Eludir la puja de l'IRPF
Col·locar diners en fons d'inversió i no tocar-los mentre no tornin a abaixar els tipus i invertir en companyies que permeten cobrar el dividend en accions són dues maneres d'esquivar l'increment de la fiscalitat sobre l'estalvi
El primer paquet de mesures del govern de Mariano Rajoy per retallar dèficit inclou una pujada temporal del tram estatal de l'IRPF per als exercicis 2012 i 2013, que afecta tant l'escala general com la de l'estalvi. En el primer cas, el gravamen addicional va des dels 0,75 punts per a les rendes més baixes fins als set punts per al nou tram que es crea per a bases liquidables a partir dels 300.000 euros. Pel que fa a les rendes del capital –interessos, dividends, plusvàlues...-, el recàrrec és de dos punts extres en el primer tram, quatre punts a partir de 6.000 euros i sis punts en la base liquidable a partir de 24.000 euros.
El secretari general de l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda, Francisco de la Torre, ha advertit que les pujades de l'IRPF i de l'IBI poden crear més incentius per defraudar, però també hi ha maneres de pagar menys complint la llei. En la tributació per estalvi, la clau per esquivar la pujada temporal d'impostos és buscar inversions que no generin rendiments fins passats els dos anys de la pujada transitòria, o que no tributin pels guanys obtinguts.
El producte més favorable és un fons d'inversió, ja que no cal pagar pels guanys si no hi ha reemborsament ni en el cas que els diners es traspassin a un altre fons. Però s'ha d'anar en compte amb el fons que es tria, no fos cas que s'acabin pagant menys impostos, però aplicats a uns guanys menors. Segons les dades de la patronal del sector Inverco, al tancament de novembre la rendibilitat mitjana anual aconseguida en tres anys era del 0,88%, i de l'1,7% en el cas dels garantits de renda fixa, o sigui, que s'hi guanya més pagant més impostos pels diners col·locats a un dipòsit a un any al 4%.
Pel que fa als dipòsits bancaris, es pot esquivar el recàrrec contractant un termini superior a 24 mesos, sempre que els interessos es paguin al final. Per als inversors en renda variable, una manera de pagar menys impostos és invertir en accions de companyies que ofereixen l'opció de cobrar el dividend no en efectiu sinó amb accions, ja que la tributació es retarda fins que s'ha de pagar per la plusvàlua quan són venudes. De la mateixa manera, es poden posar diners en assegurances d'estalvi, ja que els guanys que es van generant no tributen fins al moment del rescat.
El que dèiem abans sobre els dipòsits a termini és aplicable a la inversió en deute públic. Si es vol eludir la tributació extra, cal evitar els instruments que paguen interessos periòdicament i triar les emissions que fan l'abonament a descompte: amb 9.600 euros compres 10.000 euros en lletres a dos anys al 4%, i al venciment cobres els 10.000. Pel mateix motiu, si s'inverteix en renda fixa privada cal optar per les emissions que no paguen cupons sinó que es realitzen amb descompte.
Si es vol pagar el mínim possible per la part de la tarifa general, es poden incrementar les aportacions als plans de pensions durant aquest període de fiscalitat més alta, ja que aquestes aportacions es resten de la base imposable. I recordar que s'ha recuperat amb les mateixes condicions que hi havia el 31 de desembre de 2010 la deducció per compra d'habitatge habitual, i que es prorroga per un any l'aplicació de l'IVA superreduït del 4% a la compra d'habitatge nou.
Emigració fiscal.
Els directius de les empreses que formen part de l'Íbex 35 tenen un sou mitjà de 700.000 euros, amb la qual cosa aquest any hauran de pagar uns 320.000 euros per IRPF si viuen a Madrid i 335.000 euros si resideixen a Catalunya, amb un tipus superior en quatre punts.
Però l'incentiu per a les rendes més altes per canviar de domicili fiscal no ve només per les diferències en l'impost sobre la renda. Les diferències es produïxen en altres tributs, com el de l'impost sobre transmissions patrimonials, que grava la compravenda d'habitatges de segona mà: la majoria de comunitats mantenen el tipus en el 7%, però algunes, com Catalunya, el van apujar al 8% quan es va pujar a aquest tipus l'IVA reduït. Sense oblidar que Catalunya aplica la resurrecció de l'impost sobre el patrimoni, mentre que a Madrid mantenen la bonificació del cent per cent.
Un incentiu addicional a l'emigració fiscal és la diferència en l'impost d'actes jurídics documentats, que en el projecte de pressupostos de 2012 de la Generalitat augmenta de l'1,2% a l'1,5%, també en aquest cas el tipus més alt de l'Estat espanyol. En el cas de la compra d'un habitatge de 200.000 euros, això implica pagar per anar al notari a formalitzar el préstec hipotecari un impost de 3.000 euros, mentre que en la majoria de comunitats es paguen pel mateix concepte 2.000 euros.
El pes de l'assegurança de vida
Més de 6,2 milions de partícips tenen posats en fons d'inversió espanyols 202.117 milions d'euros, un 7,2% menys que fa un any, mentre que hi ha 8,28 milions de plans de pensions individuals, amb un patrimoni de quasi 49.000 milions.
Segons la patronal asseguradora Unespa, dels diversos instruments d'estalvi-previsió, en el tercer trimestre de 2011 només va créixer l'assegurança de vida, un 4,5%, mentre que hi va haver descensos de l'11,4% en els de fons d'inversió i del 3,9% en els de pensions (-3,9%). L'assegurança de vida té un pes del 13,96% sobre el PIB, per un 12,56% dels fons d'inversió i un 7,86% dels de pensions.