Al mateix temps que l'FMI estima dos anys de recessió per a l'eco­no­mia espa­nyola i el nou govern dis­se­nya una política d'aus­te­ri­tat amb un ajust d'uns 40.000 mili­ons d'euros, el Minis­teri de Foment i l'estre­lla de la política d'inver­si­ons espa­nyola sem­blen “de sucre”. Tot i l'esce­nari macro­e­conòmic i les limi­ta­ci­ons pres­su­postàries, res farà can­viar l'obsessió espa­nyola per l'extensió de l'AVE a totes les capi­tals de província. Ben clar ho va dei­xar la nova minis­tra de Foment, Ana Pas­tor, en decla­rar que l'extensió de l'AVE és irre­nun­ci­a­ble. El govern cen­tral pot renun­ciar a drets soci­als i labo­rals, pot reta­llar en edu­cació, sani­tat o recerca. Però no pot renun­ciar a l'AVE. I és que aquest està per sobre de tot i de tots, com també està per sobre de les diferències entre PP i PSOE, que en aquesta qüestió pen­sen el mateix. Si els usu­a­ris dels ser­veis públics o els con­tri­bu­ents actu­als –i sobre­tot els futurs- no poden estar con­tents d'aques­tes decla­ra­ci­ons, de segur que ho esta­ran les empre­ses cons­truc­to­res per ells. Aquesta decisió no pot jus­ti­fi­car-se com a política expan­siva, pre­ci­sa­ment perquè això és ple­na­ment con­tra­dic­tori amb la política d'aus­te­ri­tat per­se­guida i decla­rada pel govern.

Que l'objec­tiu de l'AVE no és econòmic, ja fa temps que ho hem dige­rit. Ara, la nova minis­tra ha adver­tit solem­ne­ment que “sola­ment es para­ran obres de l'AVE quan hi hagi pro­ble­mes tècnics, però no per pro­ble­mes econòmics”. Per a això ja hi som els con­tri­bu­ents, per resol­dre amb urgència qual­se­vol pro­blema de finançament de l'AVE, no fos cas que oca­sionés algun retard en la seva exe­cució.

Però de les decla­ra­ci­ons de la nova minis­tra em quedo amb la que va dei­xar al seu pas per Galícia. Segons la minis­tra, aquesta comu­ni­tat “no serà menys que ningú”. Així es fa la política de trans­port a Espa­nya. Mai ha impor­tat qui viat­jarà i quin serà el cost que la soci­e­tat supor­tarà per fer les infra­es­truc­tu­res. Només importa l'obsessió per la igual­tat ter­ri­to­rial. Serà difícil dei­xar fora de l'AVE cap comu­ni­tat o província amb aquest argu­ment, ningú mereix ser menys­tin­gut.

Aquest des­propòsit es con­tra­diu amb les cons­tants acu­sa­ci­ons a la irres­pon­sa­bi­li­tat fis­cal de les comu­ni­tats autònomes que diària­ment s'eme­ten des de Madrid. Amb quina auto­ri­tat moral es pot atri­buir irres­pon­sa­bi­li­tat en el con­trol de la des­pesa a les auto­no­mies quan el govern cen­tral ha con­trac­tat fins al 2010 un total de 40.263 mili­ons d'euros (exclo­ent la inversió feta en el tram Sara­gossa-Osca i el ramal fins a Toledo) en AVEs que no van enlloc. És a dir, la mateixa quan­ti­tat que pretén ajus­tar el govern amb les seves polítiques d'aus­te­ri­tat.

Però no tot és nega­tiu. Com a mínim hi ha dues bones notícies asso­ci­a­des a l'entrada de la nova minis­tra. La pri­mera és que la minis­tra pretén revi­sar el pro­grama de col·labo­ració públic-pri­vada que va dis­se­nyar el minis­tre Blanco. Ja saben, aquell en què el govern dife­ria els paga­ments als inver­sors pri­vats fins l'any 2014 a canvi d'un onerós tipus d'interès del doble del vigent en el mer­cat. La segona, Pas­tor ha promès trans­parència en totes les qüesti­ons rela­ti­ves a l'AVE, tant tècni­ques com econòmiques. Espe­ren que s'hi atre­vei­xin.