Borsa

L'ambient s'escalfa

El fred siberià que escombra el país passa de llarg pels parquets, que s'engresquen amb la baixada de l'atur als EUA. L'Íbex 35 arriba als 8.861,20 punts i guanya un 2,36%.

El selectiu Íbex 35 acomiada el primer
mes de l'exercici amb una davallada d'un 0,67% en quatre setmanes, però lluny dels mínims anuals

Termòmetres sota zero arreu però la borsa s'ha cal­de­jat. Els inver­sors han pas­sat per alt que Grècia con­ti­nua sense un acord amb els seus cre­di­tors -un pacte que havia de pro­duir-se durant l'últim cap de set­mana de gener- i l'amenaça de dimissió del seu pri­mer minis­tre, Lukàs Papa­di­mos, si no s'asso­leix un ente­ni­ment sobre els ajus­tos a apli­car per rebre l'ajuda. També han igno­rat que la crisi econòmica mun­dial ha començat a pas­sar fac­tura a grans grups empre­sa­ri­als que han publi­cat resul­tats de 2011 per sota de les esti­ma­ci­ons dels experts (com ara Deutsche Bank i Ama­zon, per posar-ne dos exem­ples).

Amb aquests temes sobre la taula el més nor­mal hau­ria estat un incre­ment de la prudència dels inver­sors cap a la renda vari­a­ble en les dar­re­res ses­si­ons. Per con­tra, les com­pres s'han impo­sat en la pràctica tota­li­tat de bor­ses inter­na­ci­o­nals en una set­mana que ha anat de menys a més i en la qual la publi­cació de la dada d'atur als EUA –que ha con­fir­mat un des­cens de la taxa fins al 8,3% al gener i ha evi­den­ciat que l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana és capaç de crear ocu­pació– ha fet aug­men­tar l'opti­misme dels inver­sors.

Però no tot ha estat posi­tiu d'ençà que va començar aquesta set­mana. Cal des­ta­car que els dub­tes van pla­nar dilluns sobre els mer­cats per l'eter­nit­zació de les nego­ci­a­ci­ons a Grècia. La set­mana es va ence­tar sense acord, tot i espe­rar-se aquest pel cap de set­mana ante­rior, i això va col­pe­jar els prin­ci­pals índexs euro­peus. La plaça espa­nyola va ser la que va resul­tar més per­ju­di­cada, ja que va caure un 1,62%, con­tra l'1,30% de l'Euros­toxx-50 i l'1% que van retro­ce­dir el par­quet lon­di­nenc i l'ale­many.

La incer­tesa a Ate­nes va por­tar més ver­mell a l'índex espa­nyol en la sessió de dimarts, en què l'Íbex 35 va sumar un lleu retrocés (-0,09%), con­tra els guanys modes­tos de la resta d'índexs euro­peus. Les dues dava­lla­des en les dar­re­res ses­si­ons del gener van dei­xar el balanç men­sual en nega­tiu. L'Íbex 35 ha recu­lat un 0,67% durant el pri­mer mes del 2012, però ha acon­se­guit allu­nyar-se dels mínims de prin­cipi de mes (8,278,90 punts del dia 9) i tan­car el gener per sobre dels 8.500 punts.

En canvi, l'estrena de febrer està sent força posi­tiva i el selec­tiu índex s'ha con­ta­giat de l'ambi­ent opti­mista que es res­pira en el con­junt de pla­ces inter­na­ci­o­nals per reva­lo­rar-se prop d'un 4,14% en les tres ses­si­ons d'aquest mes. Aques­tes alces han aju­dat a tenyir de negre el balanç set­ma­nal i l'Íbex 35 ha gua­nyat en les últi­mes cinc ses­si­ons un 2,36%, ja que diven­dres es va aco­mi­a­dar amb 8.861,20 punts, superant així els màxims anu­als asso­lits fins ara.

EL DEUTE ES RELAXA.

A part de la millora en la part macro­e­conòmica, la borsa espa­nyola s'ha dei­xat por­tar per la tran­quil·litat que es res­pira en els mer­cats de deute. La dar­rera sub­hasta del Tre­sor ha tor­nat a rebre el suport dels inver­sors i l'ens emis­sor ha pogut col·locar el màxim pre­vist (4.560 mili­ons d'euros) i, el que és més impor­tant per a les arques de l'Estat, a un interès menor que en sub­has­tes ante­ri­ors. En aquest con­text, la prima de risc -dife­ren­cial entre el bo espa­nyol i bund ale­many- con­ti­nua el seu des­cens i ja ha cai­gut per sota dels 300 punts bàsics en el decurs de la set­mana, i ha allu­nyat així la pressió dels espe­cu­la­dors sobre l'Estat. No és el cas, però, de Por­tu­gal, al qual els mer­cats comen­cen a amenaçar per la pos­si­bi­li­tat de con­tagi i que es repe­teixi el cas grec amb una segona demanda d'ajuda finan­cera, tema que caldrà seguir per veure com afecta el com­por­ta­ment de la renda vari­a­ble euro­pea. Si bé el que passi a Ate­nes con­ti­nuarà cop­sant l'atenció dels inver­sors, la pro­pera set­mana aquests també esta­ran molt pen­dents de la reunió del con­sell de govern del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), que se cele­brarà dijous. Després de les dar­re­res rebai­xes en les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment per a l'eco­no­mia de la zona euro que han fet diver­ses ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals, els par­quets volen saber quina serà la posició del banc que pre­si­deix Mario Draghi i si aquest tor­narà a rebai­xar els tipus d'interès. Els mer­cats pre­ve­uen que el BCE aba­ra­tirà el preu del diner el 2012, i al gener tenien clar que seria en la reunió del febrer o el març quan aquest canvi en els tipus d'interès es mate­ri­a­lit­za­ria. Falta veure si final­ment els mem­bres del con­sell esti­men oportú donar una empenta a l'eco­no­mia dijous o espe­rar fins més enda­vant. En una set­mana amb min­ses referències macro­e­conòmiques, els mer­cats espe­ra­ran amb can­de­le­tes la con­fir­mació del bon estat de l'eco­no­mia dels EUA, que podria mos­trar la dada de con­fiança del con­su­mi­dor que ela­bora la Uni­ver­si­tat de Mic­hi­gan diven­dres que ve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.