Donant la cara davant els creditors s'arriba a acords que permeten la supervivència.
El 90% de les empreses que presenten concurs de creditors acaben en liquidació per no haver actuat a temps, i la major part són petites empreses. Això posa de manifest, segons la firma d'auditoria i assessorament legal Russell Bedford, les grans dificultats dels petits empresaris a l'hora d'afrontar una situació d'insolvència, generalment per falta de mitjans, i el desconeixement legal que els duu fins i tot a arriscar el seu patrimoni personal per intentar salvar a la desesperada els seus negocis.
Per prevenir aquests possibles tancaments, Russell Bedford ha elaborat un decàleg amb els passos més importants que les pimes han de seguir per interpretar la seva situació financera i evitar el tancament.
Les grans companyies tenen departaments dedicats al seguiment de les seves finances, però les pimes no saben fer un diagnòstic exhaustiu dels comptes perquè no tenen recursos. El més convenient és consultar assessors econòmics i legals per prevenir una possible insolvència. També és aconsellable realitzar un pla de tresoreria per saber la quantia dels ingressos i fins quan es pot pagar a proveïdors i creditors. Això permetrà anticipar-se diversos mesos a una possible insolvència i prendre les mesures necessàries.
Moltes empreses acaben tancant per no haver tallat despeses prèviament. La reducció de costos va des de prescindir de despeses corrents innecessàries fins a portar a terme una regulació d'ocupació passant pel tancament d'oficines. És preferible assumir que no es pot pagar una part de la plantilla que no pagar a ningú.
Per funcionar correctament, una empresa necessita tenir els departaments imprescindibles i que millor s'adapten a la seva activitat. A més, al capdavant d'aquestes àrees hi ha d'haver les persones més qualificades, cosa que implica prescindir de gestors poc formats que basen la seva gestió en la intuïció.
La falta de finançament ha dut moltes empreses a buscar inversors interessats a participar en el capital. Per aconseguir-ho, tant l'activitat com el pla de negoci de la companyia han de ser atractius i oferir un escenari de rendibilitat a mitjà termini. El suport d'un o diversos socis sempre és una garantia a l'hora de negociar amb bancs i creditors.
L'error que cometen moltes societats és el de créixer a força d'endeutar-se. Això era possible abans de la crisi gràcies al baix cost i l'abundància de crèdit, però l'actual situació ha demostrat que molts empresaris vivien per sobre de les seves possibilitats.
Tan important com ser viable és demostrar-ho. Russell Bedford aconsella elaborar un pla de viabilitat a aquelles empreses que tinguin previstes dificultats financeres en els pròxims mesos i exposar amb total transparència aquest pla als seus creditors.
La majoria de les empreses tenen quatre tipus de creditors: els treballadors, els proveïdors, les administracions públiques (Hisenda i la Seguretat Social) i les entitats financeres. Encara que tots són importants, cada companyia haurà de prioritzar a quins paga amb més diligència, sense oblidar-ne cap. Només donant la cara davant els creditors es podrà arribar a acords que permetin la supervivència, ja que ningú està interessat a perdre clients.
Un cop establerta la prioritat de pagament entre creditors, el pas següent és fixar els terminis. Si l'empresa no pot pagar de forma immediata, haurà de negociar amb els creditors un calendari. En general, solen acceptar que l'empresa pagui a un any, ja que si reclamen per via judicial l'espera serà més gran. Això permet sanejar els comptes amb més marge.
Si l'ampliació del termini no és suficient, el més correcte serà sol·licitar el concurs de creditors, creat perquè les empreses puguin reflotar el negoci.
