A mit­jan 2010 la Gene­ra­li­tat apro­vava una sèrie d'ajuts per “fomen­tar l'actu­a­lit­zació i moder­nit­zació de la logística d'infor­mació de les llot­ges de con­trac­tació de pro­duc­tes agra­ris”. Es trac­tava de sub­ven­ci­o­nar l'adqui­sició d'equips informàtics, telefònics fixos i perifèrics i la ins­tal·lació de pro­gra­mes informàtics per millo­rar el segui­ment de les transac­ci­ons comer­ci­als rea­lit­za­des a les llot­ges. No és fàcil.

“Aquest és un món molt tra­di­ci­o­nal i les noves eines hi entren molt a poc a poc.” Ho diu Joan Josep Sardà, secre­tari de la Llotja de Reus, quan se li pre­gunta sobre la pos­si­bi­li­tat d'intro­duir noves tec­no­lo­gies per agi­lit­zar el fun­ci­o­na­ment de la llotja. Mal­grat que apunta que Reus és un refe­rent a àmbit esta­tal en la fixació de preus del sec­tor avícola: “Aquí cada dilluns es fan el 80% de les ope­ra­ci­ons del mer­cat de l'ou a Espa­nya i, per tant, ve gent des de molt lluny”, també admet que con­ti­nuen fun­ci­o­nant “igual que fa un segle i mig“. I Reus no és una excepció sinó que la ferum nou­cen­tista es res­pira en la majo­ria de llot­ges de con­trac­tació. Tan sols a Sara­gossa (referència en el mer­cat de la carn de pollas­tre) han desen­vo­lu­pat un pro­grama informàtic específic perquè els seus actors negociïn el preu sense neces­si­tat de des­plaçar-s'hi en per­sona. Sardà deta­lla: “A Sara­gossa hi par­ti­ci­pen 40 o 50 ope­ra­dors de tot l'Estat, entren al sis­tema a una hora con­creta i deba­ten. Però és una solució poc implan­tada.”

A Aureli Casa­bona, pre­si­dent de la Llotja de Cere­als de Bar­ce­lona, no se li fa gens estrany la man­dra que demos­tren les llot­ges a adop­tar les noves tec­no­lo­gies per fer les ope­ra­ci­ons més àgils: “El tracte humà és un fac­tor clau, poder mirar aque­lla per­sona als ulls i inter­pre­tar què t'està dient.” A la sala de la Casa Llotja de Mar, on cada dimarts es posa preu al cereal, apa­rent­ment només hi ha un ele­ment que deixa constància que el segle XXI ha entrat per la porta: una pan­ta­lla on es pro­jecta a temps real el preu de la cotit­zació del cereal a les llot­ges de França, el Regne Unit i Chi­cago.

Edu­ard Tor­rent, direc­tor gerent de la Cam­bra de Comerç de Girona i ante­ri­or­ment secre­tari de la llotja giro­nina durant set anys, posa de mani­fest que el pes del tracte pre­sen­cial deriva de la pròpia història: “A Girona històrica­ment el dia de llotja coin­ci­dia amb el mer­cat set­ma­nal i ser­via per fer-hi trac­tes comer­ci­als; ara els trac­tes es fan cada dia de la set­mana i la llotja bàsica­ment es limita a ana­lit­zar l'acti­vi­tat del sec­tor i a posar uns preus de referència.” Tor­rent explica que, en aquest sen­tit, a part del que surti de la taula de preus, la llotja giro­nina s'ajuda de cor­reus electrònics i mis­sat­ges SMS per anar reco­pi­lant infor­mació del mer­cat. ¿I no seria pos­si­ble arti­cu­lar la com­po­sició de la taula de preus amb una vide­o­con­ferència i poder-la fer més par­ti­ci­pa­tiva? Tor­rent diu: “Sí, seria una pos­si­bi­li­tat, però les dis­cus­si­ons es podrien eter­nit­zar”.

També hi ha qui veu les noves tec­no­lo­gies com un mal­de­cap. Fran­cesc Ollé, con­se­ller dele­gat de Mer­co­lleida -referència pels preus de la carn de porc a l'Estat-, revela que “la de Lleida és l'única llotja euro­pea que s'auto­fi­nança a través de les tari­fes que cobra pel ser­vei d'infor­mació”. La infor­mació del mer­cat, més enllà dels preus de referència, és deter­mi­nant saber cap a on anirà el sec­tor a curt i mitjà ter­mini. Mer­co­lleida l'ha plas­mat en un but­lletí de dis­tri­bució set­ma­nal. La importància de tenir la infor­mació amb imme­di­a­tesa (hi ha ope­ra­ci­ons que estan pen­dents de si el mer­cat repunta o si els preus van a la baixa) ha por­tat la llotja a faci­li­tar les anàlisis via fax, SMS o cor­reu electrònic: “Les fil­tra­ci­ons són ine­vi­ta­bles i hi ha qui es pre­gunta per què ha de pagar per tenir una infor­mació que surt a inter­net.” Fa 4 anys Mer­co­Lleida tenia uns ingres­sos anu­als de 800.000 euros deri­vats del ser­vei d'infor­mació. Avui no pas­sen de 450.000.