Després de quasi qua­tre anys de cai­guda con­tro­lada ara arriba l'hora de la veri­tat. O si més no aquesta sem­bla ser la intenció de la reforma finan­cera que ha apro­vat aquest diven­dres el Con­sell de Minis­tres i que obli­garà les enti­tats a reconèixer sense embuts totes les pèrdues asso­ci­a­des al sec­tor immo­bi­li­ari així com a apro­vi­si­o­nar-les.

A canvi l'exe­cu­tiu posarà a l'abast de les enti­tats finan­ce­res un pla d'ajuts públics con­di­ci­o­nats, això, sí, a fusi­ons que apor­tin un salt des­ta­cat en la dimensió dels bancs. Així per acce­dir a aquests diners caldrà que les fusi­ons aug­men­tin un 20% la dimensió de l'enti­tat resul­tant (un 10% en casos extra­or­di­na­ris).

De les expli­ca­ci­ons del minis­tre d'Eco­no­mia, Luis de Guin­dos, també s'extreu que el govern vol estrènyer el con­trol sobre la gestió de les enti­tats i en espe­cial sobre les seves retri­bu­ci­ons després dels escàndols pro­ta­go­nit­zats per sous mili­o­na­ris d'enti­tats en fallida. A més els bancs que dema­nin ajuts al FROB hau­ran de man­te­nir la seva acti­vi­tat cre­ditícia.

Es cal­cula que les noves neces­si­tats de pro­vi­si­ons pas­sa­ran dels 50.000 mili­ons d'euros i el calen­dari pres­si­ona perquè les enti­tats hau­ran de fer els deu­res aquest any (2013 per a aque­lles que es fusi­o­nin). En fi, ara tots a córrer. Tant de bo haguéssim començat la cursa fa tres anys!

Més enllà de la reforma finan­cera seguei­xen els con­tac­tes per la reforma labo­ral. El govern es mira sin­di­cats i patro­nal desit­jant que l'acord sobre mode­ració sala­rial pugui anar més enllà perquè en el fons l'exe­cu­tiu de Rajoy no vol optar per la via del decret.

Amb els deu­res avançats el pre­si­dent espa­nyol ha assis­tit aquesta set­mana a la cimera euro­pea amb l'ànim de mos­trar fer­mesa en els seus com­pro­mi­sos tot espe­rant -si bé de moment encara no ha arri­bat- que Brus­sel·les relaxi una mica l'objec­tiu de dèficit. En con­tra seu, però, hi juguen unes dades d'atur que no fan sinó mos­trar la sag­nia d'un mer­cat labo­ral agònic. Ja són més de 600.000 cata­lans i 4,6 mili­ons d'espa­nyols els que no tro­ben feina.

És en aquest pano­rama que s'ha cele­brat la pri­mera reunió dels pre­si­dents espa­nyol i català a La Mon­cloa. D'entrada qui sem­bla que s'ha ano­tat el gol és l'exe­cu­tiu del PP, que s'asse­gura -si més no durant aquest any- el suport de la Gene­ra­li­tat i del grup de CiU al Congrés per a l'apro­vació de les mesu­res con­tra la crisi. El pacte fis­cal, de moment un altre cop al calaix, si bé el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, afir­mava després que sense pacte fis­cal Cata­lu­nya farà “el seu propi camí”. Mas també ha con­di­ci­o­nat el suport al govern del PP més enllà del 2012 al fet que l'Estat pagui els deu­tes pen­dents amb la Gene­ra­li­tat. Uns diners (els 759 mili­ons deri­vats de l'Esta­tut) que de moment el govern català es nega a com­pu­tar com a dèficit. Així ho ha transmès el con­se­ller d'Eco­no­mia, Andreu Mas-Colell, en la pre­sen­tació de les dades pro­vi­si­o­nals sobre la liqui­dació del pres­su­post de 2011.​Així, segons el càlcul del govern, que apunta una reducció de la des­pesa de prop del 7% (encara, però, per sota de l'objec­tiu mar­cat del 10%), el dèficit es queda al 3,29% (0,63 punts per sobre de la pre­visió). Amb tot, Mas- Colell ha refer­mat l'objec­tiu d'asso­lir l'1,3% aquest 2012.

En el plànol empre­sa­rial des­taca la inversió de 18 mili­ons d'euros per part de Càrni­ques Celrà en una nova sala d'espe­ce­ja­ment de porcí que gene­rarà 200 nous llocs de tre­ball. També l'ampli­ació de capi­tal de Viso­ren. La firma espe­ci­a­lit­zada en HPO en règim de llo­guer ha sumat 3,10 mili­ons d'euros per part de diver­sos acci­o­nis­tes, entre ells Mútua de Pro­pi­e­ta­ris (que con­trola el 39,9%).

Tot això en una set­mana que es recor­darà també per l'adéu a l'eco­no­mista Fabián Estapé. Nas­cut a Port­bou fa 88 anys, Estapé va tenir mul­ti­tud de face­tes però segu­ra­ment una de les que repor­tarà més records serà la de mes­tre d'eco­no­mis­tes. Mediàtic i no sem­pre política­ment cor­recte, Estapé es va sig­ni­fi­car amb una eco­no­mia i una soci­e­tat pen­sa­des des de l'esquerra a pesar d'haver asses­so­rat Franco en el dis­seny del pla d'esta­bi­lit­zació econòmica.