Les empreses llencen 1.000 milions en IVA
L'impost pagat en despeses durant els viatges de negocis dins la UE i a altres estats amb conveni de reciprocitat pot ser reclamat a través del portal de l'Agència Tributària
Les empreses espanyoles deixen de recuperar -per desconeixement o per una gestió administrativa ineficaç- uns 1.000 milions dels 50.000 milions que paguen anualment per IVA, segons l'estimació que la firma especialitzada en optimització de costos Lowendalmasaï va fer recentment en una presentació als membres del Forum Business Travel dedicada a la recuperació d'aquest impost que les empreses abonen en despeses extres i viatges a l'estranger.
Les directives 79/1072/CEE i 86/560/CEE permeten que les empreses i autònoms espanyols puguin recuperar l'IVA suportat pel pagament de serveis a l'estranger, com assistència a fires, congressos, hotels i allotjament, taxis, restaurants, lloguer de vehicles, combustible, serveis de consultoria, traductors i intèrprets, honoraris d'advocats i serveis d'enginyeria. Així mateix, es pot recuperar parcialment o totalment l'IVA pagat per aquests conceptes en països no comunitaris amb els quals hi ha acord de reciprocitat, com Austràlia, Canadà, Suïssa, Noruega, Mònaco, Japó i Israel. Segons David Puentes, gerent de desenvolupament de negoci de Lowendalmasaï, moltes no el recuperen perquè “pensen que el tràmit és molt enutjós o no saben que les factures de l'estranger també es poden aportar”.
L'IVA s'ha de reclamar a la Hisenda de l'estat on s'ha fet la despesa. El 2010, amb l'aplicació de la directiva 2008/8/CE, es va simplificar el procediment de devolució de l'IVA a empresaris o professionals no establerts en el territori d'aplicació de l'impost però establerts a la Unió Europea, a través d'un nou sistema de devolució de finestreta única, on s'han de presentar per via electrònica les sol·licituds de devolució. En el cas espanyol, és el portal d'internet de l'Agència Tributària, que tramita les sol·licituds també per internet.
Una manera de simplificar el tràmit és l'elaboració de factures rectificatives i recapitulatives que agrupin els justificants de cada proveïdor. Per simplificar-ho més, es poden firmar “acords previs de facturació per tercers”, segons els quals el client elabora la factura, que ha de ser acceptada pel proveïdor en el termini de 15 dies a partir de la seva recepció.
En la presentació de sol·licitud de devolució les empreses han de tenir en compte que els requisits i documents a aportar poden ser diferents segons l'estat. En particular, cal tenir en compte si s'exigeix o no l'aportació de còpia digitalitzada de les factures en les quals figuri l'import de l'IVA la devolució del qual se sol·licita. La presentació material de la sol·licitud pot ser realitzada directament per l'empresa interessada o per un tercer que actuï en representació seva. En ambdós casos, qui efectuï la presentació haurà de disposar d'un certificat de signatura electrònica, i estar inscrit obligatòriament en el servei de notificacions en adreça electrònica previst específicament per a aquest procediment.
A més d'empreses privades que s'hi dediquen, les Cambres de Comerç tenen serveis de recuperació de l'IVA, que el reclamen, fan el seguiment de l'expedient i cobren un percentatge dels diners recuperats. Per poder recuperar el màxim, es recomana que en les despeses dels viatges es demani sempre factura a nom de l'empresa indicant el NIF; guardar totes les factures de cada viatge en una carpeta i conservar un expedient per país.
Un estudi de l'associació d'agències de viatges de negocis Gebta, amb dades de 2007 a 2010, assenyala que per cada euro invertit en viatges internacionals d'empresa es generen de mitjana 118,94 euros d'exportació. La mateixa associació cita estudis realitzats als Estats Units segons els quals la retallada en els viatges d'empresa es tradueix en un descens dels beneficis del 12% el primer any, i que quan es reprèn el ritme de despesa calen entre dos i tres anys per recuperar el nivell de beneficis inicial. També expliquen que el 25% dels actuals clients i el 28% dels ingressos es perdrien a favor d'empreses de la competència, si s'abandonessin les reunions personals. Els estudis d'American Express Barceló Viatges sobre el mercat nord-americà indiquen que dedicar un 4% més a viatges d'empresa, el que equival a invertir 70 dòlars extres per empleat, pot generar un rendiment de 20 dòlars per cada dòlar invertit.
Aclariment sobre les deduccions en els hòldings
La pràctica empresarial d'estructurar els grups de manera que una societat hòlding és la propietària de participacions en diverses entitats que realitzen activitats empresarials en diversos sectors i territoris ha generat discrepàncies sobre la deducció de l'IVA per part de la companyia capçalera. Les discussions es generen perquè a més de la tinença i gestió de les accions de les participades, les societats hòlding solen prestar a les filials serveis com ara l'assessorament administratiu, tècnic, comercial, financer...
La polèmica ha estat resolta recentment per una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), que, recollint la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE), distingeix entre dos tipus de hòldings.
-Els hòlding “purs”, que adquireixen participacions i les transmeten obtenint un resultat, però sense que incideixin de cap manera en l'activitat de les empreses participades. En aquest supòsit, conclou que la tinença i la transmissió posterior de les participacions no té la consideració d'activitat econòmica a l'efecte de l'impost i, en conseqüència, no poden deduir l'IVA suportat per les despeses incorregudes. El TJCE havia sentenciat el 1991 que ser només propietari d'accions no atorga la condició d'empresari o professional a efectes d'aquest impost, i el 1995 va tornar-hi dient que la percepció de dividends no pot ser considerada una compra de béns o serveis amb dret a deducció.
-Els “hòlding mixtos”, on la participació financera en altres empreses va acompanyada d'una intervenció directa o indirecta en la gestió de la societat en la qual s'hagi produït la presa de participació, en la mesura que impliqui la realització de transaccions subjectes a l'IVA, com serveis administratius comptables, informàtics, etc., o quan constitueixen la prolongació directa, permanent i necessària de l'activitat subjecta a l'impost. En aquests supòsits el TEAC reconeix que hi ha activitat econòmica subjecta a l'impost, i estableix que la deducció s'efectuarà en funció de la prorrata resultant per a l'exercici que aquestes quotes s'han suportat, mentre que la inversió en participacions queda fora de l'àmbit de la regularització de deduccions en béns d'inversió.