Si alguna cosa és clara després del que ha passat és que no hi ha res segur. La seguretat o la certesa la dóna saber com va l'empresa on treballem, mirar com van els comptes de resultats per saber si l'empresa té futur o no. En aquest sentit, l'emprenedor sap en tot moment com va la seva empresa i pot prendre decisions. En canvi, el treballador sempre va a mercè del que decideixi l'empresari. Un factor que també cal tenir en compte és el nombre de pagadors. Tota la gent que ha anat a l'atur, ja siguin autònoms o assalariats, és perquè depenien d'un únic pagador; generalment els emprenedors en tenen molts més i això et permet diversificar el risc.

Sovint es diu: “Tens una idea, tens una empresa” i no és bo posar l'èmfasi en la idea, perquè sembla que hagi de ser genial. De fet, la major part de les idees que s'han convertit en empreses no són idees fantàstiques, ni de bon tros, ni tant sols innovadores. La major part de les empreses que es creen són a partir de la importació o les adaptacions d'idees d'altres mercats o sectors.

De fet, el típic inventor no sol ser un gran empresari. Perquè una de les claus és contrastar la idea en el mercat. L'habilitat de l'emprenedor ha de ser detectar oportunitats, més que no idees innovadores.

Ser emprenedor comporta adquirir un seguit d'habilitats que molta gent d'entrada no té. Penso que tothom pot ser emprenedor si s'ho proposa, però que no ha de ser ara que ho vol el govern, cada persona té un ritme diferent. El missatge institucional i les necessitats del país en aquests moments són una, però les necessitats de les persones no hi han de coincidir. A més, fins a cert punt la crida és irresponsable ja que es planteja l'emprenedoria com una cosa molt fàcil, quan nosaltres el que advertim es que cal pensar-s'ho dues vegades.

Hi ha una mesura claríssima per fomentar l'emprenedoria i l'ocupació que és abaratir la contractació. Amb la reforma laboral s'abarateix l'acomiadament de gent i, amb la llei d'emprenedors, es parla de reduccions en IRPF i en els impostos dels inversors, però cap no incideix en la reducció dels costos de la seguretat social. Quan del que es queixa la gent és que contractar algú és car.

No hi ha un seguiment de totes les entitats de promoció i, per tant, no hi ha xifres exactes, però aproximadament, de tota la gent que ens ho ve a preguntar, la meitat acaba creant el seu negoci i, d'aquests, la meitat perduren fins passats cinc anys. Per tant, els projectes que tiren endavant són cap al 25%.