Sí, vam dur a terme una política important de reducció de la despesa. Es va eliminar el càrrec de gerent i les seves funcions les ha assumides la junta, que no cobra. També vam reduir l'horari d'obertura del col·legi amb una atenció al públic de jornada intensiva de vuit a tres, es va negociar el lloguer a la baixa perquè el mercat ho permetia i vam externalitzar serveis, com la comptabilitat. La nostra màxima és ser curosos i no gastar si no tenim finançament. A més, busquem patrocinis que ens ajudin en algunes de les nostres activitats.

La crisi porta maldecaps però també oportunitats. Ara és el gran moment de les Relacions Públiques, una època en què el diàleg i la cooperació són claus. En el món de l'empresa hi comença a haver la idea que si no es comunica no s'existeix, però els pressupostos per a la publicitat són reduïts.

Sí, però el sotrac fort de la caiguda de la inversió en publicitat ja ha passat, ara anem cap el canvi de model. En els mitjans tradicionals, pot ser que encara es baixi una mica, però les empreses s'estan centrant molt en internet i hi estan invertint. La tecnologia ha arribat per quedar-se. El pressupost que es destina a la publicitat és més petit i les empreses han vist a la xarxa la manera de comunicar sense invertir grans sumes de diners.

A internet el factor del temps és importantíssim. Si un espot publicitari no t'enganxa en els primer segons, t'he perdut. El missatge ha d'estar molt ben fet, ha de ser creatiu i ha d'arribar en poques paraules per cridar l'atenció de l'internauta. La xarxa obliga els creatius a idear fórmules noves, sempre des de l'ètica professional, per arribar a influir en el consumidor.

La publicitat a internet ha estat molt invasiva i ha creat l'efecte contrari en l'usuari, que ha acabat rebutjant el missatge. Si abuses dels estímuls publicitaris obtens un efecte boomerang d'aquest abús. La publicitat en general és una activitat molt vigilada, hi ha més de 300 lleis que la regulen, però a la xarxa les regles s'estan escrivint entre tots i cal temps per posar ordre en aquest canal. D'altra banda, un altre dels reptes és aconseguir calcular el retorn de la inversió en publicitat a la xarxa. Encara no ho sabem fer.

No, però la nostra situació no és diferent de les llicenciatures de dret, humanitats o d'altres. Surten massa llicenciats perquè s'han desprestigiat altres estudis i hem oblidat que no tothom ha de passar per la Universitat. El que sí que és veritat és que ara més que mai sobreviuran els millors, el mercat demana gent preparadíssima. Els que ja exercim podem aprendre molt dels joves.

El col·legi ja es va posicionar en contra d'aquesta mesura. Amb el que està passant només falta treure la publicitat als mitjans públics. Jo no crec que facin competència deslleial als mitjans privats. Hi ha espai per a tothom. Una conseqüència positiva de la publicitat als mitjans públics de Catalunya ha estat tenir anuncis en català, cosa que ha contribuït a la difusió de la llengua. Ja veurem què passa amb aquesta llei, però no serà tan fàcil.

Volem donar espais de reflexió als nostres col·legiats perquè siguin els millors a la professió, ètics i responsables. Volem oferir-los cursos que s'adeqüin a la realitat del mercat i proposarem avantatges per als joves que es vulguin col·legiar. Un altre dels nostres reptes és potenciar la investigació en el camp de la publicitat i les Relacions Públiques i per això volem col·laborar conjuntament amb la Universitat. I també volem augmentar el número de col·legiats. Dels 1.200 professionals que té el sector, només el 20% estan col·legiats. És un sector que encara s'està professionalitzant i ens toca fer pedagogia positiva.