Eines

Aprendre a innovar

Els catalans, som innovadors?

En negatiu, hi ha coses importants: tenim massa por del ridícul i no ens agrada fer coses arrauxades. Les nostres empreses són massa clàssiques, jeràrquiques i avorrides. No sabem treballar en equip i encara menys utilitzant metodologies de creativitat. Tenim certa aversió al risc, no ens agrada equivocar-nos i hi ha força por de desviar-se de la norma. Hi ha massa seny.

Els extraordinaris nivells d'innovació que hi ha a llocs com el Silicon Valley, a Califòrnia, ¿vénen donats per una predisposició genètica a la innovació? ¿Els californians són més creatius que els catalans o que els holandesos? Penso que cal descartar del tot les hipòtesis de base genètica, és clar. Ningú no ha descobert encara que la creativitat i la innovació estiguin preinscrites al nostre ADN. Seria massa fàcil. De què depèn, llavors, el nivell d'innovació d'un país?

Els estudis que s'han fet sobre el Silicon Valley afirmen que allí es produeix innovació a gran escala per una conjunció de factors: mentalitat americana de think big, universitats capdavanteres, empreses de capital de risc, gran concentració d'empreses de tecnologia punta i esperit emprenedor, entre d'altres. Per tant, els habitants i treballadors de la vall del silici són innovadors perquè viuen en un entorn en què es promouen els comportaments creatius, la iniciativa, el risc moderat i les ganes de fer coses radicalment diferents.

A FAVOR I EN CONTRA.

A Catalunya, sempre hem volgut imitar o intentar copiar aquest model. I ens n'hem sortit només a mitges. Hi ha alguns factors que fan que els catalans siguem bons innovadors en potència i d'altres que ens perjudiquen... Vegem-ne alguns.

En positiu, hi ha el tradicional esperit emprenedor de la nostra terra; també, la capacitat de convertir idees en realitats, pedres en pans. I la idea recollida de fonts bíbliques que, per triomfar cal pencar moltes hores (llevar-se ben d'hora ben d'hora...). Cal afegir-hi una xarxa empresarial notable, un nivell cultural més que acceptable i unes comunicacions que, tot i que han de millorar encara molt, situen Barcelona com a node de connexions internacionals.

Però, en negatiu, hi ha coses importants: tenim massa por del ridícul i no ens agrada fer coses arrauxades. Les nostres empreses són massa clàssiques, jeràrquiques i avorrides. No sabem treballar en equip, i encara menys utilitzant metodologies de creativitat. Tenim certa aversió al risc, no ens agrada equivocar-nos i hi ha força por de desviar-se de la norma. Massa seny.

FET A CASA.

És cert que hi ha moltes empreses catalanes que innoven. Ramon Aymerich en parla al seu magnífic llibre “Fet a casa”. Però el problema és que n'hi hauria d'haver moltes més. En comptes de pensar tot el dia en aquesta crisi endimoniada i viure amb la por al cos, caldria que les empreses catalanes fessin un esforç addicional per pensar diferent i aconseguir fites fora del comú. Només amb retallades (que són necessàries) no ens en sortirem.

La creativitat i la innovació, per tant, no són tant el producte de persones “genials” que semblen caigudes del cel sinó la conseqüència d'una intel·ligència col·lectiva que dóna impuls als individus per pensar i actuar d'una manera o d'una altra. Tenim els nostres punts forts. Reforcem-los encara més. Cal que aprenguem a superar les nostres mancances. Si continuem amb les pors i els complexos de sempre, serà difícil que estiguem a l'altura de les cultures més innovadores del planeta. Cal molta formació, però de la de debò... Som-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.