Innovar no és tenir idees, sinó fer-les realitat de manera raonablement reeixida. Aquest mantra hauria d'estar escrit a totes les oficines de qualsevol empresa que vulgui convertir la innovació en una pràctica real i beneficiosa. Per tant, innovar vol dir transformar les idees en artefactes que funcionin i que millorin el que hi havia abans. Tant se val si es tracta de cotxes, iogurts, productes financers o llibres.

A vegades, un pensa que una idea, ja directament, es pot acabar convertint en una innovació, quan la realitat s'entossudeix a fer-nos veure que les coses no van així. Cal un prototip, una aproximació al més aproximada possible del que serà la idea final. Sense prototips correm el risc de cometre errors importants en el procés innovador. Prototipar vol dir pensar amb les mans, en imatges, dibuixant o el que calgui, per fer que la idea passi d'estar simplement al nostre cap a convertir-se en quelcom tangible, rebutjable o acceptable. De fet, prototipar és aplicar una mena de mètode científic casolà a través del qual comprovem si una idea funciona de debò o si més val deixar-la córrer.

Com es fa un prototip? En principi, és senzill: es tracta de construir una aproximació com més fidel millor de la idea que hem seleccionat com a més prometedora durant una sessió creativa. Si es tracta d'alguna cosa tangible, hi seran necessaris materials: paper, cartró, fang, plàstic, metall... Si, en canvi, es tracta d'un servei o d'un procés, podem fer servir vídeos, dibuixos, representacions amb actors o el que calgui. El prototip resultant ens hauria de permetre passar de la simple idea al preresultat amb tots els avantatges que això implica.

Quan es prototipa, un s'adona molt més fàcilment dels problemes reals que la idea pot tenir (mida, forma, incompatibilitats, ús, etc.). A les meves classes, a EADA, acostumo a demanar als participants que intentin, amb allò que tinguin a l'abast, prototipar la idea al màxim. Recordo recentment un grup d'estudiants de màrqueting que van idear un paper per folrar llibres (paper amb tires adhesives) que van ser capaços de fer un prototip i una demostració davant dels companys i dels professors que ens va deixar bocabadats. A través d'aquesta “mise en scène” de la idea vam ser capaços, tots plegats, de veure com funcionava la idea i de suggerir modificacions i millores.

La tecnologia moderna (tècniques de quarta generació) ens proporciona fins i tot programari i màquines capaces de prototipar en tres dimensions. Si ens ho podem permetre, fantàstic. Però si no, unes tisores, paper, cola d'enganxar i alguns materials bàsics poden fer meravelles. És la diferència entre “pensar amb el cap” i, com dèiem al principi, “pensar amb les mans”. Totes les empreses, grans i petites, haurien de tenir una sala per pensar amb materials de tot tipus i en una atmosfera de màxima llibertat. Només s'aprèn amb l'error. Innovar vol dir equivocar-se moltes vegades per acabar trobant el que volem. Però encara són molt poques les empreses que, a casa nostra, entenen que és necessari explorar perquè després es pugui explotar el negoci amb èxit. Estem massa lligats a la seguretat del que sabem que funciona. I en els temps que corren, cal canviar el que funciona abans que no ho faci algú per nosaltres...