con­di­ci­o­nat l'esde­ve­nir dels índexs, ja que amb poc diner els movi­ments han estat brus­cos. Més dub­tes al vol­tant de la crisi de deute sobirà euro­peu, amb Itàlia encara pagant interes­sos molt ele­vats pel seu deute, i més incer­te­ses tant econòmiques com geo­polítiques -l'Iran amenaça de tan­car l'estret d'Ormuz i tensa el preu del cru- han aca­bat per allu­nyar defi­ni­ti­va­ment els inver­sors dels par­quets. Així, l'Íbex 35 ha tan­cat la penúltima jor­nada del 2011 -moment de tan­car aquesta edició- situat en els 8.350 punts, nivell que suposa un retrocés set­ma­nal del 2,8% i que apuja fins al 15,20% la dava­llada anual del selec­tiu índex espa­nyol, enca­de­nant així dos exer­ci­cis sumant pèrdues (en el 2010 l'Íbex 35 va caure un 17,43%).

Ara que el 2011 és gai­rebé història, és un bon moment per recor­dar què ha pas­sat durant els dar­rers dotze mesos. L'exer­cici bor­sari que aca­bem de tan­car va començar amb bon peu. L'opti­misme es va escam­par pels par­quets i les com­pres van inun­dar els índexs durant les pri­me­res set­ma­nes de l'any, fet que va por­tar l'Íbex 35 per sobre dels 10.800 punts. Només al gener el selec­tiu índex espa­nyol va reva­lo­rar-se un 9,60%. Hi ha la creença en els par­quets que indica que el pri­mer mes de l'any és un reflex del que suc­ceirà en el con­junt de l'exer­cici. Així que si el gener és alcista, l'any també ho serà -res més lluny de la rea­li­tat en aquest cas.

Però els dub­tes al vol­tant dels països perifèrics de la zona euro, ampli­ats per les contínues ame­na­ces i rebai­xes de qua­li­fi­cació dutes a terme per les agències de ràting, van gene­rar ferot­ges atacs espe­cu­la­tius en con­tra d'alguns països de l'euro­zona, com Por­tu­gal, Itàlia i Espa­nya. Això va ensor­rar les bor­ses i va dis­pa­rar les pri­mes de risc d'aquests països -que mesu­ren el sobre­cost que ha de pagar un país per eme­tre el seu deute en com­pa­ració al que paga Ale­ma­nya, con­si­de­rat el país més sol­vent, pel seu bund -. Final­ment, Por­tu­gal va veure's abo­cada a dema­nar ajuda a la Unió Euro­pea al prin­cipi d'abril i els espe­cu­la­dors van fixar la diana en els altres dos països amb difi­cul­tats, que a hores d'ara encara con­ti­nuen amb les pri­mes de risc dis­pa­ra­des tot i posar en marxa mesu­res d'estalvi.

Recai­guda.

A banda de la crisi de deute sobirà, els inver­sors també han hagut de bre­gar con­tra el fan­tasma de la recessió econòmica. Si bé en el pri­mer semes­tre de l'any les dades macro apun­ta­ven un refre­da­ment de la zona euro, el pano­rama econòmic va enfos­quir-se a l'estiu quan nous indi­ca­dors mos­tra­ven un alen­ti­ment als EUA. Els inver­sors con­fi­a­ven que si l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana s'enlai­rava, tira­ria de la resta d'eco­no­mies. Però una fre­nada de la loco­mo­tora nord-ame­ri­cana no estava en els seus plans i l'estiu es va con­ver­tir en un tri­mes­tre negre en els par­quets. Aquests dub­tes, jun­ta­ment amb la crisi de deute a la zona euro i la inca­pa­ci­tat dels seus polítics per tro­bar una solució defi­ni­tiva, les difi­cul­tats del sec­tor ban­cari euro­peu per l'ele­vada expo­sició al maó i les puja­des de tipus d'interès apli­ca­des pel Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) a l'abril i al juliol mal­grat la feblesa econòmica, van tenyir de ver­mell les prin­ci­pals pla­ces borsàries i van situar l'Íbex 35 en ter­reny de pèrdues anu­als, que des del juliol no han fet més que incre­men­tar-se. D'ençà que va començar l'any, el selec­tiu índex només ha tan­cat qua­tre mesos sumant guanys (gener, febrer, abril i octu­bre) i dels 35 valors que el com­po­nen, només una desena han donat ale­gries als inver­sors en forma de reva­lo­ració anual.

Ni les dues rebai­xes con­se­cu­ti­ves de tipus d'interès apli­ca­des pel nou pre­si­dent del BCE, Mario Draghi, que van tor­nar a situar el preu del diner al nivell en el que va ini­ciar l'any (l'1%) van retor­nar la con­fiança en la renda vari­a­ble.

Tot i girar full amb el nou exer­cici no s'ha d'obli­dar que les incer­te­ses que han con­di­ci­o­nat el com­por­ta­ment dels par­quets encara per­sis­tei­xen. El fan­tasma de la recessió a Espa­nya pren cos -el Banc d'Espa­nya ha con­fir­mat un dete­ri­o­ra­ment de l'eco­no­mia en els dar­rers mesos-, el cost de finançament de països com ara Itàlia i Espa­nya encara és molt ele­vat, les ten­si­ons geo­polítiques al món àrab s'han revi­fat i es poden tra­duir en un enca­ri­ment del petroli i en un altre obs­ta­cle per a la recu­pe­ració econòmica mun­dial... Tot això omplirà les pàgines de l'agenda del nou 2012, que s'estrena dilluns.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.