En la societat de la informació, el problema no és trobar-la sinó gestionar-la, perquè hi ha una sobrecàrrega de dades que provoca confusió i estrès. Cal utilitzar la intel·ligència per processar tanta informació, saber com cal fer servir el cervell amb eficàcia -utilitzar la memòria, pensar de manera creativa-, i amb aquesta finalitat Tony Buzan, president de The Brain Foundation, va crear els mapes mentals.

Un mapa mental és una eina gràfica que “organitza i estructura la informació i ajuda a generar idees i fomentar la creativitat”, segons va explicar dimecres Juan Francisco Martín Gil, psicòleg i soci-director d'Estay Grupo Consultor, en un seminari impartit a l'Associació per al Progrés de la Direcció (APD).

Com es crea un mapa mental? Un cop definit amb claredat què es busca o es vol resoldre (en la Il·lustració, el contingut d'una presentació), es posa al centre del mapa, i se'n fan sortir branques amb una paraula clau que representen els pensaments principals. Aquestes paraules clau desperten més idees, i així, el mapa es va expandint amb branques d'idees secundàries.

Segons Buzan, aquest sistema facilita la creativitat, a diferència dels lineals com els esquemes, perquè la distribució radial de les branques elimina la priorització de conceptes: “Els esquemes o les notes forcen els lectors a mirar d'esquerra a dreta, i els mapes mentals permeten tenir tota la informació al davant, i això anima el cervell a generar idees noves.” Els mapes mentals, com assegura, reflecteixen el funcionament del cervell, i com que s'hi veuen molts d'elements de cop “augmenten les probabilitats d'associació i integració creatives i permeten que el cervell segueixi la pista d'idees que, generalment, romanen en la foscor”.

Els mapes mentals es poden fer servir per a tot tipus d'activitats -a la sèrie televisiva Castle, el protagonista en té per programar les seves novel·les-, però si ens centrem en l'àmbit empresarial, Martín Gil destaca algunes de les seves utilitats:

-Prendre notes i fer resums. Com que el mapa mental representa i organitza les idees a mesura que apareixen espontàniament, és fàcil recordar-les només mirant les paraules clau i els dibuixos.

-Suport a la gestió interna. Ajuden a plantejar els diversos tipus de reunions i els aspectes que cal tenir en compte en cadascuna. En negociació i resolució de conflictes, un mapa mental estalvia temps, permet formular clarament un problema i ajuda a trobar-hi una solució.

-Planificació i gestió de projectes. Provoquen la generació d'idees que desglossen i expandeixen les feines i ajuden a organitzar la informació rellevant. També es poden utilitzar per a l'avaluació de riscos i determinar alternatives en plans de contingència: “la senzillesa de la seva presentació fa que el valor afegit del mapa mental per planificar i prioritzar fites en un projecte sigui espectacular.”

Per treure el màxim profit de l'ús d'aquesta feina en grup, Buzan recomana:

-No deixar-se influir pels altres.

-Treballar individualment la idea abans de posar-la en comú.

-Definir el tema amb claredat i precisió.

-Formar grups petits (de 3 a 5 persones) que intercanvien idees i afegeixen als mapes individuals les idees que han generat els altres.

-Construir el mapa mental del grup, que es converteix en “la memòria del grup”.

-El més important: dur a la pràctica les idees “cartografiades”.