Injecció indolora del BCE
La borsa gaudeix de més tranquil·litat després de la injecció de liquiditat del BCE. L'Íbex trenca tres setmanes de pèrdues amb tímids guanys setmanals (+0,42%).
Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), ha donat en els darrers dies un baló d'oxigen al malmès sistema bancari amb la injecció de 530.000 milions d'euros a través de préstecs barats a tres anys per comprar deute i donar crèdits. El reflex en els mercats borsaris no s'ha fet esperar i aquesta liquiditat que flueix en les entitats bancàries –però no en l'economia real– s'ha traduït en compres en els actius de risc perquè es respira una major tranquil·litat dels inversors.
Aquest diner fresc que l'entitat que presideix Draghi ha facilitat als bancs ha permès que la pressió sobre el deute públic espanyol hagi baixat i que el finançament de l'Estat continuï reduint-se de manera significativa, aspecte que han festejat els inversors. La jornada posterior a la subhasta de liquiditat del BCE, el Tresor espanyol va celebrar una emissió de bons que va tenir una elevada demanda i una rebaixa en la rendibilitat que l'Estat ha de pagar per finançar-se. Això es va traduir en una caiguda de la prima de risc (diferencial entre el bo espanyol a deu anys i l'alemany) per sota dels 300 punts bàsics i una reducció de la rendibilitat del bo per sota del nivell psicològic del 5%.
Malgrat aquest relaxament envers el deute espanyol, a final de setmana els mercats van haver de pair l'anunci sorpresa del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a Brussel·les. Rajoy ha modificat el sostre del deute fins al 5,8% per al conjunt del 2012, contra el 4,4% exigit per Brussel·les. Tot i que la borsa espanyola va reaccionar amb lleus pèrdues a les paraules de Rajoy, aquestes van anar reduint-se a mesura que avançava la sessió i l'Íbex 35 va ser capaç de tancar la sessió i la setmana en positiu. Així, el selectiu índex ha trencat tres setmanes de números vermells i s'ha acomiadat amb una revaloració del 0,42% setmanal després de finalitzar divendres en els 8.563,40 punts.
DOS DE DOS EN VERMELL.
Els números negres no es limiten només a Europa, sinó que a l'altra banda de l'Atlàntic el Dow Jones també està en positiu d'ençà que es va iniciar l'any, i suma uns guanys del 6,01% fins al febrer. De fet, l'índex nord-americà que agrupa les empreses de l'anomenada economia tradicional –al marge de les tecnològiques, que cotitzen en el mercat Nasdaq, que també acumula números negres en l'any– ha superat aquesta setmana els 13.000 punts, i ha retornat a nivells del maig del 2008.
Després de l'actuació del BCE aquesta setmana, els mercats estaran pendents de la reunió del banc emissor dijous que ve, quan els membres del seu consell de govern s'han de pronunciar sobre la conveniència o no de modificar la política monetària –actualment amb uns tipus a l'1%- per estimular el consum. En la setmana que deixem enrere, l'FMI ha recomanat al banc presidit per Draghi que mantingui les injeccions de liquiditat per evitar un alentiment major de l'economia de la zona euro, sobre la qual és més optimista que en setmanes precedents. Per l'FMI, els riscos de l'alentiment de l'economia global han minvat, però Europa i la seva vulnerabilitat encara poden suposar un obstacle important per a la recuperació de l'economia mundial. Per veure com evolucionen els Estats Units, els inversors s'acomiadaran divendres amb la dada de la taxa d'atur nord-americà, després que el president de la Reserva Federal (FED), Ben Bernanke, s'hagi mostrat aquesta setmana recelós sobre la fortalesa de l'economia dels Estats Units i sobre el comportament del mercat laboral al país.
A més a més, el capítol de Grècia està a mig concloure i el pròxim dia 9 l'Eurogrup es tornarà a reunir per desbloquejar la segona part del segon rescat al país hel·lè, ara que els polítics de la zona euro s'han posat d'acord per incrementar la dotació del fons fins als 750.000 milions d'euros per evitar un possible contagi a l'Estat espanyol o Itàlia.