QUALITAT DE DEMANDA.

Els tallers, amb un plantejament teòric i pràctic, es basen en material pedagògic dissenyat per l'IEF, especialment concebut per al projecte. Es divideix en cinc temàtiques: Administrant els teus diners, on es donen les bases per a unes finances personals del dia a dia; Finances per a la vida, una introducció a com confegir un pressupost personal; Endeutar-se amb seny, on s'ajuda a prendre consciència de la importància d'estalviar i fer un ús prudent dels productes financers de crèdit; Inversió intel·ligent, on s'ajuda a saber com triar els productes d'inversió i estalvi que més ens convenen i Hipoteca sí/Hipoteca no, en què es donen els elements de judici per triar entre la compra o el lloguer d'un pis.

Al capdavall, amb aquest aprenentatge es tracta d'ajustar simetries, com diu Josep Soler: “Hi ha poca simetria, els bancs disposen de molta més informació que els seus clients, i això caldria corregir-ho. El consumidor sí que pot tenir prou coneixements per negociar la compra d'un cotxe amb un concessionari, però no passa el mateix quan se li ofereix al banc un producte financer.”

És clar que podríem pensar que un adolescent poc interès pot trobar en l'ensenyança financera, i no és així. “Hem pogut comprovar que els nois i noies hi mostren molt interès, perquè han entès que els volem transmetre que amb això s'hi trobaran, si no s'hi troben ja, perquè molts d'ells ja tenen alguna llibreta”, explica Soler.

Els centres, públics i concertats, que han estat triats per a aquesta experiència estan situats a la demarcació de Barcelona: Betània Patmos, Virolai i La Sedeta, a Barcelona; Verge de la Salut, a Sant Feliu de Llobregat; Llor, a Sant Boi de Llobregat; La Miranda, a Sant Just Desvern; Borràs, a Badalona i Jaume Viladoms, a Sabadell.

L'IEF, que en iniciatives anteriors havia optat per formar els mestres en coneixements financers bàsics, ara ha optat per voluntaris, que són professionals de banca en actiu, perquè, a banda que suposa un cost menor, “és la manera de fer arribar els bancs més a la vora dels que han de ser els seus clients futurs, a través dels qui viuen el dia a dia de l'activitat financera”.

En aquest projecte es tracta de fer créixer un usuari de banca exigent, ara mateix una rara avis a casa nostra, a diferència de la situació dels nostres veïns de la UE. Sobretot a l'àrea anglosaxona, trobaríem exemples prou il·lustratius de com el ciutadà s'amara de cultura financera en àmbits insospitats: al Regne Unit, són les llevadores que assisteixen mares solteres les que els traspassaran aquest coneixement financer perquè puguin gestionar responsablement els seus ingressos, que aprenguin a gastar millor, en funció de la responsabilitat familiar.

Aquest noi d'ESO que en pocs anys s'ha d'enfrontar al món real dels diners s'haurà de guiar per unes quantes pautes de comportament imprescindibles, com ara no invertir mai en productes que no acabi d'entendre o aprendre a fer les comparacions pertinents entre tot el ventall que és a la seva disposició al mercat financer. Com diu Soler, “si vas a un metge i el diagnòstic que fa de la teva salut no et fa el pes, cerques una segona opinió. En el cas de les finances, cal fer el mateix, ser més exigent per ser més responsable”.

Val a dir que, en contra del que algú pugui pensar, als bancs, més que el client innocent a qui es pot entabanar amb qualsevol producte estructurat de difícil comprensió, els convé tenir a l'altra banda del taulell algú ben informat i amb sentit crític. Un client amb més cultura financera “és un millor client, sap cobrir-se millor davant qualsevol eventualitat, no acostuma a entrar en mora i acaba demanant productes d'una certa sofisticació, com ara accions, perquè justament té prou educació per ajustar el binomi rendibilitat-risc.”

Voluntaris per la cultura financera és un projecte amb vocació de continuïtat, i un cop s'hagin impartit aquests 200 tallers, els seus promotors aniran a la cerca de patrocinadors, entre la comunitat d'entitats financeres, associacions professionals, institucions públiques o escoles de finances, per constituir un partenariat d'educació financera. Com diu Soler, “ens cal aquest partenariat si volem arribar al nostre objectiu, que seria impartir cada any a Catalunya de 10.000 a 15.000 tallers.”

L'estudi de l'alfabetització financera és un gran camp de recerca en cercles acadèmics. Un estudi que ha esdevingut clàssic, publicat el 1997 per Bernheim, Maki i Garret, extreia d'una enquesta entre individus de diversos estats dels EUA que els que en edat escolar havien rebut formació financera incrementaven en edat adulta la taxa d'estalvi i l'acumulació de riquesa.

En un estudi publicat el 2006, Lusardi i Mitchell van comprovar a través d'una enquesta que els individus amb cultura financera planificaven millor la jubilació i mostraven una clara tendència a invertir en productes d'operativa més complexa, com les accions.

En un treball del 2009, Stango i Zinman van poder comprovar que si no hi ha un nivell òptim de cultura financera, el consumidor tendeix a subestimar el rendiment futur d'una inversió, mentre que en el cas dels préstecs també s'infravalora la taxa d'interès implícita.

En referència a l'endeutament, Lusardi i Tufano, en un treball signat el 2009, interpreten que els individus amb menys coneixements financers no són capaços de determinar si la seva posició deutora és l'apropiada. Així mateix, aquests autors evidencien que hi ha una forta correlació negativa entre els coneixements financers dels individus enquestats i els costos i comissions dels préstecs que subscriuen.

La Borsa agrairia, per guanyar més pes, l'elevació mitjana de la cultura financera: Van Rooij, Lusardi i Alessie, en un estudi signat el 2007 realitzat sobre una mostra representativa de llars holandeses, deixen ben clar que una mancança en coneixements economicofinancers fa minvar la probabilitat de participar en els mercats financers.